Estructura i funció de les biomolècules i la cèl·lula en els éssers vius

Les biomolècules:

GLÚCIDS

• Glucosa
• Molecula glucosa
• Glucogen

ÀCIDS GRASSOS

• Glicerina
• Àcids grassos
• Triglicèrid

Proteïnes

• Aminoàcid
• Molecules d'aminoàcids
• Proteïna

La cèl·lula

És la unitat fonamental d’estructura i funció dels éssers vius, ja que, per si mateixa, és capaç de realitzar tots els processos vitals de forma independent. En conjunt, les cèl·lules poden actuar com a sistemes complexos. La cèl·lula per si mateixa pot créixer, reproduir-se i respondre a estímuls (relacionar-se), però els seus components no ho poden fer.

Funció de nutrició:

Consisteix en la incorporació dels nutrients a l’interior de les cèl·lules i la seva transformació.

EPITELIAL

Cèl·lules fortament unides entre si (dermosomes) formant capes. No té vasos sanguinis ni limfàtics, tampoc matriu extracel·lular. Per sota trobem sempre teixit connectiu i entre els dos, una membrana basal.

Funcions:

• Protecció
• Absorció de substàncies
• Secreció de substàncies
• Recepció sensorial
• Excreció

On el trobem? Epidermis i epiteli gàstric, epiteli intestinal, glàndules secretores, epiteli olfactori i receptors sensorials de la pell, túbuls renals i uretra.

SANG, CONJUNTIU:

El formen un grup heterogeni de teixits, que diferenciem per com són les seves cèl·lules i com és la seva matriu extracel·lular, que sempre conté fibres.

Funcions:

• Uneixen i sostenen òrgans
• Emmagatzematge
• Defensa o protecció
• Reparació de teixits danyats
• Transport de substàncies

FIBROBLASTOS, hi trobem altres cèl·lules. En qualsevol dels teixits connectius trobem cèl·lules mòbils que procedeixen de la sang: Leucòcits (neutròfils, eosinòfils, basòfils) per defensa, Macròfags per defensa (realitzen fagocitosi), Mastòcits que intervenen en processos inflamatoris i al·lèrgies, Plasmòcits que produeixen anticossos que identifiquen elements estranys.

RETICULAR

Melsa, ganglis limfàtics, medul·la òssia.

LAX

Sota la pell, al tub digestiu i les vies respiratòries.

ADIPÓS

Hipoderma.

CARTILAGINÓS

És un teixit elàstic format per una matriu extracel·lular abundant i cèl·lules disperses: els condròcits, que secreten substàncies que fan que la matriu sigui densa. Les fibres més abundants que conté són col·lagen i elastina. No conté vasos sanguinis, per això sol estar envoltat de pericondri. On? Esquelet adult i embrionari, articulacions, costelles, aparell digestiu, aparell respiratori i orella.

Funcions:

• Estructural: formació dels discs intervertebrals i dels cartílags auriculars
• Mecànica: esmorteeix cops, moviments i sacsejades
• Protectora: suporta altres teixits, impedint el seu desgast

3 Tipus:

• CARTILAGINÓS HIALÍ
• CARTILAG FIBRÓS
• CARTILAG ELÀSTIC

ADIPÓS

Conté una gran quantitat d'adipòcits i poca matèria extracel·lular. Els adipòcits tendeixen a acumular greixos, que actuen de magatzem de greix; tenen el nucli petit. On? A la hipoderma.

Funcions:

• Mecànica protectora i aïllant
• Metabòlica, de reserva energètica
• Manteniment d'òrgans interns, pel pas de substàncies a altres òrgans
• Defensa de l’organisme

OSSI

El formen diferents cèl·lules: OSTEOBLASTOS (formen os), OSTEÒCITS (al teixit ossi adult) i OSTEOCLASTOS. La seva matriu extracel·lular (o substància fonamental) està formada per fibres de col·lagen impregnades de sals minerals, per tant és una matriu dura i calcificada.

Funcions:

• Formació i reabsorció d’os
• Mecànica i de subjecció: constitueix l’esquelet adult
• Hematopiètica: allotja la medul·la òssia on es produeixen elements sanguinis
• Ajuda en la producció de moviment
• Metabòlica: manté els nivells de calci

SANG

Eritròcits: petites biconcaves, sense nucli, al citoplasma conté hemoglobina, transporta d'oxigen i diòxid de carboni. Leucòcits: més grans amb nucli i translúcids, a vegades presenten grànuls. Molts tipus diferents. Fagociten agents patògens infecciosos. Produeixen anticossos (limfòcits). Entren als teixits quan hi ha una infecció o una inflamació. Macròfag: tipus de leucòcit granular present al teixit conjuntiu, amb moviment ameboide. Neteja i defensa del teixit, activen limfòcits.

B.MASTÒCIT

Tipus de leucòcit granular (histamina) present als teixits connectius, sobretot a la pell. Intervenen en la resposta al·lèrgica.

PLASMÒCIT

Tipus de leucòcit productor d'anticossos (Ig), nucli esfèric en forma de roda de carro; molt nombrosos als tractes digestiu i respiratori. Participa en la resposta immunològica.

PLAQUETES

Fragments cel·lulars sense nucli. Coagulació de la sang.

TEIXIT MUSCULAR

Teixit amb capacitat de contracció, la seva funció és proporcionar moviment a l'organisme. No hi ha pràcticament matriu extracel·lular degut a la disposició de les seves cèl·lules, que s'agrupen en feixos envoltats de teixit conjuntiu. Les cèl·lules que el formen s'anomenen fibres musculars o miòcits. Aquests es contrauen al rebre un estímul nerviós i es relaxen quan cessa l'estímul. Estructuralment distingim: muscular llis, muscular estriat. On? Múscul esquelètic, múscul visceral i múscul cardíac.

Teixit Nerviós

Forma el sistema nerviós que coordina tots els òrgans i aparells del cos. S'encarrega de rebre estímuls (interiors o exteriors) i emetre respostes. Hi trobem 2 tipus de cèl·lules, NEURONES i NEUROGLIA: NEURONES molt especialitzades, hi distingim: cos cel·lular o soma + axó (prolongació que transmet l’impuls nerviós des del soma) i dendrites (transmeten l’impuls nerviós cap al soma). NEUROGLIA són un conjunt de cèl·lules encarregades de la nutrició i protecció de les neurones, hi ha de diferents tipus: cèls. de Schwann, astròcits, oligodendròcits. Funcions del teixit nerviós: comunicació neuronal, percepció, recepció i transmissió d’estímuls, elaboració de respostes en forma d’estímuls nerviosos. En aquest teixit abunden els capil·lars i vasos sanguinis (endoteli) degut a l'elevat consum d'energia i oxigen. Depenent de la localització del teixit, distingim: T.N. Central: cervell i medul·la espinal. T.N. Perifèric: nervis perifèrics, ganglis, sistema nerviós autònom i terminacions nervioses dels òrgans sensorials.

Els òrgans

Són estructures que normalment estan formades per diversos tipus de teixits agrupats per dur a terme una acció concreta. Un sistema és un conjunt d'òrgans constituïts pels mateixos teixits. Per exemple, sistema ossi està format pels ossos; el sistema muscular pels músculs; sistema nerviós pel teixit nerviós. Un aparell és un conjunt d'òrgans formats per diferents tipus de teixits que cooperen per dur a terme una funció. Per exemple, l’aparell digestiu està constituït per òrgans tan diferents com les dents que trituren l’aliment, la llengua que mescla i empeny l’aliment, l’estomac que inicia la digestió química, no obstant això, cooperen en la funció de la digestió.