Estructura i dinàmica de grup: estatus, rol, normes i cohesió

Estructura i dinàmica de grup

Estatus, rol, normes i cohesió

Rols de Belbin

Belbin classifica els rols d'equip en tres grups:

• Socials: Coordinador, cohesionador i investigador de recursos.
• Mentals: Cervell, especialista, monitor avaluador.
• Acció: Implementador, impulsor i finalitzador.

L'estructura del grup (interacció, diferenciació d'estatus i rols, activitats) es basa en estatus, rol, normes i cohesió.

Relació entre rol i norma

El rol comporta obligacions i drets, prescripcions i proscripcions, normes compartides. Conjunt de normes que s'apliquen al membre d'un grup o quan es manifesta en relació amb un problema extern (Thibaut i Kelley).

Tipus de rols

• Prescrit: Expectatives d'uns membres a altres.
• Subjectiu: Pròpia expectativa.
• Desempenyat: Conducta feta.
• Funcional: Construït a partir de la norma perquè el grup funcioni.
• Formalitat: Rols formals, informals i universals (novat, líder, cap de turc).

Moreland i Levine afirmen que l'eficàcia d'un rol en complir les expectatives augmenta la probabilitat d'acceptació.

Diferenciació de rols (Moreland i Levine)

El procés d'assignació de rols pot generar problemes:

• Falta de coneixement o motivació per fer el rol assignat.
• Falta de consistència entre el nou rol i el que es feia abans.
• Falta de consens en com s'hauria de fer i qui és l'apropiat.
• Dificultats que genera la transició de rol.

Conflicte inter-rol i intra-rol

Moreland i Levine defineixen dos tipus de conflicte:

• Inter-rol: Les obligacions associades a un rol són incompatibles amb altres en relació amb el desenvolupament d'altres rols.
• Intra-rol: Xoc d'expectatives de l'ocupant del rol i la seva definició.

Desenvolupament de l'estructura de rols (Hare)

Hare defensa que l'estructura de rols no sorgeix immediatament:

1. El grup defineix la situació i decideix la meta.
2. S'assegura que disposa dels recursos necessaris.
3. Desenvolupa els rols i normes.
4. Coordina els recursos i rols en una activitat dirigida a la meta.

Bales: En situacions d'emergència o quan el grup afronta problemes difícils, la diferenciació té caràcter apressant i es produeix acceleradament.

Normes

La conducta predictible redueix la incertesa, i les conductes generalitzades passen a ser normes. Les conseqüències per al grup són una conducta desviada tolerable i un rang de lideratge (Cialdini i Trost).

Definició de normes (Cialdini i Trost)

Les normes són regles i pautes compreses pels membres d'un grup, que guien i constrenyen la conducta social sense el matís coercitiu d'una llei. Es configuren com expectatives compartides davant el comportament apropiat dels membres del grup.

Doten al grup d'ordre, estructura i estabilitat.

Normes descriptives (Cialdini i Trost)

Quan la persona s'enfronta a una situació nova o incerta, l'observació de la conducta desviada d'altres serveix per decidir el curs d'acció adequat, especialment quan els altres són percebuts com similars a la persona. També poden ser prescriptives o proscriptives.

Característiques de les normes acceptades

• Sorgeixen de la interacció.
• Poden ser explícites o implícites.
• Les desviacions solen comportar sanció social.

Relació entre norma i societat

Dues perspectives generals:

1. Valor social de la norma: Reflex de la idiosincràsia d'una cultura específica.
2. Funcional o instrumental: Serveixen per respondre adequadament a problemes amb els quals s'enfronta el grup.

Les normes estan influenciades per la cultura de la societat a la qual pertany el grup. Moltes tenen valor funcional, però no sempre, per influència cultural.

Transmissió de normes

L'essència de les normes és el seu caràcter compartit. Maneres de transmissió:

1. Formes intencionals i verbalment codificades: Instrucció, demostració, rituals.
2. Formes no verbals: Imitació, inferències.

Tipus de normes (Opp)

1. Institucionals: Ordenades pel líder o externes.
2. Voluntàries: Negociades pels membres del grup.
3. Evolutives: Conductes desviades individuals que s'expandeixen a la resta del grup.

La norma regula la conducta desviada productiva dels membres en aspectes com resultats, esforç, procediments per fer la feina i manteniment.

Principis de les normes

Tres principis habituals:

1. Disminució de costos i increment de beneficis: Conductes desviades d'importància estratègica esdevenen rutines. Uniformitat d'acció. Prescindir de l'exercici de poder per induir conformitat o predictibilitat.
2. Normes d'execució/normes d'esforç: Identificar normes relatives al desenvolupament de la tasca. Alts estàndards d'esforç i resultats.
3. Conformitat: Norma i desviació. Pressió per qui no compleix les normes perquè les compleixi.

Normatives alternatives (Goodman)

Goodman considera les formulacions anteriors massa genèriques i proposa tres normatives alternatives:

1. Distribució:
   • Grau de coneixement de la norma.
   • Extensió de la seva acceptació.
   • Realització manifesta de la conducta desviada normativa.
2. Imposició:
   • Agent impositiu (membres del grup, supervisor, direcció).
   • Dimensions: consistència i severitat de la sanció.
3. Transmissió:
   • A través del grup (norma grupal genuïna).
   • A través d'agents externs (no són normes del grup).

Cohesió grupal

La cohesió grupal no és estàtica, fluctua perquè s'han de tenir en compte els efectes emocionals i cognitius dels esdeveniments. Carron la defineix com un procés dinàmic que es reflecteix en la tendència d'un grup a unir-se i romandre unit en la cerca d'uns objectius determinats.

La cohesió es basa en:

• Mútua acceptació.
• Sensació de pertinença.
• Vàlua en el grup.
• Percepció directa de proximitat al grup.
• Percepció de treball en equip.

Concepte de cohesió (Festinger i Hogg)

Festinger: Camp total de forces que actuen perquè els membres romanguin en el grup.

Hogg: Dues formes diferents d'atracció social: simpatia/atracció interpersonal i cohesió de grup (sorgeix de la pertinença i de la identificació social). 1. Pertinença i 2. Cohesió.

Característiques i beneficis de la cohesió

• Grau d'acceptació dels objectius del grup.
• S'enriqueix la comunicació interna, hi ha més interacció entre els membres.
• Perseverança davant la dificultat.
• El rendiment augmenta.
• Satisfacció personal.
• Motivació.

Obstacles a la cohesió interna

• Problemes en la comunicació entre els membres d'equip.
• Incompatibilitat de personalitats dins del grup.
• Individualisme.
• Desacord respecte als objectius d'equip o la seva escassa acceptació per part dels membres.