Estructura i Funcions de la Cèl·lula: Orgànuls i Membranes

Membrana Plasmàtica: (Funció general: mantenir estable el medi intern possibilitant el pas d'H₂O, regular l'entrada i sortida de molècules i altres elements.) (Proteïnes: regular l'entrada (nutrients) i sortida (substàncies de rebuig) d'elements i molècules, regular l'entrada i sortida d'ions, possibilitar el reconeixement cel·lular, actes enzimàtiques, intervenir en la transducció de senyals, construir unions intercel·lulars, constituir punts d'ancoratge pel citoesquelet i la matriu extracel·lular) (Fosfolípids, bicapa: mantenir separats el medi intern i extern aquós, processos d'endocitosi i exocitosi). Estructura: model de mosaic fluid (doble capa de lípids amb proteïnes inserides en l'estrat o a les cares interna i externa) descrit per Singer i Nicholson.

Ribosomes: síntesi de proteïnes.

Citoplasma: (Funció esquelètica: mantenir la forma de la cèl·lula i canviar-la si cal, generar l'emissió dels pseudòpodes, estabilitzar prolongacions citoplasmàtiques, contracció muscular, transport i organització d'orgànuls, permetre el desplaçament) (Microfilaments (formats per actina): mantenir prolongacions citoplasmàtiques i funcions esquelètiques. // Filaments intermedis: neurofilaments, tonofilaments, filaments de vimentina, filaments de desmina. // Microtúbuls (formats per tubulina): moviment cel·lular, base en l'estructura del citoesquelet, determinar la forma de la cèl·lula, distribució interna d'orgànuls, mobilitzen cromosomes).

Centrosoma amb centríols: origina el fus acromàtic, cilis i flagels, estructura el citoesquelet. Conté diplosoma (2 centríols: 9 triplets de microtúbuls-cilindre // triplets+proteïnes-ponts), material pericentriolar, i l'àster.

Cilis i flagels: desplaçament cel·lular, turbulències per atraure aliment.

RE llis: síntesi, transport i emmagatzematge de lípids, destoxificació cel·lular, contracció de músculs estirats.

RE rugós: síntesi de proteïnes de membrana, fosfolípids de membrana i proteïnes de secreció.

Peroxisomes: funció de destoxificació, degraden àcids grassos en molècules més petites que s'han oxidat. CATALASA+OXIDASA.

Glioxisomes: cicle de l'àcid glioxílic.

Mitocondris: obtenir energia mitjançant la respiració cel·lular (matèria orgànica + O₂ = Energia), síntesi de proteïnes, duplicació d'ADN, oxidació d'àcids grassos (les dues etapes: cicle de Krebs i cadena respiratòria).

Aparell de Golgi: circulació de molècules dins la cèl·lula, maduració, acumulació, transport i secreció de proteïnes del RE, secreció de lípids i proteïnes, síntesi de polisacàrids.

Cloroplasts: transformar l'energia lluminosa en química (fotosíntesi), es gasta ATP per sintetitzar glúcids i precursors de lípids a partir de matèria orgànica, síntesi de proteïnes i replicació d'ADN. Estructura: doble membrana sense colesterol i clorofil·la (membrana plasmàtica interna = impermeable, membrana plasmàtica externa = permeable). El medi intern s'anomena estroma (ADN plastidial, plastoribosomes, enzims, inclusions de midó, TILACOIDES: saculs aplanats, contenen pigments fotosintètics (clorofil·la), espai intern = lúmen, tipus: tilacoides d'estroma: s'estenen per tot l'estroma, tilacoides de grànul: apilats com monedes).

Lisosomes: funció digestiva (intracel·lular = lisosoma + vacúols que contenen matèria per digerir, extracel·lular = enzims digestius expulsats a l'exterior). HIDROLASES. (acrosoma i grans d'aleurona).

Vacúol: cèl·lules vegetals: acumular H₂O, emmagatzemar reserves, productes de rebuig, substàncies de l'esquelet, etc., transport de substàncies. cèl·lules animals: funció nutritiva, funció reguladora de la pressió osmòtica.

Plasts: orgànuls de la cèl·lula vegetal que poden sintetitzar i emmagatzemar substàncies. Tipus: cromoplasts: amb pigments. leuoplasts: incolors i deriven cap a cloroplasts (si la llum estimula la síntesi de clorofil·la), amiloplasts (si emmagatzemen midó), proteoplasts (si emmagatzemen proteïnes). ENDOSIMBIOSI: mitocondris i cloroplasts: provinents de la simbiosi de la cèl·lula vegetal.

Exocitosi: expulsió de macromolècules i altres substàncies a fora de la cèl·lula mitjançant la fusió de la membrana de la vesícula que les conté amb la membrana plasmàtica.

Endocitosi: entrada a la cèl·lula de macromolècules i altres substàncies externes gràcies a les vesícules membranoses que les contenen. Quan s'inicia es forma una xarxa de clatrina que envolta i arrossega un sector de membrana, la xarxa de clatrina es tanca sobre si mateixa formant una vesícula i les molècules de clatrina abandonen la vesícula i tornen a la membrana plasmàtica. 2 tipus (pinocitosi: la cèl·lula ingereix líquids i substàncies dissoltes que s'emmagatzemen en petites vesícules, fagocitosi: la cèl·lula ingereix partícules grans de nutrients o microorganismes a l'interior de la vesícula endosoma). ENDOSOMA + LISOSOMA = VACÚOL DIGESTIU.

Gemmació: formació de vesícules en el RE i en l'aparell de Golgi. Poden integrar-se en altres orgànuls o buidar-se a l'exterior.

Membrana de secreció: funció: unió de les cèl·lules en un teixit. 2 tipus: cèl·lules animals: (formen matriu extracel·lular) composició: xarxa de fibres proteiques (col·lagen, elastina, fibronectina) + estructura gelatinosa (glicoproteïnes que tendeixen a retenir l'aigua). funcions: nexe d'unió entre cèl·lules de teixit o òrgan, omplir espais entre cèl·lules, donar consistència a teixits i òrgans. cèl·lules vegetals: (la cel·lulosa surt a l'exterior formant capes que es queden després de la mort de la cèl·lula). composició: matriu (H₂O + sals minerals + hemicel·lulosa + pectina) + xarxa de fibres de cel·lulosa. funcions: exoesquelet que perdura després de la mort, evitar la ruptura de les cèl·lules a causa de la pressió osmòtica.

Regular l'entrada i sortida de substàncies: (és una funció de la membrana plasmàtica) - a través de la membrana lipídica (passen fàcilment substàncies apolars, més lentament substàncies de baixa polaritat i resistència al pas de substàncies polars). - a través de proteïnes de membrana passen substàncies polars regulant les quantitats. TIPUS DE TRANSPORT: passiu: sense perdre energia. Per difusió a favor de gradient a través de la membrana. 2 tipus: simple (a través de la bicapa lipídica i a través de proteïnes de membrana (transmembrana, proteïnes de canal)). facilitada (a través de proteïnes transmembrana i permet el pas de molècules majors). actiu: a través de proteïnes de membrana, permet anar contra gradient (ex: bomba de Na⁺ i K⁺ (bomba cap a l'interior K⁺ i cap a l'exterior Na⁺, que pot actuar contra gradient per la seva activitat ATPasa, per cada ATP obté energia per bombejar 3 Na⁺ i 2 K⁺, exterior carregat positivament (diferència de potencial = potencial de membrana)). Altres substàncies que no poden entrar passen impulsades amb aquest procés.