L'estructura de les ciutats romanes: una anàlisi completa

L'estructura de les ciutats romanes

Estructura urbana

Les ciutats eren el centre de l'estructura civil i social de la civilització romana. Estaven ben dissenyades i tenien un funcionament correcte dels serveis públics i militars.

Estaven compostes per una sèrie de mòduls iguals, distribuïts ordenadament i separats per carrers.

Tots els carrers eren iguals, excepte dos: el cardo maximus i el decumanus. Eren els més amples i acabaven a les úniques quatre portes de la muralla.

A l'encreuament d'aquests dos carrers hi havia el fòrum i el mercat.

Dintre de la ciutat hi havia les cases i diferents edificis públics com l'amfiteatre, el teatre, el mercat, el conjunt del fòrum, etc.

Les muralles

Eren l'element fonamental de la ciutat. Amb la Pax Augusta, la construcció de muralles es va reduir, però es va reactivar durant el segle III dC per la pressió dels pobles bàrbars.

El fòrum

Centre sociocultural de les ciutats, generalment s'ubicava a l'encreuament de les grans vies urbanes: cardo maximus i decumanus. Consistia en una gran plaça porticada on al voltant hi havia diversos edificis: la cúria, el temple de Vesta i la casa de les Vestals, el temple de Càstor i Pòl·lux, el temple de Saturn, el Tabularium, etc. La Via Sacra era el carrer principal que travessava tot el fòrum.

La cúria

Edifici polític i judicial on es reunia el senat. Es deia Cúria Hostília perquè la va construir el rei Tul·lus Hostili. L'any 52 aC va ser destruïda per un incendi.

La basílica

Edifici polític i judicial. Eren centres socials on es comerciava, es feien reunions polítiques i es duien a terme judicis. Al fòrum hi havia basíliques importants com la Basílica Pòrcia, la de Maxenci, l'Emília i la Júlia.

El temple

Edifici religiós. Provenia de la fusió de dues tradicions: l'etrusca i la grega. Hi havia temples circulars, generalment dedicats a la deessa Vesta. Van evolucionar al llarg del temps. Temples coneguts a Roma: el Panteó (planta circular, construït per August). A les ciutats romanes solia haver-hi temples dedicats a la Tríada Capitolina.

Les columnes

Edifici commemoratiu. Eren monuments per rememorar algun fet o personatge rellevant. Columnes cèlebres: la Columna Trajana i la Columna de Marc Aureli.

Els arcs triomfals

Edifici commemoratiu. Es van originar en època de la República, però la majoria es van construir durant l'Imperi. A Roma, cal esmentar l'Arc de Titus, l'Arc de Septimi Sever i l'Arc de Constantí.

El teatre

Edifici d'esbarjo. Estava envoltat per un pòrtic semicircular. A Roma, l'entrada al teatre era permesa a tothom (homes, dones, nens i esclaus). Els ciutadans tenien l'obligació de portar toga. Es dividia en els vomitoris, la cavea (ima, mitjana i summa). A Roma, el teatre més important va ser el de Pompeu (27.000 espectadors).

L'amfiteatre

Lloc on es feien els espectacles de gladiadors, combats de feres i, de vegades, espectacles nàutics. Tenia dues parts essencials: l'arena central (harena) de contorn el·líptic i un edifici en forma d'anell al voltant, la cavea, amb les graderies de pedra. Alguns amfiteatres estaven construïts aprofitant el desnivell d'una muntanya, per estalviar costos, com ara els de Puteoli, Paestum i Pompeia. L'amfiteatre més famós és el Colosseu.

El circ

Lloc destinat a la celebració de ludi (curses de carros), molt apreciades a tot l'Imperi. A Roma destacava el Circ Màxim, el més important de l'Imperi Romà per la seva longevitat.

Les termes

Per als grecs, les termes eren un lloc per a la distensió dels músculs després de l'exercici físic a la palestra. Els ciutadans més rics posseïen termes privades a casa seva. Les termes públiques estaven a disposició de tothom, amb el pagament d'una entrada econòmica. Les termes més importants estaven decorades amb marbres i mosaics.

Els romans passaven bona part de la tarda a les termes, després d'un llarg matí dedicat a la feina, els negocis i la vida pública. Obrien al migdia.

Els aqüeductes

La Roma antiga consumia uns 160 milions de litres d'aigua cada dia, sobretot en fonts, estanys, banys i latrines públiques. Una part d'aquest cabal anava a les cases dels rics, mentre que la gent dels pisos alts de les insulae havia de recollir aigua de les fonts i els estanys. Per portar aquesta aigua es van construir aqüeductes. A Roma, el primer va ser l'Aqua Appia. L'aigua dels aqüeductes fluïa per gravetat al llarg de la xarxa. Els canals eren de maó o pedra.