L'estructura dels ecosistemes

1. Ecologia

Ecologia: Ciència que estudia les relacions entre els éssers vius de les diferents espècies que conviuen, és a dir, la biocenosi, i les interaccions que s'estableixen entre ells i les condicions fisicoquímiques del lloc on viuen, és a dir, el biòtop. Ciència de síntesi, necessita altres ciències per avançar.

Biocenosi: Conjunt de totes les poblacions que viuen en un mateix lloc.

Població: Conjunt d'individus d'una mateixa espècie que viuen en un mateix lloc i en un mateix moment.

Factors ambientals biòtics: Són les relacions que s'estableixen entre tots els individus, tant si són d'una mateixa espècie com si són d'espècies diferents.

Biòtop: Conjunt format pel medi, el substrat i els factors ambientals abiòtics que afecten els éssers vius.

Medi: Fluid que envolta els organismes. Pot ser medi aeri o medi aquàtic.

Substrat: Superfície sobre la qual es desplacen, s'aguanten o es fixen els organismes. Pot ser l'aigua, altres éssers vius...

Factors ambientals abiòtics: Factors fisicoquímics: temperatura, llum, humitat.

Ecosistema: Biocenosi + Biòtop. Conjunt de les diferents espècies que viuen en un entorn físic comú, les funcions de les quals es complementen en un grau variable.

Autoecologia: Tipus d'ecologia que estudia una sola espècie, les relacions d'aquesta amb el medi ambient i les respostes adaptatives.

Sinecologia: Tipus d'ecologia que estudia tota una comunitat amb totes les espècies corresponents.

Ecologia de poblacions: Si l'estudi es fa en termes d'individus.

Dinàmica de poblacions: Si l'estudi es fa en termes de matèria i energia.

Segons els ambients, se sol distingir entre ecologia terrestre, ecologia marina, ecologia d'aigua dolça.

2. El biòtop

És la part abiòtica de l'ecosistema i està format pel medi, el substrat i els factors ambientals abiòtics. Els seus límits coincideixen amb els de l'ecosistema i poden estar determinats per la mateixa extensió de la biocenosi o per barreres geogràfiques.

2.1. El medi

Conjunt de substàncies que constitueixen el fluid que envolta els éssers vius. Hi ha dos medis, que no estan totalment separats:

El medi aquàtic: Constituït pels mars, els rius, els llacs... L'extensió d'aquest medi correspon al 70% de la superfície terrestre. Els individus es divideixen en quatre grups segons la zona que habiten:

• Neuston: Comunitat que viu associada a la pel·lícula superficial de l'aigua gràcies a la tensió superficial que exerceix. Es desplacen lliscant (sabaters) o s'adhereixen a la pel·lícula superficial i mantenen el cos sota l'aigua. Larves de mosquit.
• Plàncton: Conjunt d'éssers vius (generalment petits) que es mouen a la deriva prop de la superfície. Fitoplàncton, plàncton vegetal (fotosíntesi) i plàncton animal o zooplàncton.
• Nècton: Conjunt d'animals nedadors, com els peixos. La majoria són fusiformes per disminuir la fricció.
• Bentos: Conjunt d'organismes que habiten sobre els fons marins o lacustres.

El medi aeri: Fluid format per la zona de l'atmosfera propera a la superfície terrestre. La barreja de gasos de l'atmosfera (oxigen, nitrogen i CO2) es coneix amb el nom d'aire.

Els organismes que viuen en el medi aeri necessiten estructures de sustentació que impedeixin que s'esclafin contra la superfície per l'efecte de la gravetat.

2.2. El substrat

Conjunt de substàncies que formen la superfície on els organismes es fixen, s'aguanten o es desplacen.

Hi ha diferents tipus de substrats:

• El sòl: Substrat més important del medi aeri. Capa de la superfície terrestre formada pels productes de l'alteració de les roques i les restes orgàniques dels éssers vius. Resultat de la interacció entre la litosfera, la biosfera, la hidrosfera i l'atmosfera. Té una estructura vertical o perfil format per diverses capes, horitzons:
  • Horitzó A: (terra superficial rica en humus)
  • Horitzó B: (terra rica en sals procedents del rentatge d'A)
  • Horitzó C: (roca mare, més o menys alterada).
  Sòls immadurs: on falten horitzons. Els horitzons es poden subdividir en altres:
  • A0: superficial format de matèria orgànica no descomposta; fullaraca.
  • A: de matèria orgànica transformada en humus, barrejada amb minerals.
  • B: de precipitació i acumulació de sals.
  • C1: de roca mare més o menys disgregada.
  • C2: roca mare sense alterar.
• L'aigua: Substrat propi del medi aquàtic.
• El cos d'altres éssers vius: Substrat de paràsits, que tenen òrgans especials per fixar-se al cos de l'hoste.

3. Factors abiòtics i les adaptacions

Són les variables fisicoquímiques que influeixen en la vida dels organismes. Els més importants són: temperatura, llum, humitat, salinitat, pressió, corrents del medi.

Límits de tolerància: Els límits màxims i mínims dels factors ambientals que toleren els organismes.

Amplitud de tolerància: Interval entre el límit màxim i mínim d'una espècie determinada.

Factor limitador: Factor ambiental que sobrepassa l'amplitud de tolerància.

Per indicar si l'amplitud de tolerància és gran o petita, s'empren els prefixos: euri (gran), esteno (petita).