Estructura dels Eubacteris: Característiques i Funcions

Estructura dels eubacteris

Càpsula bacteriana

És una capa que envolta la paret bacteriana i que només presenten alguns bacteris. Permet l'adhesió del bacteri a l'hoste i actua com a mecanisme de defensa davant la dessecació del medi.

Paret bacteriana

És un embolcall rígid que dóna forma als bacteris i que envolta la membrana citoplasmàtica. Està constituïda per mureïna (filaments de peptidoglicà).

Membrana plasmàtica

És la coberta que envolta el citoplasma (sense presència de colesterol). La seva funció és delimitar el bacteri, contenir el citoplasma i realitzar el transport de substàncies nutritives entre l'interior i l'exterior de la cèl·lula. Presenta invaginacions cap a l'interior anomenades mesosomes, que contenen sistemes enzimàtics que intervenen a:

• Dirigir la replicació de l'ADN bacterià a través de l'ADN-polimerasa.
• Fer la respiració bacteriana gràcies a la presència d'enzims ATP-sintetases a les membranes.
• Fer la fotosíntesi en els bacteris fotosintètics.

Citoplasma

És tot el contingut comprès a l'interior de la membrana plasmàtica i que conté els orgànuls de la cèl·lula.

Ribosomes

Són partícules globulars que es troben lliures en el citoplasma bacterià. Són una mica més petits que els ribosomes de les cèl·lules eucariotes. Els ribosomes bacterians fan la síntesi de proteïnes a partir de l'ARN missatger.

Inclusions

Són grànuls de reserva que el bacteri sintetitza en moments d'abundància. Poden ser de reserva energètica; el glicogen o els triglicèrids en són exemples.

ADN bacterià

Format per un sol cromosoma circular. Es troba condensat en una zona del citoplasma anomenada nucleoide. El cromosoma bacterià té com a funció contenir la informació genètica i dirigir el funcionament del metabolisme bacterià.

Plasmidis

Són portadors de gens que codifiquen funcions especialitzades i no essencials, com pot ser la resistència als antibiòtics.

Pèls

Són estructures allargades i buides que serveixen per adherir-se a diferents superfícies. Aquests pèls són característics dels bacteris Gram- i n'hi ha de dos tipus:

• Pèls de conjugació: Són pèls llargs que uneixen dos bacteris per a l'intercanvi de material genètic.
• Pèls d'unió o fímbries: S'utilitzen per adherir-se a diferents superfícies.