Estructura, Planificació i Cultura de les Organitzacions Educatives

Organitzacions Educatives: Concepte i Característiques

Les Organitzacions Educatives són estructures socials que responen a necessitats del context. Són flexibles, s’adapten i es transformen.

Finalitat de les Organitzacions

• Eficiència
• Qualitat
• Resultats

Característiques Organitzacionals

1. Objectius clars: missió i visió.
2. Valors compartits i estructura formal.
3. Procediments, normes, control i avaluació.

Tipus d'Educació: Formal, No Formal i Informal

• Formal: Regulat, titulat, sistematitzat, en organitzacions formalitzades.
• No Formal: Organitzat, però no oficial, sovint en organitzacions formalitzades.
• Informal: Experiències quotidianes, espontànies (família, entorn, etc.).

Organitzacions Educatives Segons l'Àmbit Social

1. Animació Sociocultural (Sector Públic): Intervenció en un context determinat per millorar la qualitat de vida del col·lectiu.
2. Educació Compensatòria (Sector Privat): Programes que proporcionen titulacions o aprenentatges útils per a la vida no obtinguts en el seu moment.
3. Educació Especialitzada (Iniciativa Privada en col·laboració amb estructures públiques): Centres especialitzats per a col·lectius específics.

Organitzacions Segons la Mirada Teòrica

1. Estructuralista: Vista com una màquina racional i eficient.
2. Sociocultural: Vista com una cultura amb valors i significats.
3. Ideològica: Vista com una eina de transformació i justícia social.

Planificació Institucional i Documents Clau

Els Plantejaments Institucionals són les directrius que defineixen la identitat, els valors, la missió i la visió d’una institució educativa, i orienten de manera coherent totes les accions i decisions. Aquests plantejaments serveixen com a referent per a l’organització interna, la participació de la comunitat, la planificació, l’avaluació i la innovació, garantint així un sentit de direcció clar i compartit.

Planificació a Llarg Termini (PLLT)

Defineixen la identitat i els objectius generals de la institució. Marquen la direcció educativa i tenen una vigència sostinguda en el temps.

1. Projecte Educatiu de Centre (PEC): Defineix els trets d’identitat del centre, les finalitats i els valors educatius, a més dels objectius generals i els criteris pedagògics que guien tota la seva activitat. També especifica l’organització pedagògica i estructural del centre, la relació amb l’entorn social i comunitari, i els criteris d’avaluació de la qualitat educativa. És un document estable, que dona sentit i coherència a l’acció educativa, i es construeix de manera participativa amb tota la comunitat.
2. Projecte Formatiu de Centre: S'encarrega d’organitzar i definir de manera detallada tot allò relacionat amb el procés d’ensenyament i aprenentatge del centre. Aquest document té un enfocament clarament didàctic i té com a funció establir què s’ensenya, com s’ensenya, a qui, quan i com s’avaluarà. Especifica els objectius formatius (generals i específics), les competències a assolir per part de l’alumnat, els continguts que es treballaran, les metodologies que s’utilitzaran a l’aula, els recursos educatius disponibles i els criteris i instruments d’avaluació.
3. Reglament de Règim Interior (RRI): Document normatiu que regula la vida institucional. Recull els drets i deures dels diferents membres de la comunitat educativa, les normes de convivència i funcionament, així com l’organització dels recursos humans i materials. També estableix els criteris per a la resolució de conflictes i els mecanismes sancionadors, si escau. Ha de ser coherent amb el PEC i el Projecte Formatiu i es redacta de manera consensuada.

Planificació a Mig Termini (PLMT)

Desenvolupen àrees específiques del projecte general. Aquests són els plans específics per àmbits, com ara els plans de convivència, d’inclusió o d’innovació pedagògica. Aquests documents tenen un enfoc més concret, però mantenen una mirada estratègica i s’actualitzen periòdicament.

Planificació a Curt Termini (PLCT)

• Memòria: Document que recull i avalua les actuacions del curs. Té una funció doble: fa una anàlisi retrospectiva del que s’ha dut a terme i serveix com a base per planificar el següent curs, connectant el que s’ha fet amb el que es vol fer.
• Pressupost: S’explicita la previsió d’ingressos i la distribució de les despeses del centre d’acord amb les prioritats marcades.
• Pla Anual: Organitza l’activitat institucional segons les prioritats establertes i especifica les accions concretes, els recursos necessaris i els indicadors d’avaluació que permetran mesurar l’assoliment dels objectius.
• Programacions: Concreten les activitats educatives per a cada nivell, grup o col·lectiu i defineixen els continguts, les metodologies i la forma d’avaluar-los.

Sistema Relacional: Cultura, Clima i Participació

El Sistema Relacional inclou la participació dins de l'organització, la comunicació entre professionals, i defineix la cultura i el clima de l'organització.

Cultura Organitzacional

La cultura són els valors, idees i formes de fer les coses transmesos per l'organització.

Característiques de la Cultura

És el conjunt de valors, creences i significats compartits pels seus membres, que orienten la manera de pensar, actuar i relacionar-se. Tot i ser invisible, condiciona profundament el funcionament diari i el clima intern. És un element construït al llarg del temps, a partir d'experiències, tradicions i pràctiques habituals, i dona identitat i coherència a l’organització.

Clima Institucional

L'ambient emocional en el centre. Es pot classificar en:

• Obert: Dinàmic, satisfacció de necessitats socials i professionals.
• Tancat: No satisfacció social ni professional, relacions artificials.
• Autònom: Lideratge emergeix del grup, control escàs del líder.
• Paternal: El líder exerceix un paper de control important, satisfacció baixa.
• Familiar: Molt personal, escàs control, satisfacció de necessitats socials, però baixa satisfacció professional.
• Controlat: Orientat al rendiment, baixa satisfacció de necessitats socials.

La Participació en el Centre Educatiu

Funcions de la Participació

• Formativa: Participar ajuda a educar en valors socials i democràtics.
• Control Social: Permet vigilar, qüestionar i millorar l'organització.
• Interiorització del PEC: Construcció conjunta del PEC per a un sentiment de pertinença més propi.
• Gestora: Decidir què fa cadascú per tal d'organitzar-ho.

Avantatges de la Participació

Permet implicar els membres de la comunitat en la presa de decisions, afavorint el compromís col·lectiu i la coherència en l’acció educativa. Contribueix a millorar el clima institucional, ja que fomenta la comunicació, la corresponsabilitat i el sentiment de pertinença. A més, potenciar la participació ajuda a detectar necessitats reals, prendre millors decisions i afavorir la innovació i el canvi organitzatiu.

Desavantatges de la Participació

Un excés de participació o una mala gestió pot provocar processos lents, desorganització o conflictes d’interessos. A vegades, hi ha una falta real d’implicació tot i que s’hagi creat un espai formal de participació. També es pot donar participació aparent (simbòlica), on es consulta però no es tenen en compte realment les opinions. Finalment, pot generar frustració si no hi ha una traducció efectiva de la participació en accions concretes.

Tipus de Participació

• Directa: La persona participa per ella mateixa.
• Indirecta: A través de representants.
• Formal: Regulada i prevista per les normes de l'organització.
• Informal: Espontània, natural i no escrita.

Actituds que Dificulten la Participació

• Anarquia: S'allunya dels principis de participació; ningú té poder per decidir sobre ningú.
• Adoctrinament: Persones que utilitzen els espais de participació per imposar ideologies pròpies o convèncer els altres, en lloc de construir des del diàleg.
• Participar per simple plaer de participar: Participar només per fer-se sentir, amb aportacions poc reflexionades i baixa capacitat d’escolta, cosa que empobreix el debat i dificulta el consens.

Comunicació i Resolució de Conflictes

La Comunicació presenta dues dimensions: la presa de decisions, que ajuda els equips a funcionar amb eficàcia, i el sentiment de pertinença, que fa que les persones se sentin part del grup.

• Informació: Dades sobre la realitat que poden parlar d'idees o conceptes.
• Comunicació: Transmissió d'informació, és bidireccional.

Model de Transformació Relacional

Accions bàsiques per a una comunicació saludable:

1. Escoltar (entendre i connectar)
2. Reconèixer (mostrar que valorem l'altre)
3. Demanar (expressar el que sentim)
4. Oferir (proposar una acció)
5. Acordar (establir compromisos per ambdues parts)

La Gestió de Reunions

Procés essencial en equip per intercanviar formes de fer i maneres de ser. Cal tenir en compte els següents elements:

• Ordre del dia (temes a tractar)
• Temps i espai (lloc neutral o diferent segons el tipus de reunió)
• Persones a convocar
• Flux d'informació
• Estratègies de conducció (veure qui lidera i com es gestiona)
• Seguiment i control d'acords (revisar allò acordat)

Fases de la Reunió

1. Preparació
2. Desenvolupament
3. Final i seguiment

Conflictes Organitzacionals

Situació de desacord o oposició entre persones o grups, que pot ser perquè volen coses diferents, tenen valors oposats o busquen un mateix objectiu de forma competitiva.

Teoria dels Conflictes (Robbins)

• Tradicional: Són negatius i cal evitar-los.
• Conductual: Són inevitables i no sempre negatius; cal acceptar-los i gestionar-los.
• Interaccionista: Poden ser positius, ja que estimulen la creativitat i el canvi si es gestionen bé.

Estructures Organitzatives i Gestió de Recursos

Les Estructures Organitzatives defineixen rols, funcions i nivells de decisió. Els Organigrames són la representació visual de l’estructura i han de facilitar la coordinació i la claredat.

Elements Clau de l'Estructura Organitzacional

• Entorn: Condiciona l'estructura.
• Dimensió: La mida condiciona l'estructura.
• Tecnologia: Processos i procediments.
• Complexitat: Interaccions, dependències, vincles i distribucions entre membres de l'organització.
• Formalització: Regula, formalitza i pacta diferents processos dins l'organització.

Recursos Humans

Les persones que formen part de l'organització, amb dimensions com el Poder (gent per sobre d'altres) i la Feina o Tasca (segons el que fan).

Models de Representació dels Recursos Humans

1. Estructura Funcional: El personal es distribueix segons les funcions específiques (docència, orientació, gestió, administració). La jerarquia és vertical i ben definida. Facilita el control, però pot limitar la comunicació transversal.
2. Estructura Divisional: S’organitza a partir d’unitats autònomes (etapes educatives, cicles formatius). Les divisions funcionen de manera més independent, adaptant-se millor a les necessitats específiques.
3. Estructura Matricial: Combina les dues anteriors. Els professionals tenen una doble dependència jeràrquica (departament funcional i projecte/divisió). Permet crear equips multidisciplinaris i fomenta la col·laboració transversal.
4. Estructura en Xarxa: El lideratge no està centralitzat, sinó que es distribueix segons les competències. Els equips de treball són autogestionats i col·laboratius, fomentant la creació de comissions i espais de decisió compartida.

Recursos Materials i Funcionals

1. Recursos Materials: Objectes físics i l'entorn on es realitzen les activitats educatives. Inclou espais (edificis, aules), mobiliari (taules, cadires) i materials didàctics (llibres, recursos digitals).
2. Recursos Funcionals: Normes, lleis i processos que organitzen el funcionament del centre. Inclou legislacions vigents i normes internes (RRI).