Estructura i lideratge en les organitzacions

Les organitzacions són un conjunt d’individus o grups que pretenen aconseguir uns objectius determinats per mitjà de funcions diferenciades que es pretén que estiguin racionalment coordinades i dirigides i amb una certa estabilitat temporal.

Objectius fa referència a la finalitat de l’empresa: Guiar, incitar i coordinar decisions, Proporcionar una base d’avaluació i control dels resultats, Motivar i buscar implicació dels diferents membres, Transmetre a l’exterior les intencions.

L’estructura organitzativa és la suma de l’estructura formal i l’estructura informal: Estructura formal: formes en les que es divideix el treball en tasques i formes que s’utilitzen per a aconseguir la coordinació entre elles.

Vèrtex Estratègic: Persones que ocupen càrrecs de responsabilitat. Nucli Operatiu: Persones relacionades directament amb la producció. Línia Intermèdia: Cadena de quadres intermedis. La Tecnoestructura: Tècnics i analistes. L’Equip De Suport: prestar serveis de l’organització però sense tenir relació directa amb el procés de producció

SISTEMES DE COORDINACIÓ: Adaptació mútua: comunicació informal entre els que realitzen les tasques. Normalització: Instruccions prèvies, hi ha especialització. Supervisió Directa: Comunicació formal, una persona es responsabilitza del treball del demés. Estructura informal: fruit de la necessitat de socialització i relació entre les persones

El lideratge es troba present en qualsevol grup humà. Mostra una distribució desigual de poder i d’influència. Perquè hi hagi el rol de líder cal que estigui present el rol de seguidor, els seguidors han d’acceptar (tant de manera explícita com implícita) aquesta distribució desigual de poder i influència.

·El líder autoritari genera apatia i agressivitat entre els membres del grup. Es produeix un clima socioafectiu negatiu i molt poca cohesió. En quant al treball o el rendiment es bo quan el líder està present, però decreix ràpidament amb la seva absència.

·El lideratge democràtic provoca en el grup que el rendiment sigui elevat i estable, inclòs quan el líder està absent. Els membres del grup es senten més satisfets

·El pitjor rendiment el tenen els grups amb un líder liberal. Son grups que es poden qualificar de actius improductius i tenen un clima socioafectiu negatiu.

Teoria dualista: Dimensió de consideració: interès per les relacions humanes, orientació per les persones. Iniciació a la estructura: interès pel treball, orientació per la tasca.

La comunicació és un procés dinàmic, imprescindible no tan sols per al bon funcionament intern d’una empresa, sinó també per a millorar-ne la competitivitat i l’adaptació als canvis.

COMUNICACIÓ FORMAL: la comunicació presenta peculiaritats vinculades amb el procés d’estructuració que delimita la qualitat, quantitat i direcció dels fluxos de comunicació interns. VERTICALS: relacionats amb la jerarquia i autoritat. HORITZONTALS: Relacionats amb la coordinació de les àrees d’activitat. Entre persones del mateix nivell jeràrquic.

COMUNICACIÓ INFORMAL: Afavoreix el desenvolupament de l’activitat professional a través dels contactes entre companys de feina. Vàlvula d’escapament a queixes personals, interpersonals, conflictes i frustracions en la feina (Bartolí, 1992). INCONVENIENTS: Aparició de rumors. Que produiran malentesos i interpretacions errònies.

COMUNICACIÓ INTERNA: Comunicació personal, publicacions internes, taulell informatiu... El 60% dels problemes empresarials són conseqüències d’una mala comunicació. Els especialistes afirmen que a majors comunicació, major claredat, i a major claredat, millor seguretat per aconseguir els objectius. La no-comunicació és evitar el contacte amb els col·laboradors de l’organització. COMUNICACIÓ EXTERNA: La comunicació en les organitzacions també inclou l’emissió i recepció d’informació relacionada amb l’entorn que operen. LA COMUNICACIÓ DE MARQUETIG Inclou totes les accions comunicatives que tenen com a objectiu final la consecució de la venda. LA PUBLICITAT EMPRESARIAL: Persegueix establir, desenvolupar i augmentar i/o canviar la imatge d’una organització.