Estructura de Govern i Magistratures de la República Romana

Òrgans Executius de la República Romana

Els Censors

Era la magistratura més prestigiosa a Roma. Els censors eren nomenats cada cinc anys i la seva funció principal era classificar els ciutadans romans en centúries d'acord amb la fortuna de cadascú. Igualment, tenien l'encàrrec de vetllar pels bons costums dels senadors i, d'acord amb això, tenien la potestat d'incloure nous membres al Senat o d'excloure'n.

Els Cònsols

Eren els dos màxims representants del poder executiu i, com a tals, tenien quatre funcions principals:

• Convocar i presidir el Senat i les assemblees del poble.
• Proposar l’aprovació de lleis.
• Comandar l’exèrcit.
• Gestionar les finances.

Els Edils

S’ocupaven de qüestions administratives i de gestió diària, com ara la supervisió dels mercats, el manteniment de les vies públiques, la vigilància de la ciutat, l’organització dels jocs públics, etc. Hi havia dos d'origen patrici, anomenats edils curuls, i dos de plebeus.

Els Qüestors

Eren els que gestionaven les finances públiques de Roma i les de l’exèrcit en campanya, sota la supervisió dels cònsols.

Els Tribuns de la Plebs

Eren els representants directes del poble d’origen no patrici, el qual protegien amb l'exercici del dret de veto davant els magistrats ordinaris que tenien poder absolut. Podien proposar l’aprovació de lleis, i la seva persona i els seus béns eren inviolables. També gaudien de la prerrogativa d’auxilium, per la qual podien protegir qualsevol ciutadà que demanés ajut.

El Dictador i el Mestre de Cavalleria

Aquestes dues magistratures tenien caràcter excepcional i implicaven la suspensió de tota la resta, tret dels tribuns de la plebs, per tal d’aconseguir una acció més efectiva que no pas la que implicava la col·legialitat. El dictador, doncs, era nomenat pels cònsols en casos de perill imminent. El seu mandat durava sis mesos com a màxim i havia de compartir el poder amb un subordinat, el mestre de cavalleria.

Òrgans Judicials

Els Pretors

En l’època que ens ocupa eren 16, distribuïts en dues classes: els que s’encarregaven d’administrar justícia entre ciutadans romans i aquells que ho feien quan intervenia en el procés un estranger. Els pretors van tenir una gran importància en la interpretació i en la creació del dret romà.

Òrgans Legislatius i Electorals

El Senat

Era una assemblea formada per 500 membres, designats pels censors entre els individus que havien exercit alguna magistratura amb poder absolut. Era el màxim òrgan de representació de la constitució republicana, de manera que totes les decisions legislatives i executives —tant les dels cònsols com les de les assemblees— havien de ser ratificades pels senadors. Així mateix, intervenia en matèria de justícia civil i penal. El fet que fos una assemblea amb caràcter vitalici el feia idoni per assegurar la continuïtat de la política romana durant tot el període republicà. Les seves decisions s’expressaven mitjançant el senatusconsultum.

Les Assemblees o Comicis

Eren assemblees populars de caràcter deliberatiu. Els ciutadans romans, per exercir els seus drets legislatius, electius i judicials, es reunien periòdicament en tres tipus d’assemblees, que obeïen a una distribució segons tres criteris diferents i exercien funcions distintes:

Tipus d'Assemblees Romanes

• Comicis Curiats (Segons l'origen): Les cúries eren 30 agrupacions que només tenien una funció religiosa simbòlica, que consistia a atorgar Imperium als magistrats que tenien dret a exercir-lo.
• Comicis Tribunats (Segons la residència): Els ciutadans estaven distribuïts en quatre tribus urbanes (habitants de Roma) i 31 de rurals (la resta de ciutadans romans que residien en altres llocs de l’Imperi). Tenien al seu càrrec l'elecció dels edils curuls i dels qüestors i era l’assemblea més activa quant a tasques legislatives.
• Comicis Centuriats (Segons la fortuna): Els ciutadans es distribuïen en cinc classes, cadascuna formada per un nombre determinat de centúries, fins a un total de 193. Aquests comicis escollien els càrrecs més importants, com els cònsols, els pretors i els censors; dictaven les penes de mort; podien declarar la guerra; votaven lleis a proposta dels cònsols, i actuaven com a tribunal de segona instància, per ratificar o anul·lar les decisions dels magistrats.

Característiques de les Magistratures Romanes

Periodicitat

Tots els càrrecs eren anuals.

Col·legialitat

Les decisions s’havien de prendre amb l’acord de tots els qui exercien una mateixa magistratura.

Reiteració

Els romans no podien presentar-se a unes eleccions per ocupar un càrrec que ja haguessin exercit abans fins al cap de cinc anys.

Auspicis

Tots els magistrats tenien la facultat de consultar els auspicis (presagis religiosos).

Imperium

Era el poder suprem de comandar l’exèrcit i d’aplicar les lleis. També era el dret de decidir sobre la vida o la mort dels ciutadans.

Inviolabilitat

Qualitat que tenien alguns magistrats segons la qual ningú no podia agredir-los, ni tampoc els seus béns.