L'Estructura i Dinàmica de la Terra: Guia de Geologia

Mètodes d'estudi de l'interior terrestre

L'estudi de la Terra es realitza mitjançant diversos mètodes:

• Mètodes directes: Basats en l'estudi de materials obtinguts de perforacions.
• Mètodes indirectes: Inclouen l'anàlisi i interpretació d'ones sísmiques, la gravetat, la densitat i el magnetisme, així com l'estudi de meteorits (siderits, sideròlits i meteorits rocosos).

Altres conceptes clau inclouen:

• Gradient geotèrmic: La temperatura de l'escorça augmenta aproximadament 3 ºC cada 100 m de profunditat.
• Densitat terrestre: Relació entre la massa i el volum.
• Gravetat terrestre: La força de gravetat depèn de la massa.
• Anàlisi de les ones sísmiques: S'originen a l'hipocentre i es divideixen en ones primàries (P) i ones secundàries (S).

Estructura interna de la Terra

Model químic (composició de les capes)

• Escorça: Té un gruix de 7 km sota el fons marí i fins a 70 km en zones de muntanya.
• Mantell: Es divideix en mantell superior (fins als 660 km) i mantell inferior (dels 660 als 2.900 km).
• Nucli: Comprèn el nucli extern (entre 2.900 i 5.150 km) i el nucli intern (des dels 5.150 km fins al centre, a 6.371 km).

Model físic o mecànic

• Litosfera: Capa rígida d'uns 100 km de gruix.
• Astenosfera: Arriba fins als 660 km.
• Mesosfera: S'estén fins als 2.900 km.
• Endosfera: Inclou el nucli extern i el nucli intern, que ocupa la part central del planeta.

Litosfera i astenosfera

La litosfera està constituïda per l'escorça i el mantell superior (mantell residual amb un gruix de 100 km) i està dividida en fragments anomenats plaques tectòniques. L'astenosfera és la part superior de gran plasticitat que oscil·la entre els 200 i 250 km de profunditat.

Dinàmica cortical

El relleu es defineix com les elevacions i depressions que presenta la superfície terrestre. Els processos geològics es divideixen en:

• Orogènesi: Provoca l'elevació a través dels agents geològics interns (la calor que origina corrents de magma).
• Moviments verticals: Inclouen la isostàcia i els moviments epirogènics.
• Moviments horitzontals o tectònics: Es produeixen quan dues plaques xoquen a causa dels corrents de magma, originant plegaments, cadenes muntanyoses (orògens) i vulcanisme.
• Gliptogènesi: Procés destructiu causat pels agents atmosfèrics i els AGE (agents geològics externs).

Deformació de l'escorça

L'esforç geològic és la força que suporta una roca per unitat de superfície (esforç = força / superfície). Hi ha dos tipus principals:

1. Esforços litostàtics: Causats pel pes dels materials situats damunt de la roca (isostàcia).
2. Esforços tectònics: Ocasionats pels moviments de plaques (de compressió, de tensió i de cisalla).

Segons el tipus de deformació, les roques poden presentar un comportament elàstic, plàstic o fràgil. Les estructures resultants són:

• Diàclasis: Fractures sense desplaçament.
• Falles: Fractures amb desplaçament (falla normal, rotacional, inversa o horitzontal).
• Plecs: Curvatures o ondulacions en els estrats rocosos (anticlinals i sinclinals).

Volcans i sismes

Volcans

Són erupcions que poden ser puntuals o fissurals. Els materials expulsats són piroclastos, lava i gasos. Els tipus principals són: Hawaià, Estrombolià, Vulcanià i Peleà.

Sismes

Són sacsejades brusques de l'escorça terrestre. El punt d'origen intern s'anomena hipocentre o focus, i el punt de contacte en la superfície és l'epicentre. Segons la profunditat de l'hipocentre, es classifiquen en:

• Superficials: Menys de 70 km.
• Intermedis: Entre 70 i 300 km.
• Profunds: Entre 300 i 700 km.