L'Estat: Estructura, Funcions i Formes de Govern

L'Estat: Definició i Elements Fonamentals

L'Estat és l'estructura política, jurídica i administrativa que governa un territori. Està format per un territori amb fronteres clares i reconegudes internacionalment, on viu una població que es regeix per les mateixes lleis.

Territori: És un element fonamental per a l'existència d'un Estat.

Població: La població que viu dins de les fronteres estatals forma el conjunt de ciutadans. Els ciutadans tenen drets reconeguts que l'Estat ha de respectar, però també tenen obligacions, com el compliment de les lleis i el pagament d'impostos.

Poders de l'Estat

Són l'executiu, el legislatiu i el judicial.

Diversitat i Poder dels Estats

Actualment, al món hi ha més de 190 estats. Uns s'han creat recentment, com Timor Oriental; d'altres tenen una llarga història, com França. Alguns estats són molt grans i d'altres, minúsculs. Rússia és l'Estat més extens del món, mentre que Mònaco o San Marino són dels més petits, també anomenats microestats.

No tots són igualment rics i poderosos. Actualment, els Estats Units d'Amèrica són la primera potència mundial, tant pel seu poder polític i militar com econòmic.

Estat i Nació

En sentit ampli, anomenem nació el conjunt de ciutadans d'un estat; així, doncs, parlem, per exemple, de la nació britànica.

Funcions de l'Estat

Els estats duen a terme un gran nombre de funcions:

• Mantenen l'ordre públic dins del territori.
• Defensen el territori i els ciutadans de les agressions exteriors.
• Estableixen relacions internacionals. Per fer-ho, funden ambaixades i consolats en altres estats i participen en reunions amb els representants d'altres països per tractar afers d'interès comú, com ara els intercanvis comercials, el trànsit de persones, etc.
• Elaboren lleis que regulen el funcionament de l'Estat i els conflictes entre els ciutadans per tal d'assegurar la convivència.
• Proporcionen serveis essencials, com ara l'educació, la sanitat, el transport...
• Regulen l'economia i les relacions laborals.

Els estats no sempre aconsegueixen complir aquestes funcions. De vegades, un estat no és capaç de defensar-se i és envaït per un altre. En altres ocasions, les relacions internacionals no assoleixen l'objectiu que perseguien. Hi ha estats que afavoreixen determinats grups i imposen als ciutadans una cultura (llengua, religió...), la qual cosa fomenta greus conflictes.

Anteriorment, els estats tenien com a missió mantenir l'ordre, defensar el territori i establir relacions internacionals. Al llarg del segle XX, però, les funcions dels estats s'han anat ampliant i actualment considerem que també han d'intervenir en el desenvolupament de l'economia i proporcionar serveis bàsics a la població.

Ara bé, no tots els estats ho fan de la mateixa manera. Diem que hi ha un estat del benestar, també anomenat estat social, quan els governs desenvolupen polítiques socials per aconseguir que tots els ciutadans tinguin un nivell de vida digne i es redueixin les desigualtats socials. Per fer-ho, els estats estableixen serveis de salut i d'educació gratuïts per a tothom, concedeixen subsidis per ajudar les persones que estan aturades, estableixen pensions per als jubilats i fixen un salari mínim per als treballadors.

La Democràcia

La paraula democràcia sorgeix de la unió de dos termes grecs: demos, que vol dir 'poble', i kratos, que vol dir 'govern'. Per tant, la paraula democràcia vol dir govern del poble. La democràcia parteix de la idea següent: com que les decisions dels governs les han d'acatar els ciutadans, ells han de prendre part en les decisions.

Per poder considerar que un estat és democràtic, s'han de complir tres condicions: la participació ciutadana, la separació de poders i l'existència d'un autèntic estat de dret.

La Participació dels Ciutadans

Com que els estats estan formats per moltes persones, és difícil que intervinguin directament en el govern. Per això, normalment, la participació dels ciutadans consisteix en l'elecció d'uns representants que governin per ells.

Perquè unes eleccions siguin realment democràtiques, han de complir uns requisits:

• Tots els ciutadans i les ciutadanes majors d'edat, independentment del sexe o la condició econòmica, han de poder votar.
• S'han de poder presentar a les eleccions totes les persones i els partits que ho vulguin, sempre que respectin les normes de la democràcia.
• Tothom que es presenti podrà exposar el seu programa lliurement, sense cap tipus de censura.
• Les eleccions s'han de celebrar periòdicament. Per exemple, a Espanya les eleccions generals se celebren, com a màxim, cada quatre anys. D'aquesta manera s'impedeix que unes quantes persones es perpetuïn en el poder.
• S'ha de garantir la netedat dels resultats.

La Separació de Poders

Als estats democràtics, el poder està repartit, per evitar que una sola persona o un únic grup controli tot l'Estat.

• El Parlament té el poder legislatiu. És l'òrgan encarregat d'aprovar les lleis i de controlar les accions del govern.
• El Govern té el poder executiu. S'ocupa d'aplicar les lleis i d'administrar el país.
• Els jutges tenen el poder judicial. La seva missió és vetllar perquè tothom compleixi les lleis, tant els ciutadans com les institucions més diverses (Govern, empreses...).

La separació de poders garanteix la protecció dels ciutadans davant els possibles abusos de l'autoritat, ja que cada poder controla l'actuació dels altres dos.

L'Estat de Dret

En els estats de dret, les lleis les ha de respectar tothom, incloses les persones que ocupen posicions de poder.

Hi ha una llei suprema, la constitució, en què es defineixen els drets i els deures que tenen els ciutadans i que posa límit al poder de les institucions. Això vol dir que les persones tenen uns drets que els governants han de respectar.

Si un govern vulnera els drets d'algú, aquesta persona pot acudir als jutges perquè es rectifiqui aquesta situació injusta.

• En els estats laics, hi ha una separació total entre l'estat i la religió. Les lleis no es basen en cap doctrina religiosa i els ciutadans hi poden professar la religió que desitgin o no professar-ne cap. De vegades, els estats laics estableixen acords amb algunes institucions religioses per oferir-los certs avantatges per la importància que tradicionalment han tingut en aquell país.

• En els estats confessionals hi ha una religió oficial que gaudeix d'amplis privilegis. Alguns estats confessionals són democràcies (Dinamarca, Grècia, el Regne Unit, Suècia...) i hi està permesa la pràctica d'altres religions. Però la majoria dels estats confessionals no són democràtics i s'hi prohibeix o es limita molt la pràctica de cap altra religió que no sigui l'oficial.

• En les teocràcies hi ha una religió oficial els llibres sagrats de la qual es converteixen en la llei. A més a més, els religiosos ocupen el govern o tenen autoritat per decidir sobre les polítiques que du a terme. La resta de religions hi estan prohibides o restringides a la vida privada.

  • Els més comuns són els conflictes econòmics, que apareixen quan els interessos econòmics de dos o més països topen. Per exemple, el 2005 milers de peces de roba procedents de la Xina van ser bloquejades a les fronteres de la UE perquè vulneraven els tractats de comerç de mercaderies entre la Xina i la Unió Europea.

  • En els casos més greus, esclaten conflictes militars, que poden donar lloc a guerres terribles.

  Per resoldre o evitar aquests conflictes els estats sol·liciten l'ajuda d'altres països o recorren a la mediació d'organismes internacionals.