Estructura i Dinàmica Interior de la Terra: Capes i Ones Sísmiques
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,65 KB
Estructura i Dinàmica Interior de la Terra
L'interior de la Terra és pràcticament inaccessible de forma directa. Per això, la majoria de les investigacions utilitzen mètodes indirectes basats principalment en:
- La densitat del planeta.
- La seva temperatura interna.
- El magnetisme terrestre.
- El comportament de les ones sísmiques.
Densitat i Calor Interna
L'interior de la Terra és més dens. S'ha calculat que la densitat mitjana del conjunt de la Terra és de 5,5 g/cm³. Atès que la densitat mitjana de les roques que constitueixen l'escorça és de 2,7 g/cm³, els materials de l'interior han de ser molt més densos.
La calor interna de la Terra augmenta amb la profunditat. Aquesta característica s'ha constatat en els descensos a les mines. Les erupcions volcàniques ens informen, igualment, de les altes temperatures de l'interior del planeta.
Magnetisme Terrestre
En la Terra existeix un camp magnètic que fa que la brúixola s'orienti cap al nord. L'existència d'un nucli metàl·lic permet explicar aquest fenomen.
Estructura per Capes
La major part de les dades sobre la composició i l'estructura de la Terra s'han obtingut a partir de l'estudi de les ones sísmiques generades als terratrèmols o en explosions.
Litosfera i Astenosfera
La Litosfera és la capa més externa de la Terra, formada per roques sòlides. Descansa sobre l'astenosfera, que és una capa parcialment fosa.
- El gruix mitjà de la litosfera continental és de 120 km, mentre que el de la litosfera oceànica és de 65 km.
- La litosfera està fracturada en diverses plaques. A causa de l'energia interna de la Terra, les plaques es mouen: es poden separar, fregar entre elles, o enfonsar les unes sota les altres.
L'Astenosfera és la capa semifosa que es troba sota la litosfera. És una capa de gruix variable, que oscil·la entre els 60 i 300 km de longitud segons els llocs.
Terremots i Ones Sísmiques
Definició i Origen
Els terratèmols són vibracions i sacsejades de la superfície terrestre que s'inicien en un punt concret de la litosfera i que es propaguen fins a llocs molt allunyats. Generalment són degudes al xoc de dues plaques litosfèriques, encara que també poden tenir el seu origen en l'activitat volcànica.
- El focus o hipocentre: és el punt de l'interior de la Terra on s'origina el terratrèmol.
- L'epicentre: és el punt de la superfície de la Terra més proper a l'hipocentre.
Les ones sísmiques s'originen a l'hipocentre a causa de les vibracions, i es transmeten radialment en totes direccions.
Mesura dels Terratrèmols
Hi ha terratrèmols molt intensos que causen veritables catàstrofes, però la gran majoria de tremolors sísmics només poden ser percebuts per aparells de mesura molt sensibles, els sismògrafs, que enregistren les vibracions produïdes durant un terratrèmol en uns gràfics anomenats sismogrames.
Magnitud vs. Intensitat
La magnitud d'un terratrèmol es refereix a la quantitat d'energia que allibera. En els sismogrames s'enregistra la magnitud i la durada del terratrèmol. L'escala de Richter mesura la magnitud d'un terratrèmol; aquesta escala és oberta, ja que no té un límit màxim teòric. Cada grau d'aquesta escala té trenta vegades més energia que el precedent.
La intensitat d'un terratrèmol és la mesura dels efectes destructius que ha tingut. Per mesurar la intensitat d'un terratrèmol s'utilitza l'escala MSK, que és una versió actualitzada de l'escala Mercalli.
Tipus d'Ones Sísmiques
Les ones sísmiques es classifiquen segons el seu recorregut i comportament:
Ones Primàries (P)
S'originen a l'hipocentre i es transmeten tant per medis sòlids com líquids. Són les més ràpides. Es transmeten igual que les ones sonores, dilatant i comprimint el medi a través del qual viatgen i fan vibrar.
Ones Secundàries (S)
També s'originen a l'hipocentre, però només es transmeten per medis sòlids. Són més lentes que les ones P. Fan vibrar les partícules en sentit perpendicular al de la propagació de l'ona.
Ones Superficials (L)
S'originen a l'epicentre i només es transmeten per la superfície. Són les més lentes de totes. Fan vibrar les partícules en sentit transversal al de la propagació de l'ona.