Estructura del Franquisme: Lleis i Valors

L'Estructura del Nou Estat

La dictadura franquista va voler donar una imatge de legalitat promulgant un seguit de lleis fonamentals que pretenien substituir la inexistència d'una constitució i creant unes Corts per aconseguir l'aparença de sistema parlamentari. Aquest entramat polític va rebre el nom de “democràcia orgànica”.

Les Lleis Fonamentals

L'establiment d'unes lleis polítiques bàsiques per organitzar jurídicament l'Estat franquista va ser un procés llarg: va començar en plena Guerra Civil i es va cloure l'any 1966 amb la promulgació de la Llei Orgànica de l'Estat.

Les Lleis Fonamentals:

• Fuero del Trabajo: Regulava les relacions laborals i establia els principis del nacionalsindicalisme.
• Fuero de los Españoles: Conjunt de deures i drets dels espanyols. La relació de drets no anava acompanyada de cap garantia per poder exercir-los.
• Llei Constitutiva de les Corts: Crea les Corts com a òrgan legislador supeditat a la funció sancionadora del Caudillo.

La Democràcia Orgànica

El franquisme rebutjava el sistema democràtic basat en la voluntat popular, en el sufragi i en la separació de poders. Per la construcció del nou Estat es va inspirar en l'Estat corporativista italià, que organitzava la participació popular a partir de tres unitats bàsiques: la família, el municipi i el sindicat, elements naturals representatius de la societat i que el règim considerava superiors als partits polítics. El sistema va ser anomenat democràcia orgànica, un nom amb el qual es pretenia donar legitimitat democràtica al franquisme, però evitant clarament la democràcia representativa.

Les Corts eren l'“òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l'Estat”. Tots els seus representants, anomenats procuradors, eren designats pel poder i entre ells hi havia els ministres, els membres del Consejo Nacional del Movimiento i de l'organització sindical. També hi havia procuradors que ho eren per raó del seu càrrec: els alcaldes de les ciutats més grans, els rectors de les universitats i els representants de la jerarquia eclesiàstica.

Aquestes Corts franquistes no eren elegides democràticament i no tenien un poder legislatiu autèntic, perquè el govern era l'organisme que decidia quins projectes de llei podien passar a les Corts i quins aprovava directament (decret llei). Es tractava només d'un òrgan de col·laboració amb el cap de l'Estat, perquè Franco controlava el poder legislatiu i tenia dret a vetar les lleis.

En el pla territorial el poder del govern es transmetia per mitjà de la vella institució dels governadors civils de les províncies, que, a més eren caps provincials del Movimiento. A cada província es va instituir també un governador militar com a prova de la dualitat del poder franquista. També es va restablir l'estructura militar de les capitanies generals.

Als ajuntaments els alcaldes, que eren també caps locals del Movimiento, eren elegits directament pel governador civil. Un altre poder de l'Estat van ser els sindicats verticals. Inspirats en el model feixista italià, integraven en un mateix sindicat empresaris i treballadors. L'Estat exercia una tutela fèrria sobre la classe obrera i dictava les condicions laborals (salaris, durada de la jornada laboral, vacances, permisos...) sense cap possibilitat de negociació col·lectiva ni tampoc de fer vaga, que era il·legal. El resultat d'aquest control estricte van ser unes condicions de treball extremes que van comportar el manteniment de salaris baixos per als treballadors i van permetre uns beneficis empresarials molt elevats.

Quins Valors va Imposar el Franquisme?

El franquisme va voler imposar els seus valors ideològics i morals per mitjà d'un control exhaustiu sobre les activitats privades i públiques de tots els espanyols. Va imposar unes formes de comportament basades en la moral cristiana més estricta: la majoria de cerimònies que marcaven la vida de les persones tenien un caràcter religiós, es prohibien el matrimoni civil i el divorci i l'avortament era penalitzat.

El puritanisme més estricte va envair totes les activitats socials i es va difondre una obsessió malaltissa per vigilar i condemnar qualsevol manifestació en què la sexualitat pogués suscitar “intencions pecaminoses”.

El franquisme va instaurar una rígida censura sobre les activitats socials, culturals i lúdiques dels espanyols. Una comissió de censors vigilava que els continguts difosos no fossin contraris als principis del Movimiento ni a la moral cristiana.

En l'àmbit familiar es va imposar el model patriarcal, que preconitzava la submissió total de la dona a l'home. Així, es va tornar al codi civil del 1889, que consagrava la inferioritat jurídica de la dona.

L'educació es va convertir en un mitjà d'adoctrinament polític i religiós molt important. Els ensenyaments primari i mitjà van quedar majoritàriament a les mans de l'Església, es va prohibir l'ensenyament mixt i es va imposar l'obligatorietat de la religió i de la Formación del Espíritu Nacional, assignatura que ensenyava els principis bàsics de la doctrina falangista i que era impartida per membres del Movimiento.