Estructura i funcions de la cèl·lula eucariota

Cèl·lula Eucariota:

Membrana plasmàtica: Es un embolcall fi i flexible. Totes les cèl·lules la tenen. Té una funció doble: actua com a barrera entre el citoplasma i el medi extracel·lular i regula l'intercanvi de substàncies, d'energia i d'informació entre els dos medis

Transport a través de la membrana: A través de la membra es produeix un intercanvi de molècules, hi ha permeabilitat selectiva. Les molècules petites fan el transport passiu (no hi ha despesa d'energia) i el transport actiu (hi ha despesa d'energia). Les molècules grosses: endocitosi i exocitosi. Exocitosi: Aquest procés secreta substàncies cap a l'exterior. Endocitosi: Es quan la cèl·lula capta material a través de la invaginació de la membrana plasmàtica. En aquest procés hi ha pinocitosi (el material es envoltat per la membrana i englobat amb una pel·lícula de líquid extracel·lular i capta gotetes de líquid inferiors als 150nm.) i la fagocitosi (es quan les partícules que atrapen són sòlides i molt grans - pseudòpodes). Transport actiu es la via per on les molècules de massa molecular elevada, entren a l'interior de la cèl·lula. Hi ha consum d'energia (ATP). Bomba de sodi i potassi: Actua en contra de gradients de concentració elevada. La cèl·lula bomba ions de sodi cap a l'exterior i ions de potassi cap a l'interior, hi ha una concentració alta de potassi i baixa de sodi en el medi intracel·lular. Transport passiu o difusió simple: Hi ha substàncies com l'aigua, l'O2 i el CO2 que entren i surten de la membrana sense despesa d'energia. Sempre a favor del gradient (de més concentració a menys).

Paret cel·lular:

Es un embolcall gruixut i rígid que tenen les cèl·lules vegetals està formada per fibres de cel·lulosa. Protegeix la cèl·lula i proporciona resistència al vegetal, li dona forma. Permet que hi hagi una forta pressió hidrostàtica interna. Aquesta estructura intervé en la nutrició i en el desenvolupament de la cèl·lula.

Citoplasma:

És la part de la cèl·lula compresa entre la membrana plasmàtica i el nucli dins del citoplasma hi ha estructures i orgànuls que tenen unes funcions específiques. El citoplasma conté el citosol i els orgànuls citoplasmàtics. El citosol és una dissolució aquosa, gelatinosa formada per proteïnes per glucosa, aminoàcids. Aquesta composició està en equilibri gràcies al transport que hi ha a través de la membrana plasmàtica. A dins hi ha moviments que es diuen ciclosi que reparteixen els materials.

Citosquelet:

Està format per una xarxa de filaments i túbuls de proteïna que s'estenen per tot el citoplasma. Reforça el citoplasma. Dona forma a les cèl·lules. Intervé en la distribució de materia en el citoplasma. Està implicat en la divisió cel·lular.

Reticle endoplasmàtic:

Es un conjunt de conductes i de vesícules aplanades (cisternes) del citoplasma format per una membrana. A l'interior del reticle hi ha dues parts: reticle rugós (fa la síntesi i emmagatzematge de proteïnes. Té ribosomes. Reticle lliç (porta a terme la síntesi de lípids. No te ribosomes). Funcions: Donar consistència cel·lular – Emmagatzemar i transportar substàncies. - Síntesi de glúcids, lípids i pròtids.

Ribosomes:

Son orgànuls esfèrics d'un diàmetre de 15 a 25nm formats per ARN i per proteïnes. Es poden trobar enganxats a les membranes del R.E. Rugós o també les podem trobar lliures al citoplasma. S'encarreguen de sintetitzar les proteïnes a partir d'un ARNm. Poliribosomes: Són un grup de ribosomes que s'encarreguen de sintetitzar una proteïna.

Complex de Golgi:

Es un conjunt de vesícules aplanades de forma discoïdal que emmagatzema, madura i fa el transport de proteïnes. Aquests orgànuls s'originen a partir del R.E Rugós i s'estan renovant contínuament i formen vesícules de secreció. Fa la funció de secreció.

Vacúols:

Són vesícules petites i abundants que es troben a les cèl·lules animals, mentre que a les vegetals solament n'hi ha una i es gran. A les cèl·lules animals s'encarreguen d'emmagatzemar i transportar substàncies a les cèl·lules vegetals tenen una dissolució aquosa que provoca una pressió al citoplasma. Els vacúols fan funcions digestives i també intervenen en la regulació de la pressió osmòtica de la cèl·lula. Un conjunt de vacúols es diu vacuoma.

Els lisosomes:

Són orgànuls esfèrics i resistents que contenen enzims hidrolítics que fan malbé les proteïnes, els lípids i els glúcids. Procedeixen de l'aparell de golgi. S'encarreguen de la digestió.

Mitocondris:

Són orgànuls amb membrana doble que envolta la matriu, grans i molt abundants a les cèl·lules. A part interna hi ha les crestes. La seva funció es obtenir energia. I contenen material genètic pròpia amb ADN, ARN i ribosomes.

Plastidis:

Són orgànuls que sol tenen les cèl·lules vegetals amb membrana doble, abundants i grans de color verd perquè tenen clorofil·la que és el pigment que fa la fotosíntesi. El cloroplast està format per una membrana doble (que regula els intercanvis de materials entre el citoplasma i l'interior del cloroplast.) i per una matriu granulosa que es diu estroma. (formada per àcids nucleics, proteïnes i es dins que l'estroma on es produeixen les reaccions de la fase obscura de la fotosíntesi.

Centrosoma:

És un orgànul de les cèl·lules animals situat prop del nucli i relacionat amb el citoplasma. Està format pels centríols, la centrosfera i l'àster. Intervé en la formació del fus acròmatic durant la mitosi.

Cilis i flagels:

Són prolongacions filamentoses i mòbils que sobresurten de la cèl·lula. Els cilis són curts i nombrosos. Els flagels són llargs i n'hi ha un o dos. Permeten el moviment de la cèl·lula o del medi que l'envolta.