Estructura i principis de l'entrenament esportiu
Enviado por Chuletator online y clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,97 KB
La temporada
(és l'estructura de 12 mesos que planifica i organitza tot el procés d'entrenament anual de l'atleta)
Estructura
Organitzada en macrocicles, mesocicles, microcicles i sessions
Principi de recuperació
Objectiu del descans o recuperació, per a que el cos es prepari per poder afrontar nous estiraments, millorar la força i la resistència. Els músculs assimilen l'entrenament i milloren la força, resistència o flexibilitat.
Principi de reversibilitat
Millora la condició física, produïda per una adaptació reversible.
Principi de continuïtat
Pràctica sistemàtica d'activitat física, permet l'adaptació. Per millorar és imprescindible aplicar els estímuls durant la fase de sobrecompensació.
Principi d'alternança
Períodes de descans són tan necessaris com l'escalfament per produir sobrecompensacions. El temps insuficient d'una càrrega provoca disminució de la capacitat de rendiment.
Els temps de recuperació aproximats són els següents:
- Per sessions de resistència aeròbica, recuperació de 24h
- Per sessions de resistència anaeròbica – velocitat, recuperació de 48h
- Per sessions de força – resistència – força – explosiva, recuperació de 48h
- Per sessions de força màxima, recuperació de 72h
- Per sessions de flexibilitat, recuperació de 12h
- Per sessions de tècnica – tàctica, recuperació
Principi de variació
Els estímuls aplicats utilitzen el major nombre possible de continguts, sistemes d'entrenament i recursos per assolir els objectius.
Síndrome general de l'adaptació (SGA)
Homeostasi: tendència de tot l'organisme a mantenir el seu medi intern equilibrat (estar en equilibri amb el nostre medi intern).
El concepte adaptació està íntimament lligat al concepte estrès. Fa referència a les alteracions funcionals factibles de mesura donades davant de l'organisme ha de respondre.
Principals teories que l'expliquen
Llei d'Arnold-Schuld: l'adaptació es produeix sempre que els estímuls estiguin entre el llindar d'intensitat i de màxima intensitat (1. Esforços per sota del llindar d'intensitat no procuren beneficis - 2. Si estan per sota es repeteixen suficientment, si procuraran beneficis - 3. Si es troben entre el llindar d'intensitat i el de màxima tolerància es produiran beneficis i adaptacions - 4. Si es sobrepassa el llindar de màxima tolerància hi hauran beneficis sempre que les càrregues estiguin correctament alternades)
Parlem de càrregues extensives quan els nivells d'intensitat es troben dins de la zona de treball pròximes al llindar d'intensitat. Seran càrregues de major durada amb una adaptació més estable. Les càrregues intensives es trobaran dins dels límits de treball però més properes al llindar de màxima tolerància.