Estructura de la Terra: Capes, Tectònica i Ones Sísmiques
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,6 KB
Què és la Geosfera?
El terme geosfera significa terra/massa. El diàmetre de la Terra té una mitjana de 6.371 km. Tanmateix, existeix una variació: al pol sud el diàmetre és de 6.357 km i l'equatorial és de 6.378 km.
Estructura interna de la Terra
La Terra es divideix en 6 capes principals:
- Escorça oceànica i continental
- Litosfera (100 km)
- Mantell exterior (700 km)
- Mantell interior
- Nucli extern (5.100 km)
- Nucli intern (6.371 km)
Per estudiar l'interior del planeta s'utilitzen diversos mètodes, destacant els sísmics, que permeten deduir l'estructura i composició a partir de la variació de la velocitat de les ones sísmiques. Aquestes capes estan separades per discontinuïtats com la de Mohorovičić i la de Gutenberg.
Plaques tectòniques i corrents de convecció
L'escorça terrestre està fragmentada en plaques tectòniques (continentals i oceàniques). Aquestes es mouen a causa de les immenses forces produïdes pels corrents de convecció del magma al mantell exterior. El magma calent, amb menor densitat, tendeix a pujar. Quan aquestes corrents xoquen amb l'escorça, poden sortir a l'exterior formant volcans. Si el magma no pot sortir, circula horitzontalment, arrossegant les plaques.
Tipus d'ones sísmiques
- Ones primàries (P): Són longitudinals; vibren en la mateixa direcció en què es propaguen.
- Ones secundàries (S): Són més lentes i transversals (vibren perpendicularment). No es propaguen en fluids.
- Ones superficials: Es propaguen per la superfície i són les causants de les catàstrofes.
Discontinuïtats i tectònica
S'han identificat discontinuïtats clau:
- Mohorovičić: Final de la litosfera.
- Gutenberg: Entre els mantells.
- Lehmann: Entre el mantell i el nucli.
Tectònica de plaques i deriva continental:
- La Pangea demostra que els continents encaixen com un puzle.
- Les plaques se separen uns 5 cm cada any.
- L'estudi de la magnetita en la lava i l'antiguitat de les roques oceàniques confirmen la deriva continental.
- Fa 60 milions d'anys es van formar l'Himàlaia i els Pirineus.
Proves de la separació de plaques: canvi de les bandes magnètiques, antiguitat de les roques i sediments.