Estructura de mercats: ECR, Estruct, Conducta i Resultats

ECR

: estruc d mercats determ la conducta d les E i la conducta els resultats en l mercat. Instrum utilitzat per estudiar les pol ecos i els comportaments dels agents ecos

Estruct

: Descriu les caracteristiques d la industria i l’entorn en l q operen les empreses. Exemples: numero d’empreses, concentracio del mercat, barreres a l’entrada.

Conducta:

s refereix al comportament d les empreses en l mercat. Defineix quin tipus d decisions prenen les empreses i la forma en la q o fan. Exemples: fixacio d preus coordinada o independent, despeses en R+D.

Resultats:

Mostra si les empreses produeixen d forma eficient: quins inputs utilitzen i quines quantitats produeixen. Tambe mostren si s produeix una assignacio eficient dels recursos: si s maximitza l benestar social, i mes en particular, l’ excedent dels consumidors.

Critiques:

Els resultats poden determinar l’ estructura del mercat. Ex: èxit en la R+D d’una empresa farmacèutica permet vendre més productes i modificar els seus costos i la demanda. La conducta pot determinar l’estructura. Ex: Les fusions redueixen el número d empreses, Les despeses en publicitat augmenten les barreres d’entrada, Els preus predatoris expulsen a les empreses del mercat.

Crítica de l’Escola d Chicago:

Algunes actuacions q originalment es consideren anti-competitives poden millorar el benestar social. Un mercat és atacable si les empreses poden entrar y sortir sense cap restricció. Això passa quan: - Els costos dels entrants i d les empreses establertes són iguals. - Per entrar en el mercat no s’ha d'incórrer en costos enfonsats. - Les empreses establertes no poden reaccionar a les amenaces d’entrada, per exemple baixant preus. Si un mercat es atacable, l’empresa establerta no podrà abusar d la seva posició en el mercat i actuarà d forma competitiva: P=CM. Exemples: transport aeri (els avions es poden vendre). - Mercat no atacable: distribució d gas (els gasoductes no es poden reciclar). Conclusió: No es tant vip el número d‘empreses en el mercat com l’existència d barreres d’entrada. L’ “atacabilitat” assegura uns resultats eficients, fins i tot amb un monopoli.

BAIN: Barreres entrada:

són qualsevol situació q col·loqui als potencials entrants en una posició desfavorable respecte a les empreses establertes, i q permeti a l’empresa establerta obtenir beneficis extraordinaris.

3 tipus:

- Costos absoluts. Les empreses establertes tenen patents, llicències, bon accés a matèries primeres i/o proveïdors, accés privilegiat a fonts d finançament. - Economies d’escala. Les empreses establertes operen a major escala q les entrants. - Diferenciació del producte. Major reputació d les empreses establertes i lleialtat d marca dels consumidores.

STIGLER:

Barr entrad són costos d producció suportats pels entrants, però no per les empreses establertes. Stigler utilitza una definició més restrictiva d barreres d’entrada q Bain. Stigler NO considera els avantatges q tenen les empreses q ja estan establertes en el mercat. Ex: les economies d’escala són una barrera d’entrada per Bain però no per Stigler, perquè tant l’empresa establerta com els entrants poden realitzar economies d’escala.

"La discriminació de preus consisteix a assignar preus diferents a un mateix producte d'acord a diferents criteris establerts per l'empresa. Aquesta política empresarial serveix per maximitzar els beneficis. La discriminació de preus són estratègies que poden utilitzar empreses que tenen algun poder de mercat. Aquestes estratègies consisteixen en diferents mètodes que tenen les empreses per extreure l'excedent del consumidor, i depenen de l'elasticitat preu de la demanda a la qual s'enfronta l'empresa”. “Per utilitzar la discriminació de preus són necessaris dos elements fonamentals: informació sobre la demanda dels consumidors i absència d'arbitratge. La informació sobre la demanda permet determinar la disposició a pagar dels diferents tipus de consumidors. L'arbitratge és la capacitat que tenen els consumidors de revendre el producte a un preu més alt a altres consumidors, i els béns han de poder-se emmagatzemar. En funció de com siguin aquests factors, podem parlar de tres tipus de discriminació de preus." Discri 1º: “Aquest tipus de discriminació s’associa a la discriminació perfecta. En aquest cas, un monopolista extrau tot l’excedent dels consumidors. El monopolista cobra a cada consumidor el preu que cada un d'ells està disposat a pagar per obtenir el producte (preu de reserva). Per tant els beneficis del monopoli són equivalents a l'excedent total. Per poder aplicar la discriminació de primer grau és important que hi hagi informació perfecta i que no hi hagi revenda entre els diferents tipus de consumidors i dins de cada grup.” Discri 2º “La discriminació de segon grau consisteix a agrupar als consumidors d'acord amb la seva disposició a pagar pel bé (elasticitat) i en cobrar un preu diferent a cada grup de consumidors. Així, per exemple, el monopolista pot cobrar un preu unitari menor a mesura que es compren més unitats del producte. :descomptes per volum, tarifa en dues parts, venda en paquets discri 2º es refereix al fet que es cobren diferents preus per distintes quantitats d’un mateix producte, de forma que quan més es compra d’un be, el seu preu per unitat es redueix. Discri 3º: “Consisteix a aplicar un preu lineal per a cada tipus de consumidor. L’empresa ha de poder distingir el tipus de consumidor i no pot existir revenda entre els tipus de consumidors però sí dins d’un grup. Així, per exemple, es poden agrupar els clients per edat, sexe, país o professió entre d'altres. En una discriminació de tercer grau, el monopolista cobra diferents preus a diferents consumidors, per un mateix producte. Per a poder aplicar aquest tipus de discriminació es essencial que l’empresa pugui saber quins son els consumidors amb una disposició a pagar pel producte més alta.”