Estructura Interna de la Terra i Tectònica de Plaques

Geodinàmica: La Terra en Moviment

Capes de la Terra

Geo = Terra, Dinàmica = força o moviment.

• Atmosfera: Capa gasosa del planeta. Composada principalment de nitrogen i oxigen.
• Hidrosfera: Sistema que inclou tota l'aigua que es troba al planeta.
• Biosfera: Capa de la Terra on es concentra la vida. Entre 12.000 m i -10.000 m.
• Geosfera: Part mineral del planeta. Conjunt de capes que van des de l'escorça fins al nucli del planeta.

Estructura Interna de la Terra

Model Estàtic

• Escorça: (5-70 km) Capa més externa, prima i irregular. És sòlida. Es separa del mantell per la Discontinuïtat de Mohorovičić.
• Mantell: (2900 km) Es diferencien dues capes, el mantell superior i el mantell inferior. Té un comportament més o menys plasmàtic depenent de la composició.
• Nucli: (dels 2900-6378 km) És la capa més interna de la Terra. Formada per ferro i níquel principalment. Es subdivideix en nucli intern i nucli extern.

Model Dinàmic

• Litosfera: (15-100 km) Capa superficial de la Terra formada per l'escorça terrestre i la part superficial del mantell. Té un comportament sòlid.
• Astenosfera: (350 km) Capa de comportament "líquid". Els materials es troben just per sota del punt de fusió. Tenen comportament plasmàtic.
• Mesosfera: (2.900 km) Capa sòlida que envolta el nucli.
• Endosfera: (6.378 km) És un nom secundari per denominar el nucli.

Mètodes d'Estudi de la Terra

• Mètodes directes: Es basen en l'observació directa i quantificable de mostres i materials.
• Mètodes indirectes: Es basen en la deducció i construcció d'hipòtesis sobre la composició i les propietats dels materials. A destacar el mètode sísmic.

Gradient Geotèrmic

És la variació de la temperatura de la Terra en profunditat, és a dir, segons s'avança des de la superfície cap al centre seguint un raig de la seva esfera.

Mètode Sísmic

• Epicentre: Zona de la superfície terrestre on arriben primer les ones sísmiques. Situat just a sobre del focus del sisme.
• Hipocentre: Punt de l'escorça on es produeix la ruptura i alliberament de força en un sisme. A partir d'aquest punt es propaguen les ones S i P.
• Ones S: Són menys ràpides. Les partícules vibren perpendicularment a la direcció de l'ona. Només es propaguen a través de materials sòlids.
• Ones P: Són les més ràpides. Avancen en la direcció de l'ona amb moviments de compressió-descompressió.

Deriva Continental i Tectònica de Plaques

Alfred Wegener va desenvolupar la teoria de la deriva continental. Pangea i Pantalassa. Es basava en proves: Biològiques, Geogràfiques, Geològiques, Paleontològiques, Paleoclimàtiques.

Teoria de la Tectònica de Plaques

Teoria recent proposada per Harry Hess (1962) que va revolucionar el món de la geologia.

• L'escorça està dividida en plaques en continu moviment sobre l'astenosfera (mantell).
• Segons com limiten les plaques entre si poden ser: divergents, convergents o passives.
• Les zones de contacte estan actives.
• Els corrents de convecció són el motor que les mou.

Plaques Tectòniques Principals

• Euroasiàtica
• Africana
• Nord-americana
• Sud-americana
• Pacífica
• Antàrtica
• Indoaustraliana

Límits de Placa

• Divergents: Les plaques es separen generant escorça nova.
• Convergents: Les plaques s'uneixen col·lisionant.
• Transformants: Les plaques es mouen en sentits transversalment oposats.

Zones de Risc Sísmic

Existeixen dues escales per mesurar l'impacte d'un terratrèmol.

• Escala Mercalli: Es basa en les conseqüències que té un terratrèmol sobre la societat.
• Escala Richter: És una escala logarítmica que es basa en l'energia alliberada.