Estructura Interna de la Terra i Dinàmica Geodinàmica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,11 KB
Model Geoquímic de la Terra
Composició Química de les Capes
- Escorça: Capa més externa.
- Mantell: Capa intermèdia.
- Nucli: Part central.
Model Físic o Mecànic de la Terra
Comportament Sòlid o Líquid de les Capes
- Litosfera: Gruix mitjà de 100 km.
- Mesosfera: Entre la litosfera i l'endosfera, fins a 2900 km de profunditat.
- Endosfera: Es troba entre la mesosfera i el centre de la Terra, dividida en:
- Nucli extern: Arriba fins als 5150 km de profunditat.
- Nucli intern: Ocupa la part central del planeta.
Temperatura Interna de la Terra
La temperatura augmenta amb la profunditat; el centre de la Terra arriba als 4600 graus Celsius.
Capes Superficials Detallades
La Litosfera: Estructura i Dinàmica
La Litosfera és la capa més superficial, de comportament sòlid i rígid. Està constituïda per l'escorça i la part externa (sòlida) del mantell superior. Té un gruix mitjà de 100 km als oceans i 250 km als continents. Les plaques tectòniques es mouen per corrents de convecció. Els xocs de les plaques originen: terratrèmols, volcans i cadenes de muntanyes, amb gran quantitat de plecs i falles.
La Mesosfera i la Capa D
La Mesosfera és la capa sòlida inferior que se situa sobre la capa D, la qual es troba entre el mantell i el nucli. A la capa D es produeixen reaccions químiques i transformacions moleculars entre els materials.
Pangea i la Deriva Continental
Antigament, hi havia un únic continent, Pangea, envoltat per un únic oceà, Panthalassa. Pangea es va fragmentar en continents més petits. A continuació, es presenten les proves que ho sustenten:
Proves de la Deriva Continental
Proves Geogràfiques
Coincidència dels contorns dels continents i de les plataformes continentals que, malgrat trobar-se sota el mar, són part del continent.
Proves Geològiques
Coincidència d'estructures geològiques situades en continents allunyats. Si s'acoblen entre si, es constata que antigament estaven unides.
Proves Paleoclimàtiques
Zones amb climes actualment diferents, però que en èpoques passades compartien un mateix clima.
Proves Paleontològiques
Existència de restes fòssils d'un mateix organisme en continents que actualment estan allunyats i separats per un oceà.
La hipòtesi inicial es va rebutjar.
El Camp Magnètic Terrestre
La Terra actua com un imant immens; el pol Nord i el pol Sud es poden detectar fàcilment amb una brúixola. La magnetita és un mineral que té propietats magnètiques, i els seus cristalls s'orienten segons el camp magnètic terrestre.
Etapes del Naixement d'un Oceà
Fase A: Aixecament i Esquerdament de la Litosfera
L'empenyiment dels corrents de magma del mantell provoca l'aixecament de la litosfera continental. En fondre's, la seva part inferior es torna més fina i s'acaba esquerdant. Ex: Vall del Rift Africana.
Fase B: Formació de Fosses Tectòniques
Els corrents de magma es mouen en sentits oposats per sota de la placa, la qual cosa produeix una sèrie d'esquerdes (falles directes) que originen l'enfonsament de la seva zona central i la formació d'una llarga fossa tectònica. Ex: Llac Nyassa Africà.
Fase C: Creació de Llacs i Mars Allargats
Els corrents de magma acaben trencant la litosfera en dos blocs. La depressió creada va acumulant aigua, així s'originen llacs o mars allargats. Ex: Mar Roig.
Fase D: Expansió del Fons Oceànic i Creació d'Oceans
Al llarg del rift, el magma que sorgeix es refreda i origina roques basàltiques que permeten la formació de la litosfera de tipus oceànic. El creixement continuat fa que el fons oceànic continuï expandint-se, provocant l'allunyament dels dos blocs continentals i el creixement del mar que els separa. Ex: Oceà Atlàntic.
La Falla de San Andrés: Moviment i Sismicitat
La Falla de San Andrés és una falla transformant situada entre la placa Pacífica, que es desplaça cap al nord, i la placa Nord-americana, que es desplaça cap al sud. Aquesta falla afecta la costa de Califòrnia. Té un moviment lent que en un any pot superar els 5 cm. No obstant això, el desplaçament no és suau ni continu, ja que el fregament entre les dues plaques actua de fre i n'impedeix l'avançament. Aquesta resistència al moviment provoca un terratrèmol.
La llarga península de Baixa Califòrnia es va formar per l'efecte d'aquesta falla. Califòrnia és una regió amb una forta sismicitat. Va ser especialment devastador el fort terratrèmol que va tenir lloc a San Francisco l'any 1906, el qual va provocar un incendi esfereïdor que va arrasar pràcticament tota la ciutat.