Estrats i Estructures Sedimentàries: Guia Bàsica

Un estrat és una capa de roca sedimentària. Correspon a un episodi de sedimentació contínua.

Característiques d'un estrat

• El seu gruix o potència pot mesurar uns quants mil·límetres o pocs metres.
• La seva llargada pot ser de quilòmetres o de pocs metres.
• El límit de l’estrat ve marcat per:
  • Canvis de litologia
  • Superfícies d’erosió
  • Una fina capa argilosa
• Lateralment, els estrats es van aprimant i formen tascons.
• Originàriament les capes sedimentàries són horitzontals; les més antigues són les inferiors i les més modernes es van dipositant al damunt.

Estructures Sedimentàries

Les estructures sedimentàries són una eina important per llegir el passat dels estrats. En distingirem dos tipus principals:

Estructures de la superfície d'estratificació

Marques de corrent

Són marques deixades pel moviment de l'aigua, que arrossega pedres petites sobre el fons. Indiquen la direcció del corrent i de vegades el sentit.

Esquerdes de retracció

Es formen en terrenys argilosos quan fa temps que no plou.

Emprentes de pluja

Són marques circulars.

Motlles de cristalls

Els motlles deixats per sals cristal·litzades són característics d'ambients àrids. Durant la diagènesi, l'aigua dissol la sal i deixa buit l'espai que ocupaven.

Emprentes fòssils

Són marques que deixen els animals en trepitjar terrenys tous. Les petjades dels vertebrats són les icnites.

Ripples o arrugues

Són ondulacions superficials provocades pel flux d'un medi, sigui aigua o vent, que arrossega sorra a baixa velocitat. Són equivalents a les dunes a gran escala.

Bases erosives

Es produeixen quan l'estrat superior erosiona el sostre de l'inferior, sovint per l'acció de paleocanals.

Estructures internes

Estratificació massiva

Es produeix quan dins d'un estrat no hi ha cap estructura visible. Indica una sedimentació ràpida.

Laminació fina

Es produeix quan l'estrat presenta fines làmines de característiques diferents, amb canvis de colors o canvis de litologia. Es dona quan les velocitats de sedimentació són lentes, com en aiguamolls o llacs.

Laminació encreuada

Presenta làmines que no són paral·leles a l'estratificació. Al mur són asimptòtiques, però cap al sostre tendeixen a posar-se cada cop més en posició obliqua.

Granoclassificació

Presenta un canvi gradual de mida de clasts, de manera que pot augmentar cap a la part superior de l'estrat o bé disminuir.

Bioturbació

Es produeix quan organismes com crustacis, anèl·lids o bivalves han excavat galeries i han destruït la laminació totalment o parcialment.