Estructura Interna de la Terra: Mètodes Indirectes i Riscos Volcànics

Mètodes Indirectes per a l'Estudi de la Terra

Els mètodes indirectes es basen en:

• L’estudi dels meteorits que han impactat sobre la Terra.
• L’estudi de la propagació de les ones sísmiques generades en terratrèmols o en explosions provocades artificialment.
• L’estudi de la calor interna de la Terra.
• L’estudi del magnetisme terrestre.
• L’estudi de la densitat.

L’Estructura Interna de la Terra

Segons la Composició Química dels Materials

• Escorça: És la capa més externa i prima del planeta.
  • Escorça continental: Situada sota els continents. Està composta principalment per granits.
  • Escorça oceànica: Es localitza sota els oceans. Està integrada principalment per basalt.
• Mantell: S’estén des de la base de l’escorça fins a 2.900 km de profunditat. La roca predominant és la peridotita, rica en silicats de ferro i magnesi.
  • Mantell superior: Abraça des de la part inferior de l’escorça fins als 670 km de profunditat.
  • Mantell inferior: És la zona compresa entre els 670 km i els 2.900 km de profunditat.
• Nucli: S’estén dels 2.900 km als 6.370 km de profunditat. És la part del planeta de més densitat i la que suporta temperatures més elevades.
  • Nucli extern: Format principalment per ferro (85%), níquel (5%) i altres minerals no metàl·lics. És la capa situada entre els 2.900 km i els 5.150 km.
  • Nucli intern: Format principalment per ferro. És la capa situada entre els 5.150 km i els 6.370 km.

Les Discontinuïtats Sísmiques

Les quatre discontinuïtats més importants són:

• La discontinuïtat de Mohorovicic, que limita l’escorça i el mantell.
• La discontinuïtat de Repetti, que separa el mantell superior del mantell inferior.
• La discontinuïtat de Gutenberg, que marca el límit entre el mantell inferior i el nucli extern.
• La discontinuïtat de Lehmann, que separa el nucli intern del nucli extern.

Segons el Comportament Físic dels Materials

• Litosfera: És la capa més externa del planeta i està formada per l’escorça i la part superior del mantell. És una capa rígida perquè les pressions i les temperatures són baixes.
  • Litosfera continental: Se situa sota els continents i té un gruix que va dels 100 als 200 km.
• Astenosfera: És la capa situada sota la litosfera fins als 670 km de profunditat. Els materials es troben en estat sòlid, però a conseqüència de les altes temperatures són plàstics i deformables, i es comporten com a fluids.
• Mesosfera: És la capa situada sota l’astenosfera i coincideix amb el mantell inferior. És una capa en la qual els materials es comporten amb més rigidesa que els de l’astenosfera, perquè la pressió és tan intensa que fa augmentar molt el punt de fusió.
• Endosfera externa: Coincideix amb el nucli extern. Els materials que la constitueixen es comporten com a fluids a causa de les altes temperatures (uns 4.000 °C). En ser materials fluids, es generen corrents de convecció, que són els responsables del camp magnètic de la Terra.
• Endosfera interna: Coincideix amb el nucli intern. Tot i que la seva temperatura és d’uns 6.000 °C, els materials no es troben en estat líquid, perquè les altes pressions fan augmentar el punt de fusió per sobre d’aquesta temperatura.

Tipus d’Erupcions Volcàniques

Les erupcions volcàniques es classifiquen en dues grans categories segons la seva capacitat per produir explosions o grau d’explosivitat, que depèn principalment de la viscositat de la lava i del seu contingut en gasos.

• Efusives: Són erupcions molt poc violentes en les quals les explosions són poc freqüents. Són característiques dels volcans hawaians i dels volcans d’Islàndia.
• Explosives: Són erupcions violentes que expulsen molts piroclasts i materials roents. Segons el grau creixent d’explosivitat, les erupcions poden ser estrombolianes, vulcanianes, peleanes i plinianes.

Riscos Associats al Vulcanisme

El major perill per a la població no acostumen a ser les colades de lava, sinó els núvols de gasos, les allaus de fang i les acumulacions de cendres.

• Les cendres volcàniques dificulten la visió i la respiració de les persones, destrueixen cultius i poden matar el bestiar. També poden ensorrar edificis i entorpir el trànsit aeri i la circulació de vehicles per terra.
• Els núvols ardents són masses de gasos, alguns dels quals són tòxics, barrejats amb cendres i materials incandescents, que descendeixen pel con volcànic.
• Les allaus de fang o lahars es produeixen si els materials expulsats pel volcà es barregen amb aigua, ja sigui perquè hi ha gel acumulat o per la pluja.

Tipus d’Ones Símiques

Les ones símiques poden ser de tres tipus:

• Ones P o primàries: Són les més ràpides i fan vibrar les partícules en el mateix sentit de propagació de l’ona.
• Ones S o secundàries: Són més lentes que les ones primàries. Fan vibrar les partícules en sentit perpendicular al de la propagació de l’ona.
• Ones L o superficials: Són les més destructives; fan vibrar les partícules a la manera d’un vaixell travessant les onades: les partícules pugen i baixen i es mouen lateralment.