Estructura del Psiquisme Humà: Freud, Tòpiques i Pulsions

La Psicoanàlisi i l'Estructura del Psiquisme Humà

El psiquisme humà és l’estructura mental de l’ésser humà o, dit d’una altra manera, l’estructura psíquica: l’organització dels diversos elements del psiquisme humà formulant una unitat. En definitiva, estem parlant del *Jo*.

Fenòmens de la Societat i el Psiquisme

Podem diferenciar tres tipus de fenòmens:

• Fets físics: Fets inanimats que es produeixen sense intervenció humana, com per exemple la pluja o la neu.
• Fets fisiològics: Fets que es poden observar, com per exemple la circulació de la sang o el batec del cor.
• Fets psíquics: Fets animats, és a dir, hi ha algú darrere per poder-los dur a terme. Aquests es caracteritzen per ser tan íntims que no es poden captar pels sentits (per exemple, sentiments o emocions).

El psiquisme humà està format per un conjunt d’activitats mentals que no poden ser observades si no és a través de la conducta o les manifestacions externes del comportament. Els processos vitals característics dels éssers vius són íntims i no tenen espai ni quantitat.

Classificació de les Activitats Psíquiques

Les activitats psíquiques es poden classificar en dos grans blocs:

1. Activitats cognoscitives: On hi consten la percepció, la memòria, la imaginació i la intel·ligència.
2. Activitats afectives: Que són l’objectivitat i la motivació.

Sigmund Freud (1856-1939)

Freud va ser un metge neuròleg austríac i el pare de la psicoanàlisi.

La Primera Tòpica: Nivells de Consciència

Freud va fer una primera divisió del psiquisme humà en tres grans etapes o nivells:

• Conscient: Tot allò de què ens adonem.
• Preconscient: Allò que no és conscient, però fàcilment hi podem arribar.
• Inconscient: Un món laberíntic i complicat que no es coneix directament, sinó pels seus *efectes* i conseqüències en l’individu.

La Segona Tòpica: Estructures de la Personalitat

Més endavant, Freud va proposar una segona tòpica del psiquisme humà, que consisteix en tres estructures:

• ID (Allò): Allò inconscient.
• EGO (Jo): Allò conscient.
• SUPEREGO (Superjò): Allò que és inconscient (parcialment).

Sistemes del Psiquisme i les Pulsions

Freud opinava que l’Inconscient o *ID* havia de ser integrat per unes pulsions, que són l’energia psíquica de tipus instintiu i inconscient.

Tipus de Pulsions

Existeixen dos grans tipus de pulsions:

• Líbid: Serveix als fins de la vida (instint de vida).
• Thanatos: O instint de mort, que és la font d’energia de l’agressió, el sadisme, el masoquisme, el suïcidi, etc.

Hi ha una constant lluita entre aquestes dues pulsions. Aquesta tensió emotiva és conscient, *penosa* i desagradable. Per aquesta raó, la nostra ment intenta que hi hagi la mínima tensió possible entre el Líbid i el Thanatos. En definitiva, podem dir que en l’ID, a menys tensió, hi haurà una experiència conscient de plaer, anomenada per Freud: Principi de Plaer.

ID, EGO i SUPEREGO en Detall

La segona tòpica es pot explicar de la següent manera:

• ID (Allò): És el conjunt de pulsions governades pel Principi de Plaer.
• EGO (Jo): És la branca executiva de la nostra personalitat, és a dir, el que decideix el que *hem* de fer, i actua d’acord amb el Principi de Realitat.

El Principi de Realitat

El Principi de Realitat sorgeix quan no es poden satisfer les tensions internes que provenen de l’ID. El subjecte comença a desenvolupar un procés secundari per assolir l’objecte desitjat. Aquest principi se superposa al Principi de Plaer per arribar a un plaer llunyà, però més adaptat i segur.

L’EGO es deu a l’adaptació del subjecte a la realitat externa objectiva, i és d’ell que depenen les funcions conscients. L’EGO, mitjançant una representació adequada de la realitat, possibilita la satisfacció de les pulsions d’una manera eficaç i adaptada. Però el que fa de guia per saber què és eficaç i adaptat és el SUPEREGO.

El SUPEREGO (Superjò)

El SUPEREGO comprèn dos sistemes:

1. Ideal del Jo: Per exemple, la concepció que pot tenir un nen del que els seus pares aproven.
2. Consciència Moral: Per exemple, la concepció que pot tenir un nen del que els seus pares troben com a moralment dolent.

El SUPEREGO és el dipositari de les normes socials. Amb aquest concepte, Freud introdueix factors de tipus social en la seva concepció psíquica. Per tant, podríem dir que el SUPEREGO és la interiorització de les pautes de comportament social. Aquesta interiorització genera una censura entre el SUPEREGO i l’EGO, la qual impedeix que arribi a la consciència allò que, malgrat tot, actua en l’individu, però que no sembla conciliable amb el SUPEREGO.