Estructura de l'Estat: Espanya i l'Autonomia Catalana

Espanya: una monarquia parlamentària

Què és una monarquia parlamentària?

Segons la Constitució, Espanya és una monarquia parlamentària. El rei és el cap de l'Estat, però el Govern és elegit pel Parlament. El Govern dirigeix la política de l'Estat i pot dissoldre el Parlament.

La Corona

En una monarquia parlamentària, la Corona, que ostenta la persona del rei, representa l'Estat. El rei és àrbitre i moderador de les institucions.

El rei no pot fer lleis, no dirigeix políticament l'Estat ni pot jutjar.

La funció del rei és aconsellar, impulsar i advertir a qui exerceix aquestes funcions: el Parlament, el Govern o executiu i els tribunals de justícia.

El càrrec de rei és vitalici i hereditari.

La divisió de poders

Un dels principis organitzatius de les democràcies parlamentàries és la divisió de poders.

A l'Estat espanyol, la funció legislativa correspon al Parlament; la funció executiva, al Govern; i la funció judicial, als jutges i als tribunals de justícia.

El Parlament

A Espanya, el Parlament s'anomena Corts Generals. Està format per dues cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat.

Les Corts exerceixen dues funcions fonamentals:

• Legislativa, que consisteix en l'elaboració i aprovació de les lleis.
• De control del Govern.

El president del Govern és elegit pel Parlament. El president i els seus ministres estan sotmesos a la seva vigilància.

El Govern

El Govern espanyol està format pel president i els ministres.

El Govern és l'òrgan que fixa els objectius que s'han d'assolir i decideix quines són les estratègies i els mitjans per assolir-los.

Una vegada determinades aquestes estratègies i els mitjans que s'han de seguir, el Govern les executa a través dels ministeris i d'altres òrgans de l'Administració.

Jutges i tribunals de justícia

L'aplicació de les lleis la duen a terme els jutges i els tribunals de justícia, que són independents dels altres poders de l'Estat.

L'organització territorial d'Espanya

Municipis, províncies i comunitats autònomes

Segons la Constitució, l'Estat espanyol organitza el territori en municipis, províncies i comunitats autònomes.

La Constitució del 1978 va implantar les comunitats autònomes com a formes d'autogovern regional descentralitzat.

L'article 138 de la nostra Constitució garanteix que existeixi un equilibri econòmic entre les diverses parts del territori espanyol.

L'administració municipal

Els municipis són les unitats territorials i administratives més elementals de l'Estat.

L'administració municipal s'exerceix en el territori on un ajuntament té competències. Espanya té 8.114 municipis.

El govern d'un municipi és responsabilitat de l'ajuntament, que està format per l'alcalde i els regidors.

L'administració provincial

Les províncies són territoris constituïts per l'agrupació d'uns quants municipis.

La província, a més de ser una divisió territorial, és una entitat local, perquè presta serveis als municipis.

Les funcions bàsiques de la província són:

• Servir de delimitació electoral de l'Estat.
• Servir de divisió territorial de l'administració perifèrica de l'Estat.
• Ser l'entitat local de més rang i cooperar amb els municipis.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya

L'Estatut d'Autonomia del 1932

• Les aspiracions d'autogovern de Catalunya van ser recollides, per primer cop, durant la Segona República Espanyola, en la Constitució del 1931, que va fer possible la redacció de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1932.
• Durant la dictadura del general Franco, l'Estatut va restar suspès.

Els Estatuts del 1979 i del 2006

• En el període de transició democràtica dels anys setanta es va restablir un model d'autogovern autònom, amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979.
• L'any 2003 es va impulsar la reforma de l'Estatut, per tal d'adaptar-lo a les noves necessitats de la Catalunya actual. El 18 de juny de 2006, el nou Estatut va ser aprovat en referèndum pels ciutadans de Catalunya.

Institucions d'autogovern: la Generalitat

La Generalitat està constituïda per:

• El Parlament: és l'encarregat de legislar, d'aprovar els pressupostos i de controlar l'activitat del Govern.
• La Presidència: el president és el màxim representant de l'Estat espanyol a Catalunya i ret comptes de la seva activitat davant el Parlament català.
• El Consell Executiu: té funcions executives i administratives.

La Generalitat també la integren altres organismes, com el Consell de Garanties Estatutàries, la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges.

L'organització territorial de Catalunya

Segons la Constitució, Catalunya es divideix en quatre províncies, que són les unitats administratives que organitzen el territori espanyol i que estan constituïdes per l'agrupació de molts municipis.

Segons l'Estatut d'Autonomia del 2006, Catalunya té capacitat per organitzar el seu territori en municipis i comarques.

Els municipis

El municipi és la unitat territorial bàsica a partir de la qual es defineix l'organització territorial de Catalunya.

Catalunya està formada per 947 municipis.

Els municipis es regeixen a través de l'Administració local o municipal que, en ser més propera al ciutadà, pot solucionar molts dels seus problemes més ràpidament.

L'Administració municipal s'exerceix en tot l'àmbit territorial en el qual un ajuntament té competències. El govern d'un municipi és responsabilitat de l'ajuntament i està format per l'alcalde i els regidors.

Les comarques

La comarca és una entitat local de caràcter territorial formada per l'agrupació de municipis. Té personalitat jurídica pròpia i autonomia per dur a terme les seves polítiques.

Durant la Segona República es va proposar la divisió territorial de Catalunya en 38 comarques, agrupades en nou regions. La Guerra Civil i la dictadura van impedir aquesta divisió territorial.

L'any 1987 es va recuperar la divisió comarcal aprovada per la Generalitat republicana el 1936.

L'any 1995, el Parlament va aprovar un Pla territorial general, que divideix Catalunya en sis àmbits funcionals territorials: l'àmbit metropolità de Barcelona, les comarques gironines, el Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre, l'àmbit de Ponent i les comarques centrals.

Indicadors de benestar a Espanya

El nivell de benestar d'un país es mesura a partir de diversos indicadors:

• Ensenyament: l'escolarització és obligatòria des dels 3 fins als 16 anys i la taxa d'analfabetisme és de les més baixes del món.
• Sanitat: des del 1986, tots els ciutadans i ciutadanes espanyols, i fins i tot els residents sense nacionalitat espanyola, tenen accés lliure i gratuït a la sanitat pública.
• Esperança de vida: és una de les més altes del món. La població més gran de 65 anys s'ha ampliat notablement, la qual cosa comporta garantir el sistema de pensions i l'entramat assistencial i hospitalari adequat a les seves necessitats.
• Consum: en augmentar els nivells de renda, també han crescut els nivells de consum. La compra d'un habitatge, d'un cotxe o d'una segona residència s'havia convertit en un fet habitual per a una gran part de la població fins a la recessió econòmica.