Estrès, descans i riscos laborals

Quina funció té l’estrès en la vida?

L'estrès és consubstancial amb la vida perquè posa en marxa mecanismes d'adaptació. No obstant això, hi ha dues formes d'estrès, una anomenada eustrès que ens ajuda i, una altra anomenada distrès i que ens perjudica. L'eustrés activa recursos tant mentals com físics per fer front amb èxit als desafiaments a què ens enfrontem.

Quines conseqüències té la falta de descans en la persona?

El nostre organisme utilitza el descans per recuperar-se del desgast patit i per això és d'importància excepcional. La manca de descans inhibeix el funcionament del sistema nerviós parasimpàtic, que és fonamental en la renovació dels teixits i accelera l’envelliment i afavoreix la malaltia.

El doctor indica els principals enemics del sistema inmune per la seva capacitat per desequilibrar-lo. Explica’ls, intentant ficar la teua opinió de per què el doctor els anomena

Els principals enemics del sistema immune per la seva capacitat de desequilibrar-lo, reduint-ne l'eficiència o provocant que ataqui el propi organisme, són:

• L'excés de radiació solar, els tòxics ambientals i el tabaquisme.
• La manca de descans nocturn.
• La soledat no escollida.
• Sentiments com ara la ira, la por, la sensació d'impotència o la desesperança.
• El sedentarisme.
• Una nutrició inadequada.
• El victimisme, la queixa continua.
• La manca de gratitud.
• No saber estar en el present.

La identificació precoç dels factors de risc psicosocial comporta una sèrie de mesures preventives que es basen en l’observació de les condicions als llocs de treball. Explica 3 d’aquestes condicions de treball negatives.

Detecció de condicions de treball negatives.

1. Desequilibri entre exigències i compensacions. Exigències o demandes elevades. Suport social precari. Control de la feina insuficient. Compensacions baixes o insuficients.

2. Càrregues de treball o pressió de temps excessives.

3. Permissivitat de l'abús de poder en els superiors com a tècnica de productivitat normal.

Explica 3 causes de les que hem estudiat, que puguin desencadenar insatisfacció laboral.

- Manca de reconeixement: el fet de no rebre una valoració positiva a l’esforç per la feina feta.

- Traball rutinari sense reptes: la feina es converteix en una rutina sense cap manera de motivació.

- Salari just: si la feina està mal pagada, les persones rendiran menys o s’acabaran marxant.

Explica cadascuna de les fases del procés de burnout.

Fases del proceso de burnout. Integrant els diversos estudis que descriuen la transició per etapes del SQT, es poden destacar cinc fases en el desenvolupament de la síndrome.

Fase inicial, de entusiasmo.

S'experimenta davant del nou lloc de treball, entusiasme, gran energia i es donen expectatives positives. No importa allargar la jornada laboral.

Fase de estancamiento.

Es comencen a valorar les contraprestacions del treball, percebent que la relació entre l'esforç i la recompensa no és equilibrada. En aquesta fase té lloc un desequilibri entre les demandes i els recursos; per tant, definitòria d'un problema d'estrès psicosocial.

Fase de frustración.

Es pot descriure una tercera fase en què la frustració, desil·lusió o desmoralització fa presència a l'individu. El treball no té sentit, qualsevol cosa irrita i provoca conflictes al grup de treball. La salut pot començar a fallar i aparèixer problemes emocionals, fisiològics i conductuals.

Fase de apatía.

A la quarta fase se succeeixen una sèrie de canvis actitudinals i conductuals (afrontament defensiu) com la tendència a tractar els clients de forma distanciada i mecànica, l'anteposició cínica de la satisfacció de les pròpies necessitats al millor servei al client i per un afrontament defensiu-evitatiu de les tasques estressants i de retirada personal. Aquests són mecanismes de defensa dels individus.

Fase de quemado.

Col·lapse emocional i cognitiu, fonamentalment, amb importants conseqüències per a la salut. A més, pot obligar el treballador a deixar la feina i arrossegar-lo a una vida professional de frustració i insatisfacció. Aquesta descripció de l'evolució del SQT té caràcter cíclic. Així, es pot repetir en la mateixa o en diferents feines i en diferents moments de la vida laboral.

Dins dels grups d'estressors susceptibles de desencadenar el 'síndrome de estar quemado por el trabajo' (SQT), hi ha diversos factors de risc relacionats amb aquests ítems:

Nivell d'organització. Disseny del lloc de treball. Relacions interpersonals.

Explica 3 factors de risc de cadascun d'aquests ítems.

FACTORS DE RISC A NIVELL DE ORGANITZACIÓ

- Estructura de la organització molt jerarquitzada i rígida. Manca de participació dels treballadors. Falta de reforç o de recompensa.

FACTORS DE RISC RELATIUS AL DANY DEL LLOC DE TREBALL

- Falta d'ajuda social. Insatisfacció amb el treball. Càrrega emocional excessiva.

FACTORS DE RISC RELATIUS A LES RELACIONS INTERPERSONALS

- Tracte amb usuaris difícils o problemàtics. Relacions conflictives amb els clients. Negativa dinàmica de treball.

Dins l'estudi del SQT en el moment de gestionar el risc existeixen diversos elements relacionats amb les característiques personals de la persona que pugui patir aquest síndrome:

Explica 4 d'aquestes característiques personals.

Alt grau d'idealisme. La forma de conduir a les persones i les institucions segons allò just i allò bo. En aquest sentit, s'oposa al realisme.

Alt grau d'empatia. Les persones tendeixen a ajudar els altres, arribant fins i tot a oblidar les seves pròpies necessitats personals.

Autoestima baixa. Percepció de nosaltres mateixos que ens impedeix percebre'ns com a persones valuoses.

Elevat grau de perfeccionisme. Una persona 'perfeccionista'. Una persona que està patint perquè vol arribar a una perfecció tal que, o creu que ho aconseguirà o no donarà per acabada l'acció que realitza.