Estructura Social i Vida a l'Antiga Roma: Patricis, Plebeus i Esclaus

Viure en Societat

Diferències Socials

Les diferències socials van aparèixer per:

• L'augment demogràfic.
• El creixement econòmic desigual.

Les diferents classes socials a Roma es basaven en el naixement i en la riquesa de l'individu o la família.

Homes Lliures

Es consideraven homes lliures totes les persones que no havien nascut com a esclau. Tenien drets i deures, que variaven en funció de les seves classes socials internes. No tots els homes lliures eren iguals, fet que va originar dos grups socials: els patricis i els plebeus.

Patricis

Eren els descendents de les famílies fundadores de la ciutat. Gaudien de privilegis. Eren els propietaris majoritaris de les terres, i podien formar part dels col·legis sacerdotals. Ocupaven la majoria de càrrecs polítics i formaven part del tribunal de justícia.

Plebeus

Eren descendents de les primeres famílies que es van instal·lar a Roma. No podien accedir a cap càrrec polític ni religiós. No podien rebre terres de les conquestes i tampoc casar-se amb cap membre patrici. Van exigir igualtat amb els patricis, cosa que van aconseguir. Tot i això, encara hi havia diferència entre ser patrici i plebeu.

Clients

Eren plebeus que es posaven voluntàriament sota la protecció d'un patrici. Tenien obediència i respecte envers el seu patrici, i havien de fer el que aquest els manés. El client rebia aliment i diners per mantenir la seva família, i el patró li donava el suport polític necessari.

Lliberts

Formaven aquest grup els pocs esclaus que havien aconseguit ser lliures. No gaudien dels mateixos drets que els plebeus. Els seus fills, però, serien ciutadans amb drets.

Esclaus

Eren persones que no gaudien de llibertat i que eren propietat d'un amo. No eren considerats com a persones, sinó com a objectes que es compraven i es venien, i no gaudien de cap dret. El matrimoni entre esclaus era il·legal; els seus fills passaven a ser propietat de l'amo. Eren esclaus per naixement.

Els esclaus públics, propietat de l'Estat, s'encarregaven de les obres públiques.

Els esclaus familiars, propietat de l'amo, rebien un tracte més humà. Si pertanyien a una família de camp, es dedicaven a les tasques agrícoles, i si era urbana feien les tasques domèstiques, fins i tot especialitzades com perruquer...

S'arribava a ser esclau per naixement de fills de pares esclaus, però hi havia casos que l'esclavitud s'adquiria.

Els comerciants d'esclaus els venien públicament. Cada un portava un cartell amb les seves característiques. Els més refinats es podien comprar en botigues més luxoses.

La Vida a la Ciutat

Els patricis vivien generalment a les ciutats. Gestionaven el seu patrimoni, sempre amb l'ajut d'esclaus especialitzats. Anaven al fòrum, on, segons la funció del càrrec que tenien, feien unes o altres tasques. Anaven al fòrum a comprar al mercat, o a trobar algun conegut i discutir sobre temes d'actualitat. A partir del migdia s'acabava la jornada laboral, i dedicaven la tarda als banys, als espectacles, a les trobades amb amics i als plaers de menjar, beure, ballar i parlar.

Els plebeus feien un altre tipus de feines. La majoria dels que vivien a les ciutats eren artesans, comerciants o treballaven per compte d'altri a canvi d'un salari.

A Roma es podien trobar productes de tot tipus, des dels més luxosos (pedres precioses, perfums...) als més quotidians (productes alimentaris, metalls...).

Les ciutats estaven plenes d'esclaus que feien tot tipus de feines.

La Vida al Camp

Els romans que vivien al camp tenien una vida molt tranquil·la. Vivien en llogarets dispersos i petits. No hi havia ni un fòrum, ni un amfiteatre, ni cap lloc de reunió per als homes de negocis o polítics.

Les Vil·les

Eren les cases de camp dels romans que tenien fora de la ciutat. Tenien dues construccions:

1. La vil·la rústica: destinada als servents que feien les tasques agrícoles. Composta per corrals, magatzem per al vi, etc., i les cambres pròpies personals.
2. La vil·la urbana: que l'utilitzaven els amos quan anaven al camp. Tenien tot tipus de luxe.

Als primers anys de la història, els camperols treballaven per pròpia subsistència. Amb el creixement de les ciutats, fou necessària una major explotació dels recursos agrícoles. Així es van diferenciar els petits propietaris de terres.

Aquests eren patricis que consideraven la terra com una font d'ingressos i anaven a la seva casa de camp a descansar.

Els esclaus de les famílies urbanes consideraven un càstig el seu trasllat a una família rústica, per la feina que havien de fer.

L'encarregat i la seva muller tenien el control de tota la finca.

Hi havia esclaus mestres d'ofici que dirigien i vigilaven els que feien la feina del camp.

Malgrat la duresa de les feines, els esclaus rústics eren ben alimentats i ben cuidats.