Estructura i elements d'una organització: definició i característiques

DEFINEIX amb les teves paraules el concepte de organització

L'organització és l'estructura de les responsabilitats assignades a un cert nombre de persones ordenades jeràrquicament de forma esglaonada que requereix un sistema de relacions formals que sorgeixen com a conseqüència d'aquestes responsabilitats. La coordinació racional de les activitats intenten aconseguir una finalitat o objectiu comú explícit que responguina les exigències requerides per al compliment dels objectius establerts. L'organització és un sistema social i tècnic artificial en procés de canvi permanent ja que desenvolupa la seva activitat en constant interacció en l'entorn. És una font de satisfacció i insatisfacció per als membres que la componen i és la imatge més vigorosa i amb més presència a la nostra societat.

Elements:

• Finalitat o objectiu comú
• Individus i grups de persones
• Relacions i dependències i interdependències
• Mitjans i recursos
• Procediments establerts d'actuació
• Estructura normal amb una divisió del treball
• Actuació continuada a través del temps
• Determinat tipus de control

4 elements:

• Finalitat o objectiu comú: totes les organitzacions treballen coordinadament per l'assoliment d'una finalitat comuna que respongui als objectius establerts.
• Mitjans i recursos: és el conjunt d'elements disponibles (capital, material...) que permetin dur a terme l'objectiu.
• Estructura formal amb una divisió de treball: és la manera en la que es distribueixen les tasques entre els diferents membres, respectant l'organigrama.
• Determinat tipus de control: totes les organitzacions han de tenir un control per a que es puguin desenvolupar de la millor manera possible per això s'ha de saber com distribuir les tasques, com se fan, que es necessita, etc.

L'estructura d'una organització defineix la manera de funcionar. EXPLICA:

Les 3 dimensions que defineixen l'estructura d'una organització son:

1. Centralització (estructura de poder): capacitat de dominar i controlar les situacions adverses dins un alt grau de pressions, problemàtiques, disputes, etc.
2. Complexitat (estructura jeràrquica i funcional): pot ser horitzontal (tots els departaments tenen la mateixa importància) o vertical (jerarquia, es regeix per la importància de cada àrea).
3. Formalització (protocols i normatives internes): son els protocols establerts prèviament i les normes de la institució; una institució molt formalitzada és aquella que té unes normes molt pautades, en canvi, una institució poc formalitzada és aquella en la que cada professional pot actual d'una manera més personalitzada/autònoma, més flexible).

Els tipus de recursos humans

• Cúpula estratègica: es tracta de, dins una organització, quin membre té el poder. (els que decideixen) (l'equip rectoral)
• Línia mitjana: es tracta dels membres que posen en contacte la cúpula i el nucli.
• Nucli d'operacions: són els treballadors, dins una organització, qui realitza l'acció (els que fan, els professors per exemple, els que duen a terme l'acció)
• Tecnoestructura: aquelles persones que no es troben en la línia de producció però que n'afavoreixen el funcionament.
• Staff: és el personal (pot estar en plantilla o no) que ajuda a que tot funcioni, però que no està enfocat a millorar el producte.

Exemple de RRHH: cúpula (rector de la uni), línia mitjana (degà i directors de departament), nucli d'operacions (professors), tecnoestructura (departament de formació, secretaria), staff (cafeteria, neteja). EXPLICA 3 característiques que diferencien les organitzacions burocràtiques i les organitzacions col·laboratives

Les organitzacions burocràtiques regulen la realitat molt estrictament, ja que el treball realitzat és privat i aïllat. El professional es reconegut com un tècnic que compleix les ordres, realitza la tasca que se li encomana i prou. En aquest tipus d'organitzacions el professional assumeix un nivell molt baix, quasi inexistent, en la presa de decisions, ja que aquestes venen donades des d'un superior, la normativa, etc. La responsabilitat ve donada per la jerarquia marcada. Les organitzacions de col·laboració regulen la realitat que construeixen els membres que la formen, per tant, resulta flexible. Els membres poden produir canvis, entent la seva tasca com una tasca col·lectiva. Es veu el professional com a agent de desenvolupament i canvi, la responsabilitat s'assumeix de forma pròpia per part del mateix professional. Té un paper important en la presa de decisions.