Estructura i cicles dels virus: Virus helicoïdal, complex, icosaèdric i embolcallat

Virus helicoïdal: Formada per capsòmers idèntics disposats helicoïdalment formant una estructura tubular buida a l'interior de la qual es disposa l'àcid nucleic. Exemples: Virus del mosaic del tabac (VMT)

Virus complex: Característica dels bacteriòfags. Formada per un cap icosaèdric que conté l'àcid nucleic i una cua adaptada per a l'injecció de l'àcid nucleic a l'interior del bacteri.

Virus icosaèdric: Estructura polièdrica amb 20 cares triangulars formada per la repetició d'un o dos tipus de capsòmers. Exemples: conjuntivictis, infeccions pulmonars.

Virus embolcallat: Tenen una coberta membranosa que rodeja la càpsida. Ex. La verola, la grip, la SISA, hepatitis.

CICLE LITIC O DE DESTRUCCIÓ:

1. Fase d'adsorció o fixació del virus: El fag reconeix uns receptors que hi ha a la paret bacteriana i fa enllaços d'unió. Es fixa damunt del bacteri gràcies a les fibres caudals. El virus llança un enzim i debilita i trenca la paret bacteriana. 2. Fase de penetració: Es quan la beina es contreu i injecta l'ADN de la càpsida vírica dins del bacteri. La càpsida queda buida a l'exterior.

3. Fase d'eclipsi: Es diu així perquè els virus no es veuen. L'ADN víric s'integra dins de l'ADN bacterià, i aleshores inactiva l'activitat del bacteri. Utilitza la maquinària enzimàtica del bacteri per fabricar nous virus. L'ADN es duplica centenars de vegades i es quan el virus aprofita el bacteri per a reproduir-se. 4. Fase de maduració i acoblament: Ara es quan s'acoblen tots els components del fag que s'han format separadament i cada ADN es col·loca dins d'un capsòmer donant lloc al virus.

5. Fase d'alliberament: Els nous fags que s'han format produeixen un enzim que és la lisozima que destrueix la paret bacteriana. Quan han destruït la paret surten a l'exterior i el bacteri mort. A l'estar lliures infecten nous bacteris.

CICLE LISOGÈNIC: Hi ha virus que després d'infectar el bacteri no es reprodueixen ni destrueixen la cèl·lula el que fa és posar-se dins el cromosoma bacterià i es queden allí immòbils durant un temps. Aquests virus se'ls nombra pròfags o atenuats. I el bacteri receptor lisogènic. En aquest moment el virus està en estat de latència. Així hi pots estar moltes generacions fins que el bacteri rep una agressió que lesiona el ADN, ex. Raig ultraviolats. Aleshores el profag comença a replicar-se i a produir nous virus iniciant el cicle lític o de destrucció. El virus fuig abans de morir amb el bacteri.

CICLE BIOLÒGIC D'UN CICLE ANIMAL: Hi ha virus que infecten a l'home a cèl·lules animals o vegetals. El seu cicle és lític i lisogènic. Diferències:

1. Els virus animals estan embolcallats d'una membrana de lípids de la qual surten unes espícules.2. El seu material genètic sol ser l'ARN.3. El virus reconeix la cèl·lula hoste gràcies a les proteïnes receptors de la membrana cel·lular i s'uneix a elles amb les espícules que surten. Les dues membranes s'uneixen i el virus entra dins la cèl·lula. A l'entrar dins es desprèn de la càpsula i queda lliure l'ARN i els enzims vírics (la transcriptasa inversa – Passa l'ARN víric a ADN) per integrar-se a l'ADN cel·lular (transcripció inversa). 4. Hi ha replicació de l'àcid nucleic dels virus i síntesi de proteïnes. 5. Els virus surten per gemmació o per exocitosi. La cèl·lula no es morta en un principi però queda molt danyada perquè al seu metabolisme hi ha hagut alteracions. No sobreviu massa temps.

VIRUS DE LA SIDA: Es va originar a partir de virus semblants que afecten primats africans (la mona verda africana). El VIH és un parasit intracel·lular que sol pot sobreviure i replicar-se a l'interior de cèl·lules vives. Té una mida de 80-100 nanòmetres, té un embolcall extern i una zona central on hi ha el genoma. Aprofita les estructures i les destrueix (destrueix els glòbuls blancs i els limfòcits). Pertany al grup dels retrovirus (transcripció inversa – Quan el VIH entra dins la cèl·lula l'enzim transcriu l'ARN víric en ADN que després l'integra a l'ADN de la cèl·lula hoste. Hi ha dos tipus de virus: el VIH-1 i el VIH-2. El VIH-2 és menys patogen i transmet la malaltia amb menys rapidesa. El VIH fa mutacions quan es replica, fa errors en l'ARN. Un malalt del sida té molts virus. Per això és difícil fer vacunes ja que a l'haver tants virus hi ha resistència als medicaments.