L'Estrès: Teories de Cannon i Selye, i la SGA

(A): L'Estrès – Definicions i Teories Clau

Què és l'Estrès? Múltiples Facetes

La paraula estrès es pot referir a una reacció o a un estat. També es pot referir a un sentiment (un estat afectiu) o a l'activació fisiològica. Existeixen l'estrès nociu i l'estrès adaptatiu. L'estrès pot al·ludir a una condició ambiental (la causa externa), a una apreciació personal, o pot existir sense cap referència externa. L'estrès es pot afrontar des de la impotència (falta de control) o com una necessitat (repte).

Walter Cannon: Reacció d'Alarma i Homeòstasi

Walter Cannon va descobrir la reacció d'alarma i la força de l'homeòstasi. L'organisme posseeix una resposta de regulació altament adaptativa per mantenir l'equilibri de tots els seus components. Quan aquest equilibri es trenca, l'organisme activa una resposta per readaptar-se de manera òptima i evitar així efectes nocius.

Agents Estressants i Resposta de Lluita o Fugida

Els agents estressants del medi extern (com agents físics: fred, set, gana, etc.) provoquen respostes específiques del Sistema Nerviós Autònom (SNA), ja que es perceben com una amenaça, desencadenant així la reacció d'alarma de lluita o fugida. Aquesta resposta no es limita únicament als agents físics.

És a dir, el SNA ha de respondre contínuament als desequilibris interns. De la mateixa manera que l'organisme regula la temperatura o els nivells de glucosa, entre d'altres, també posseeix una resposta que s'activa davant d'estímuls de perill (percepció d'amenaça). Aquesta resposta, mediada pel SNA, és la ja esmentada reacció d'alarma (lluita o fugida).

Importància del SNA en la Resposta d'Estrès

Cannon va ser qui va destacar la importància crucial del SNA en la resposta d'estrès davant de situacions percebudes com a amenaçadores o estressants.

Hans Selye: La Síndrome General d'Adaptació (SGA)

Descobriment i Característiques de la SGA

Hans Selye va descobrir la Síndrome General d'Adaptació (SGA), la qual consistia en un conjunt de símptomes: l'aparició d'úlceres pèptiques, un augment de pes de les glàndules suprarenals i l'atròfia dels teixits immunitaris. Aquesta síndrome presenta característiques ben definides, independentment de l'especificitat o el tipus d'estímul estressant que la desencadeni.

Selye va dur a terme un experiment amb rates en què va observar que aquelles sotmeses a situacions estressants (com ara caure a l'aigua, exposició a altes temperatures, intervencions quirúrgiques, etc.) manifestaven els mateixos símptomes: aparició d'úlceres peptídiques, augment de pes de les glàndules suprarenals i atròfia dels teixits immunitaris.

Concepte de "Stress" i Universalitat de la SGA

Va ser Selye qui va popularitzar el concepte de stress (estrès), oferint-ne una definició eminentment fisiològica: "la resposta no específica del cos a qualsevol demanda que se li faci". Per tant, existeix una resposta comuna a diferents tipus d'estressors. A aquest conjunt de respostes el va anomenar Síndrome General d'Adaptació (SGA, o GAS per les seves sigles en anglès, General Adaptation Syndrome).

Selye també va observar que els pacients ingressats a l'hospital, amb independència de la malaltia que patien, presentaven igualment la Síndrome General d'Adaptació, manifestant els mateixos tres efectes observats en les rates.

Mecanismes Fisiològics Implicats en la SGA

Els processos digestius, immunològics i els corticoides són els principals responsables d'aquesta resposta fisiològica. L'origen dels glucocorticoides es troba a les glàndules suprarenals, les quals també estan relacionades amb el sistema immunitari. L'ACTH (hormona adrenocorticòtropa) és una hormona molt important que serveix com a marcador significatiu de la resposta d'estrès. A la hipòfisi se segrega el CRF (factor alliberador de corticotropina).

Les Tres Fases de la Síndrome General d'Adaptació

Selye va identificar tres fases de la Síndrome General d'Adaptació, associades a canvis en el funcionament del sistema nerviós i endocrí:

• a) Fase inicial d'alarma
• b) Fase de resistència: procés en el qual l'organisme es vol protegir davant l'estrès.
• c) Fase d'esgotament: apareix la síndrome que pot provocar fins i tot la mort dels animals si es porta a l'extrem.