Estructura i morfologia de les ciutats en el segle XXI

La ciutat: estructura i morfologia

La ciutat espanyola del segle XXI

La globalització: Cooperació i competència entre ciutats per tenir un posicionament destacat (depèn la prosperitat o la decadència).

La desindustrialització de les ciutats

• Capitalisme tardà o postfordisme: deslocalització de la indústria tradicional = industrialització i desindustrialització de zones
• La indústria ha deixat de ser el motor del creixement de les ciutats occidentals
• Espanya: desindustrialització a final s. XX: desmantellament de fàbriques a ciutat, més atur i nou ús a edificis i solars industrials
• Malgrat aquest procés, molta activitat econòmica de les ciutats continua vinculada a la indústria. Localització sectors de R+D situats als nous parcs tecnològics

El renovat protagonisme de les grans ciutats

• L’actual sector terciari actual, es relaciona amb el sector industrial evolucionat (postindustrial) són empreses de serveis bàsiques per dirigir i controlar la nova org, econòmica mundial
• Calen noves empreses de serveis per a satisfer els nous hàbits de consum (oci, cultura, moda, informació…)
• Les grans ciutats continuen sent punts de màxima centralitat per l’activitat de les xarxes d’informació i telecomunicacions
• Ciutats globals: reduït grup de ciutats que són espais centrals i imprescindibles com a espais de fluxes i nodes de la xarxa planetària.

Les ciutats en un món global: la cooperació

• Factors que contribueixen a que una ciutat progresi o quedi marginada: capacitat d’innovació tec., iniciativa que arrosseguin a altres activitats, teixit d’empreses, centres universitaris i de recerca, creativitat, dinamisme social...
• Per potenciar aquests factors: xarxes i lobbies de ciutats i regions a nivell europeu i mundial que cooperen
• Exemples: l’Assemblea de les regions d’Europa, el Consell de Municipis d’Europa, Xarxa C6, acord Eurocities,….

Les ciutats en un món global: la competència

- L’adaptació de la ciutat a la globalització necessita:

a) infraestructures essencials de transport

b) connexió xarxa internacional de telecomunicacions

• Molta competència entre ciutats espanyoles per tenir una bona xarxa d’infraestructures de transports i telecomunicacions
• Importància d’una bona imatge internacional: gran esforç de les ciutats per “vendre” el seu “atractiu”
• Les ciutats espanyoles: iniciatives públiques o privades plantegen reformes urbanístiques per promocionar-se a l’exterior
• Un altre objectiu és ser seus d’organismes nacionals i internacionals, de fires congressos i exposicions,….

Les xarxes i els sistemes de ciutats

El model de jerarquia urbana a Espanya

A més del nombre d’habitants les ciutats espanyoles es poden classificar segons les diverses funcions que la globalització les va adjudicant:

• Metròpolis globals nacionals: Madrid i Barcelona; exerceixen influència sobre la resta de territori estatal i estan relacionades amb altres ciutats a escala mundial. Però també tenen problemes derivats de la grandària

• Metròpolis regionals: capitals de regió, relacionades amb les metròpolis nacionals i que exerceixen la seva influència sobre extenses àrees de caràcter regional (Sevilla, València, Bilbao, La Corunya, Vigo, Valladolid, Saragossa i Palma de Mallorca). Com a ciutats mitjanes: Alacant, Múrcia, Oviedo, Santander, Màlaga,... (350.000 i 800.000 habitants)

• Ciutats mitjanes o centres subregionals: últim esglaó subregional, format per les capitals de província o de comarca que estan relacionades amb les anteriors i tenen influència en els nuclis de població més pròxims: Segòvia, Càceres, Ciudad Real, Girona, Tarragona, Burgos, Cartagena,…

• Capitals comarcals: de 10.000 a 50.000 h. Amb equipaments i infraestructures bàsiques que permeten influir en les localitats del seu entorn comarcal.