Estructura de l'Estat Espanyol i els seus Poderos

❖ En relació amb el poder Legislatiu
Sanciona i promulga la llei
Dos actes jurídics diferents i autònoms, que no pot negar-se a realitzar-los:
1. La sanció és la signatura de la llei.
2. La promulgació és l’ordenació simbòlica del rei per inserta i publicar la llei al butlletí oficial.
- Convoca i dissolt les Corts Generals
- Convoca eleccions generals
- Convoca el referèndum

❖ En relació al poder executiu:
- Proposar el candidat a president del Govern i, si escau, nomenar-lo, així com posar fi a les seves funcions
- Nomenar i separar els membres del govern a proposta del president del govern.
- Expedir els decrets acordats en el Consell de Ministres
- Ser informat dels assumptes d’Estat i presidir les seccions del Consell de Ministres, quan ho estimi
oportú, a petició del President del Govern
- Exercir el comandament suprem de les Forces Armades.

❖ En relació amb el poder judicial:
- La justícia s’administra en nom del rei (art.117.1 CE)
- Nomenar el president del Tribunal Suprem, el Fiscal General de l’Estat, els vocals del Consell
General del Poder Judicial i els membres del Tribunal Constitucional.

❖ En materia de relacions internacionals
- Exerceix la més alta representació de l’Estat
- Acredita als ambaixadors i altre representants diplomàtics
- Manifesta el consentiment de l’Estat per obligar-se internacionalment per mitjà de Tractats, d’acord amb la CE i les lleis.

- Declara la guerra i la pau, prèvia autorització de les corts Gnerals
❖ En relació les CCAA (Comunitats Autonomes)
- Ha de respectar els drets de les CCAA
- Nomena el president de les CCAA, amb la confirmació del President del Govern.
- Sanciona els Estatuts d’Autonomia (Lleis Orgàniques)
❖ Convoca els referèndums autonòmics
- La Ratificació (Art.64 CE), el rei no es troba subjecte a responsabilitat, els seus actes sempre
estaran avalats, que han estat signats per un altre persona
- Els actes del rei han de ser sempre ratificats, llevat el que preveu l’art. 56.3 CE
- La Ratificació confereix validesa a l’acte avalat i trasllada la responsabilitat a la persona que ha
signat d’aval (President del Govern, Ministres..

Sobirania, vessant intern: El sobirà deté el monopoli de tot el poder respecte del territori i la població d’un estat, deté el monopoli de la coacció física amb força irresistible respecte d’un territori i una població
El sobirà modern es relaciona directament amb els súbdits o ciutadans sense poders intermedis, com la noblesa i l’església en l’ordre feudal. L’Estat concentra tot el poder i els súbdits es situen en posició d’igualtat davant seu. Però la teoria democràtica de l’Estat no accepta la distinció sobirà/súbdit .En un estat democràtic de dret no accepta la distinció sobirà/súbdit, el subjecte que deté el poder no és altre que els individus, no son súbdits sinó ciutadans
Sobirania, vessant extern: En la societat internacional democràticament és admissible parlar de sobirania dels estats per que els Estats són independents respecte d’altres estats també sobirans.

El moviment constitucional es forma apartir de 3 pilars basics:
- Els canvis constitucionals que es produeixen a Anglaterra durant els segles XVII i XVIII.
- La independència dels estats units, que dona lloc a la constitucio nord-americana de 1787.
- El procés revolucionari francès de 1789 que te coma document constitucional mes rellevant la
Declaració de drets de l’home i del ciutadà.
El constitucionalisme es comença a desenvolupar a la revoltada societat anglesa del selge XVII.
Una primera fase esta marcada per l’aprovació de diverses lleis per part del monarques absoluts davant de la pressió dels seus parlaments.
Textos legals:
a) La petition of Right (1628) disposa que no es podran establir tributs sense el consentiment del parlament i que ningú podrà ser detingut i jutjat si no es segons a llei
b) Habeas Corpus Amendment Act (1679) segons la qual, primer, ningú podrà ser detingut sense mandat judicial; segon, qualsevol persona interessada pot emanar que es presenti el detingut davant del tribunal en el termini de vint dies a partir de la detenció, i tercer, seran sancionats els funcionaris que faltin a aquests deures, els quals no podran ser indultats pel rei.
La consolidació definitiva dels canvis abans esmentats es produirà en una segona fase en que la monarquia britànica fa un gir irreversible cap a la superioritat progressiva del Parlament sobre la Corona i envers la progressiva garantia dels drets individuals.
Aquesta segona fase comença amb l’anomenada Revolució Gloriosa, de 1688, que va instaurar com a rei Guillem d’Orange, el qual tenia John Locke com a principal conseller. Sota la inspiració de Locke es va aprovar el Bill of Rights de 1689,

i durant tot el segle XVIII es van promulgar altres lleis o es van crear determinades convencions polítiques que conduirien Anglaterra a una monarquia parlamentària on les lleis i els jutges seran els encarregats de garantir determinats drets fonamentals.
- Es limiten els poders del rei, el qual esta sotmès a les lleis i no pot dispensar ningú de complir-les. En definitiva, això significa que l’estat esta sotmès a les lleis, principi basic com hem vist, de l’estat de dret
- El parlament ha de ser convocat anualment de manera oblitagoria, de tal manera que el no rei no es pot negar a reunir-lo, com havia estat habitual fins a leshores..
- Els jutges nomenats pel rei, no poden ser destituïts, amb la qual cosa garanteixen la seva independència
- S’amplia el caraleg de drets fonamentals. A mes dels drets de petició i de propietat, es reconeixen també la llibertat d’expressio i la llibertat religiosa entre les diverses tendències protestants.

La constitució nord-americana de 1787
La segona etapa de formació del constitucionalisme es produirà als Estats Units al final del s. XVIII, en el període que va entre la Declaració d’Independència de 1776 i la coneguda sentencia del tribunal suprem Marbury vs. Madison de l’any 1803.
- La redacció de la qual s’atribueix a Jefferson, que evoca molt clarament l’esperit de Locke.
- El trencament amb l’antic mónd e la tradició és clar: els homes són lliures i iguals, posseeixen uns drets inalienables, els estats hi son per a garantir aquests drets i el seu poder es legítim si deriva
el consentiment dels ciutadans, que poden canviar-lo quan ho creguin convenient.

En definitiva, la sobirania esta en els individus que l’exerceixen mitjançant el poder contituent del poble:
1) Estableix com a forma de govern una republica presidencialista, en lloc de seguir el model angles de monarquia constitucional. Com hem vist en parlar de les formes de govern, la republica presidencialista es basa en una separació de poders rígida: el president i un parlament.
2) L’Estat s’organitza territorialment de manera federal: s’estableix un repartiment de competències entre la Federació- constituïda pels poders centrals: president, Congrés i Tribunal Suprem- i cadascun dels estats membres que la componen, els qual també s’organitzen en institucions polítiques semblants.
3) La constitució es la norma jurídica suprema de tot l’ordenament i els tribunals, en darrer terme el Tribunal Suprem federal, son la garantia del seu compliment, en establir-se el principi del control judicial de la constitucionalitat de les lleis.
Això significa que cap llei ni norma de rang inferior tant de la federació com dels estats no pot ser contraria a la constitució federal ja que aquesta pel seu rang constituent.

Revolució Francesa:França: la declaració de drets de l’home i del ciutadà de 1789
La revolució francesa es considerada, per a molts, com l’inici del mon contemporani, i la declaració de drets de l’home i del ciutadà no nes solament el text constitucional mes conegut, si no també el mes influent.
- Els principis basics d’aquesta declaració els podríem resumir en tres grans apartats:
- 1. La legitimitat democràtica del poder polític
- 2. Els principis de l’estat de dret
- 3. El reconeixement de drets i llibertats individuals.

Reconeixement de drets i llibertats individuals
La Declaració proclama els drets següents:
• La llibertat personal (article 7)
• La llibertat de pensament, religiosa i de culte (article 10)
• La llibertat d’expressió (article 11)
• El dret de propietat (article 17)
• La presumpció d’innocència (article 9)
• El dret a la participació política (article 6)

Govern:

Concepte:

òrgan de direcció política del país. Format per el president, els vicepresidents, ministres i membres que estableix la llei. El govern adopta decisions polítiques

Règim jurídic:

Títol IV de la CE, principia bàsucs que han de presidir el règim jurídic del govern, art 97

Títol V de la CE: Relacions entre govern i CG.

Llei de Govern, configuració del govern fonamentat en 3 principis:

Principi de direcció presencial: dina al presi la comptència directrius polítiques en el seu govern.

Prinicpi de colegialitat: resposabilitat solidària

Principi departamental: autonomia titular de cada departament ministral.

Composició: art 98 CE

-Presi

-Vicepresident o cap

-Ministres

-altres membres que estableixi la llei

4.2 (existència de ministres sense cartera, s’atriburia resposabilitat de determinades funcions gobernamentals.

98.4: llei regula l’estaut i les incompatibilitats dels membres del govern.

Per ser membre del govern: +18 i espanyol, gaudir de drets de sufragi actiu i passiu, no estar inhabilitat per exercir una feina o càrrec públic per sentència judicial. Art 100, proposta del seu prsident, nomenats menbres del govern.

98.3: els membres del govern no podràn exercir altres funcions representatives que no dervivi del seu càrrec.

art 101: cessació del govern, casos de perdua de confiança dimissio o mort del president

President: dirigeix l’acció de govern i coordina les funcions d’altres membres. Cap de govern art 100.

questiö de confianza art 112, proposta de les cambres o CG (115)

Elecció del president de

1. Forma ordinaria (99 i 101), despres de cada renovació del CD, casos de dimissió voluntària , quëstio de confiança, mort.

2. Proposta del candidat pel rei

Art 99.2 candidat proposa el programa politic davant CD. 99.3 majoria absoluta. Ministres 98.

Org Govern:

Rei Felip VI= monarquia parlamentària (1.3), representa l’estat, pero no governa, té una figura ceremoniosa i representació en temes internacionals.

Cap de Govern, escollit democràticament cada 4 anys mitjançant elecciona generals 68 sufrag univ, lliure igual i secret.

Divisió de poders: 97 CE

Legislatiu: CG (66), aproven lleis i pressupostos. organ bicameral respresentat x cambra baixa ( CD), 68, eleccions cada 4 anys. i Cambra alta senat. (69) cada provincia 4 illes majors 3 , menors 1 ceuta 1 melilla 1.

Executiu: Govern: dirigeix el pais, elabora els ressupostos, proposa lleis. Formació (98), president (escollit x diputats). Ministres escollit per el presi. Gestionen politica interior i exterior, Administració, economia..

Judicial: Tribunal suprem (12 magistrats) i TJ, jutgen persones, format per jutges i magistrats. Poden jutgar a qualsevol.