Estrès i sistema nerviós autònom: simpàtic, parasimpàtic i Life Events

(B)

2. L’estat d’activació: simpàtic i parasimpàtic

L’estat d’activació és producte de l’equilibri simpàtic i parasimpàtic. Un mateix efecte pot ser producte de l’activació d’un sistema o de la desactivació de l’altre. Els sistemes simpàtic i parasimpàtic s’inhibeixen mútuament, però només fins a un cert punt, ja que poden estar ambdós actius o inactius alhora.

3. Estats orgànics funcionals: elements simpàtics i parasimpàtics

Tots els estats orgànics funcionals estan formats per elements simpàtics i parasimpàtics (de forma sincrònica i diacrònica). Per exemple, l’erecció del penis és una resposta predominantment parasimpàtica, i desapareix amb l’ejaculació, que és una resposta predominantment simpàtica. Un altre exemple: l’activació de la por és una resposta simpàtica; però algunes respostes vegetatives complementàries, com el còlon actiu i la relaxació d’alguns esfínters, o la contracció de la bufeta amb relaxació d’altres esfínters, poden estar governades per components parasimpàtics.

Life Events (Holmes & Rahe, 1967) - Escala d’esdeveniments vitals

Life Events (Holmes & Rahe, 1967) va ser una escala dels anys 70 que mesurava el nivell d’esforç d’adaptació en diverses situacions de canvi (vacances, divorci, etc.). Aquesta escala no tenia en compte les diferències individuals. L’acumulació d’esdeveniments majors pot produir un nivell d’estrès elevat. Les conseqüències d’un estressor major poden desencadenar estressors més petits.

Tenen una visió situacional: consideren que patir situacions greus provoca una resposta fisiològica concreta. La llista dels esdeveniments vitals va ser una perspectiva que va dominar, durant molt de temps, la visió de l’estrès.

El nucli de la llista no és el malestar, sinó els canvis (l’esforç d’adaptació que cal fer). És una llista d’esforç d’adaptació: la persona ha hagut de posar el cos en marxa i ajustar els límits (en positiu o negatiu). Començar una nova relació provoca un esforç d’adaptació important perquè cal canviar molts aspectes de la vida.

A una persona li hauríem de preguntar què li ha passat d’estressant en els darrers cinc anys, perquè podria ser que el malestar d’aquella persona vingués donat per l’acumulació d’esdeveniments.

El nucli de l'estrès

Tots els components anteriorment esmentats formen part de la reacció d’estrès, igual que les emocions:

• La situació per si sola no ho explica tot: es considera que la percepció o valoració de la situació és clau. Per tant, ja no parlem només de situacions estressants sinó de fonts d’estrès, és a dir, conjunts de situacions amb la seva valoració.
• La persona pot fer moltes coses davant d’una situació; el seu ventall cognitiu i conductual és molt més ampli que una simple resposta reflexa. Això provoca una reacció orgànica en forma d’afrontament. Si aquest mecanisme funciona, l’estrès esdevé un estrès adaptatiu.
• En funció de com valorem una situació, ens farà sentir d’una o altra manera. Decidir quina conducta portar a terme pot estar molt influenciat per com ens sentim en aquell moment. Per tant, les emocions no es poden situar en un lloc concret: estan presents arreu en la interacció entre situació, valoració i resposta.

Per tant, l’estrès és una situació potencialment estressant que requereix esforç d’adaptació: la persona fa alguna cosa per gestionar el que està passant, acompanyada d’una resposta específica d’afrontament.