Estructura Industrial i Financera a Espanya

L'Estructura industrial d'Espanya

La indústria siderúrgica

- Primers intents cap a 1830 per augment de la demanda (mecanització camp, tèxtil, ferrocarril, ponts, vaixells…)
- Localització vinculada a les primeres matèries (carbó i ferro)
- Tres nuclis:
    A) Primers alts forns a Màlaga 1832 que usen mines de ferro i carbó vegetal (poc poder calorífic): poc competitiu
    B) 1860: Astúries més poder calorífic del carbó mineral que abaratia el cost de producció: poc competitiu. Cost elevat
    C) Biscaia (reserves de ferro de qualitat que exportaven a Gran Bretanya a canvi de carbó gal·lés a baix preu)
- La siderúrgia basca va assolir un gran nivell de producció que va poder abastir a les fàbriques metal·lúrgiques de gran quantitat de ferro
- La modernització de la marina de guerra va permetre el desenvolupament de la construcció naval amb noves drassanes al Ferrol i Biscaia
- La indústria metal·lúrgica autòctona va assolir la maduresa tecnològica necessària per construir vagons i locomotores
- Capital de Cuba (indians)
- Noves tècniques per produir acer…
- Inversions dels dos grans bancs: Banco Vizcaya i Banco de Bilbao que creen una sòlida base industrial i financera amb ramificacions a la resta d'Espanya
- Gran desenvolupament siderometal·lúrgic
- Noves tècniques per produir acer
- Capital: repatriar de Cuba…
- Desenvolupament per:
    - Gran demanda internacional per innovacions tècniques
    - Avenços en les tècniques de l'extracció
- Llei minera de 1868: liberalització de les mines. Malgrat tot, els costos són elevats, poc competitius, amb mesures proteccionistes de l'Estat (com els aranzels de 1891)
- A Catalunya poc desenvolupament per manca de ferro i carbó (baixa qualitat i molt costosos), poc rendible. Tot i això es crearen empreses importants com la Nueva Vulcano (1r vaixell de vapor a Espanya)
- Però cap al final del segle XIX es vincula a les grans construccions mecàniques, a la demanda de la producció industrial. Molts dels tècnics provenien de Gran Bretanya però no van poder competir ni en tecnologia ni en capitals amb les empreses de fora

La producció minera

Desamortització del subsòl

- Fins la llei minera de 1868 era molt lenta per:
    - La manca de capital, de coneixement tècnics, poca demanda, mines sota control de l'Estat.
- Amb la llei, liberalització de les mines:
    - L'Estat ven les mines a particulars a canvi de diners
    - Companyies privades (estrangeres)
- Finals segle: principal país productor i gran activitat i esplendor (control francès, britànic, belga)
- Millores tècniques d'explotació que abarateixen els costos d'extracció
- Coure (Rio Tinto, Huelva), mercuri (Almadén), ferro, cinc (Cantàbria), plom (sud de la península)
- El carbó més car i de baixa qualitat es deixava al mercat interior

Hisenda, Banca i Diners

Hisenda i deute públic

- 1845: reforma fiscal per posar fi a les exaccions fiscals dels privilegiats i a més augmenta la recaptació
- Aquesta reforma té limitacions: no eren rendes personals (no inclouen el treball i el capital), i les recaptacions per hisenda no eren suficients per a millorar els problemes d'hisenda
- Continu dèficit de la hisenda pública que es va a finançar-se amb crèdits exterior fent concessions a grups estrangers a canvi de concessions o emissions de deute públic
- L'Estat en fallida sovint

El sistema financer

- Principi segle: creació de la banca moderna
- Creen nous bancs (dipòsits, negocis comercials i industrials)
- Gran expansió de la banca basca i madrilenya
- Barna perd el paper que havia desenvolupat al llarg del segle XIX com a ciutat financera
- La xarxa financera espanyola quedava en mans d'uns pocs