Estructura i Funcionament del Sistema Polític Espanyol

Què és el Règim Democràtic i qui té la Sobirania?

Un règim democràtic és un sistema polític on els ciutadans escullen, a través d'eleccions lliures, les persones que han de tenir el poder. Els ciutadans exerceixen la sobirania i elegeixen els seus governants.

(Exemples de règims no democràtics: Monarquia autoritària, República totalitària)

Importància de la Constitució i Drets Fonamentals

La Constitució és la llei fonamental de l’Estat: recull les normes que regulen el govern d’Espanya i garanteix els drets individuals i col·lectius de tots els espanyols.

La Sobirania Nacional

La Constitució espanyola estableix que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol. Això significa que el poder es troba en mans de totes les ciutadanes i tots els ciutadans majors de 18 anys, fins i tot aquells que resideixen fora del país però que conserven la nacionalitat espanyola.

Tres Drets dels Espanyols

• Dret a la vida
• Dret a la llibertat i la seguretat
• Dret a l’ensenyament

Les Corts Generals: Composició i Funció

El poble espanyol està representat pel Congrés dels Diputats i el Senat. Les dues cambres formen les Corts Generals.

El Congrés dels Diputats (Cambra Baixa)

El Congrés dels Diputats és la cambra baixa i reuneix els representants dels ciutadans espanyols.

Funcions principals del Congrés

• Té el poder legislatiu (fer, aprovar i derogar lleis).
• Aprova els Pressupostos Generals de l’Estat.

Elecció i Composició

Els representants al Congrés (diputats) s’elegeixen per sufragi universal (eleccions legislatives). Quan es convoquen les eleccions (pel President del Govern), hi concorren els diferents partits i es disputen un nombre determinat d’escons.

El Congrés de Diputats està format per 350 membres. La distribució es fa de la següent manera:

• Cada província té un mínim de 2 diputats.
• Ceuta i Melilla tenen 1 diputat cadascuna.
• La resta (248) es distribueixen de forma proporcional segons la Llei d’Hondt.

Investidura del Govern

Si el partit més votat no aconsegueix la majoria absoluta (la meitat +1), ha de pactar amb altres partits o decidir governar en minoria (fet que no és habitual).

Un cop constituït el Congrés, el Rei, després d’escoltar els diferents partits, proposa un candidat a la Presidència del Govern (acostuma a ser el líder del partit més votat). El Congrés vota el President del Govern i, un cop investit, aquest nomena els ministres.

El Senat (Cambra Alta)

El Senat és la cambra alta i és una cambra de representació territorial.

Funcions del Senat

• Revisar les propostes legislatives que abans han passat pel Congrés de Diputats (poden modificar o vetar les lleis, però després és el Congrés qui les aprova definitivament).
• Aprovar o denegar la ratificació dels Tractats Internacionals.

Elecció i Composició Territorial

Els senadors són elegits el mateix dia que els diputats, però de forma diferent: els electors elegeixen 3 noms d’entre tots els candidats que representen els diferents partits (llistes obertes).

El Senat es forma de la següent manera:

• 1 senador per cada Comunitat Autònoma (l’elegeix el parlament autonòmic).
• 1 senador per cada milió d’habitants de la Comunitat Autònoma.
• 4 senadors per cada província (independentment del nombre d’habitants).
• 3 senadors per cada illa major (Gran Canària, Tenerife, Mallorca).
• 1 senador per cada illa menor.
• 2 senadors per cada ciutat de Ceuta i Melilla.

Què són les Comarques?

Les comarques són entitats territorials locals formades per l’agrupació de municipis.

Actualment a Catalunya n’hi ha 41 (al 1988 s’hi van afegir 3 més).

Les funcions de govern i administratives corresponen al Consell Comarcal, format per consellers comarcals elegits entre els regidors dels diversos municipis de la comarca.