Estructura de la Societat Feudal i el Domini Medieval

La Societat Feudal: Estaments i Classes Socials

Tradicionalment, els historiadors han dividit la societat feudal en tres estaments: la noblesa, la clerecia i el poble. Però, si ens basem en l'explotació del treball camperol, que era el que feia rendible una propietat, l'estructura es redueix a la confrontació de dos grans grups: els privilegiats i els no privilegiats.

Els Estaments Privilegiats

Els estaments privilegiats els formaven tots aquells que tenien feus i vassalls a les seves ordres, en qualsevol grau (la noblesa i la clerecia):

• La Noblesa o Estament Militar (Bellatores)

  Aquest estament estava compost per grans propietaris. Des del castell, el senyor controlava la vida dels vassalls: administrava justícia, cobrava impostos i exercia les funcions de govern. Els cavallers també formaven part de l'estament militar; no eren propietaris de terres i l'única possessió que tenien era una muntura (els cavalls eren escassos en l'Alta Edat Mitjana), un equip de protecció i armes. Vivien als castells del senyor.

• La Clerecia (Oratores)

  La clerecia era l'estament que es dedicava a l'oració i a pregar pels altres dos estaments. Hem de distingir entre alta clerecia (bisbes, abats, és a dir, senyors feudals amb grans propietats) i baixa clerecia (sacerdots i frares). Igual que el castell, el monestir era un centre de poder, però a més era un lloc d'oració, estudi i treball. Geogràficament estava situat en un punt aïllat, però estratègic.

Els No Privilegiats (Laboratores)

Per sota d'aquests dos grups hi havia els no privilegiats (laboratores) que es dedicaven únicament al treball. Se'n distingeixen dues classes fonamentals: els vilans, que solien ser homes lliures, i els serfs, als quals no es reconeixia la llibertat.

• Els Vilans

  Els vilans eren camperols que treballaven unes terres per les quals pagaven al propietari, el senyor feudal, una part de la collita. Dedicaven un determinat nombre de dies l'any a treballar en les terres exclusives del senyor.

• Els Serfs

  Els serfs no eren lliures, pertanyien al senyor ja des del naixement, encara que en alguns casos els vilans es podien convertir en serfs si no pagaven al senyor. No tenien llibertat per contreure matrimoni, ni per llegar béns als fills sense permís del senyor, ni podien abandonar les terres.

El Domini Feudal: Estructura de la Propietat

El domini, paraula que deriva etimològicament del terme llatí domus (casa), era la terra del senyor. Es dividia en una part conreada per serfs (el domini directe) i una altra de distribuïda entre els vilans (el domini útil):

• Domini Directe (Reserva Senyorial)

  El domini directe eren les terres més bones del feu, i les conreaven els serfs del senyor. S'hi produïa el necessari per mantenir les persones que vivien al castell i la resta es venia als mercats del burg. De vegades, els dominis directes del senyor estaven especialitzats en una monocultura, com ara la vinya (per a l'elaboració de vi) o els cereals.

• Domini Útil (Mansos)

  El domini útil estava dividit en parcel·les per als vilans. Cada parcel·la tenia un hort i, amb aquest hort, el vilà alimentava la família i pagava el senyor. El que sobrava es portava al mercat dels burgs. Uns quants dies determinats per any, el vilà havia de treballar en el domini directe.