L'estructura social i la vida quotidiana a l'antiga Roma

Diferències socials

Les famílies de la regió del Laci s'agruparen en un mateix territori per formar Roma. Aquestes famílies originàries tenien el mateix valor i importància en el poder d'aquella societat acabada de crear. L'arribada d'altres persones va causar un augment demogràfic; aquest creixement de població va comportar una economia desigual i es van formar diverses classes socials, que depenien de la riquesa familiar.

Homes lliures

Eren tots aquells que NO havien nascut ni esdevingut esclaus. Tenien drets i deures, però aquests variaven segons la classe social; per tant, no tots eren iguals.

• PATRICIS: Descendents de les famílies fundadores, representants de l'aristocràcia. Gaudien de tota mena de privilegis (econòmics, religiosos, polítics i socials), eren els propietaris majoritaris de les terres i els beneficiats de les conquestes romanes. Només ells podien formar part dels col·legis sacerdotals (els quals tenien molt de poder a la ciutat), ocupaven la majoria de càrrecs polítics (Senat i magistratures) i només ells formaven part dels tribunals de justícia. Al final de la República, aquests drets es van estendre també als plebeus.
• PLEBEUS: Descendents de les altres famílies. Al principi eren considerats estrangers i, per tant, no tenien cap deure ni dret. No podien accedir a cap càrrec polític ni religiós, no rebien part de les conquestes ni podien casar-se amb cap patrici. Amb l'arribada de més gent, van guanyar força i van aconseguir la igualtat amb els patricis.
• CLIENTS: Plebeus que, de manera voluntària, es posaven sota la protecció d'un patrici (patronus). Cada matí anaven a casa del seu patró per mostrar respecte i fer el que els manés. A canvi, el plebeu rebia aliments i diners, i el patró, suport polític. El clientelisme va augmentar molt i va agafar molta força, ja que un candidat podia guanyar les eleccions en funció de la seva clientela.
• LLIBERTS: Grup d'esclaus que havien aconseguit ser lliures. No gaudien dels mateixos drets que els plebeus, però els seus fills ja eren considerats ciutadans de ple dret.

Esclaus

Homes, dones i nens sense llibertat. Pertanyien a un amo. No eren considerats persones, sinó objectes sense cap dret. Jurídicament eren inexistents; per tant, el matrimoni d'esclaus era il·legal i els fills passaven a ser directament propietat de l'amo. La societat romana era esclavista i es basava en el treball d'esclaus, responsables de les feines dures i esforçades.

Eren condemnats a ser esclaus els que naixien d'aquests. En altres casos, l'esclavitud s'adquiria per presoners de guerra, condemnes o per no pagar un deute. Durant la Monarquia els esclaus eren pocs, però les conquestes i els presoners van augmentar el nombre durant la República; el valor dels esclaus es va reduir i el seu tracte va canviar. Els comerciants d'esclaus els venien públicament al fòrum o a botigues, els posaven a entarimats giratoris amb un cartell al coll amb les seves característiques i propietats (nacionalitat, qualitats, aptituds...). Els esclaus amb més aptituds, els més refinats, es compraven a les botigues luxoses.

• ESCLAUS PÚBLICS: Propietat de l'Estat, s'encarregaven d'obres públiques i construcció.
• ESCLAUS FAMILIARS: Propietat d'un amo, tenien un tracte més humà en estar en contacte diari amb els membres de la família.

La vida a la ciutat

Roma era bulliciosa i caòtica, amb carrers plens de gent i activitat. Els centres urbans atreien habitants de zones rurals i proporcionaven serveis i tallers.

Els patricis vivien a la ciutat i era on feien la seva activitat: gestionaven el seu patrimoni amb l'ajut d'esclaus, distribuïen les tasques, atenien clients, feien seguiment de negocis i anaven al fòrum. Quan s'acabava la jornada laboral, dedicaven el temps als banys, espectacles, amics, plaers i menjar.

Els plebeus eren artesans, comerciants o treballadors per compte d'altri. Hi havia negocis de productes:

• Luxosos: or, pedres precioses, perfums...
• Quotidians: bronze, mobles, aliments...

Amb l'augment d'esclaus, molts plebeus es van quedar sense feina i vivien de l'Estat o del seu patró.

Els esclaus feien tot tipus de feines:

• Esclaus genèrics: Tasques domèstiques, netejar, cuinar, cosir...
• Esclaus especialitzats: Barber, perruquera, mestre...

La vida al camp

Era tranquil·la i assossegada. Vivien en llogarets dispersos i de petites dimensions; no hi havia ni fòrum ni amfiteatre.

LES VIL·LES: Cases de camp que molts romans benestants tenien fora de la ciutat. Solien tenir dues construccions:

• VIL·LA RÚSTICA: Dels servents que feien tasques agrícoles. Hi havia corrals, graners, locals per premsar l'oli i magatzems de vi. També incloïa cambres pròpies del personal, habitacions, cuina i bany.
• VIL·LA URBANA: Edificació dels amos quan anaven al camp. Tenia tota mena de luxes: diversos menjadors, habitacions amb magnífiques vistes i banys semblants a termes.

Els patricis eren els amos. Els esclaus urbans consideraven un càstig ser traslladats a famílies rústiques, ja que el treball de camp era més dur. També hi havia una jerarquització entre esclaus:

• L'encarregat, el vilicus, i la seva muller, la vilica, tenien el comandament de tota la finca; podien tenir un comptable que els ajudava amb els números.
• Per sota hi havia els mestres d'ofici, que dirigien i vigilaven els que feien la feina al camp. Al servei d'aquests homes hi havia altres encarregats de la intendència: preparaven el menjar, rentaven, tallaven els cabells i fins i tot hi havia metges.

Malgrat la duresa, els esclaus rústics no patien gana i les seves condicions de vida no eren pitjors.