Estrats, Estructures Sedimentàries i Ambients de Dipòsit

L'Estrat: Definició i Components

Estrat: Cos d'una roca sedimentària que correspon a un únic episodi de sedimentació. Està limitat per una superfície inferior (mur) i una superior (sostre).

Informació Clau Obtinguda dels Estrats

La informació dels estrats prové de l'observació de diversos aspectes:

• Contingut de fòssils
• Color
• Composició litològica i mineral
• Estructures sedimentàries

Estructures de la Superfície d'Estratificació

Marques de corrent:

Estries que indiquen la direcció d'un corrent. Serveixen per deduir la direcció del flux.

Esquerdes de retracció:

Es formen en argiles quan fa temps que no plou (dessecació).

Empremtes de pluja:

Són marques circulars a manera de petits cràters, deixades per l'acció de les gotes de pluja.

Motlles de cristalls:

Motlles deixats per sals cristal·litzades, característiques d'ambients àrids.

Emprentes de fòssils:

Són marques deixades per animals que es desplacen damunt de terrenys tous.

Icnies:

Petjades de vertebrats.

Ripples o arrugues:

Són ondulacions superficials provocades pel flux d'un medi, sigui aigua o vent, que arrossega sorra a no gaire velocitat.

Bases erosives:

Es donen quan l'estrat superior erosiona el sostre de l'inferior. Quan aquesta erosió va ser produïda per un antic curs d'aigua es parla de paleocanals.

Estructures Internes dels Estrats

Estratificació massiva:

Es dona quan dins d'un estrat no s'observa cap mena d'estructura.

Laminació fina:

Dins d'un estrat és possible distingir fines làmines de característiques diferents, com la variació de color o petits canvis de litologia.

Laminació encreuada:

Presenta làmines que no són paral·leles a l'estratificació.

Granoclassificació:

Presenta un canvi gradual de mida dels clasts, de manera que pot augmentar cap a la part superior de l'estrat o bé disminuir (és el més freqüent).

Ambient i Models Sedimentaris

El Principi de l'Actualisme

El principi de l'actualisme diu que els processos geològics que actuen avui dia són els mateixos que van actuar en el passat.

Conceptes Clau en Sedimentologia

Fàcies:

Aspecte dels estrats i la seva descripció. Gràcies a això podem deduir les condicions del medi en què es va produir la sedimentació en el passat.

Conca sedimentària:

Depressió de l'escorça terrestre, de grans dimensions, on es produeix sedimentació.

Classificació dels Ambients Sedimentaris

Hi ha tres tipus principals d'ambients sedimentaris:

• Continentals
• Marins
• De transició

Ambients Sedimentaris Continentals

Fluvial:

Correspon als rius i a la seva zona d'inundació. La majoria dels sediments fluvials representen els cursos baixos, on predomina la sedimentació.

Al·luvial:

Correspon als cons de dejecció o ventalls al·luvials localitzats als marges de les serralades.

Desèrtic:

Característic d'ambients molt àrids, on el mitjà de transport que predomina és el vent.

Glacial:

Correspon a regions ocupades per glaceres, on les temperatures anuals mitjanes estan per sota de 0°C i habitualment l'aigua no està líquida.

Lacustre i palustre:

Corresponen a estanys i zones que són prou fondes.

Ambients Sedimentaris Marins

Plataforma continental:

Presenta llum, la qual cosa afavoreix el creixement d'algues. No és contínua, ja que està tallada per canyons.

Inclou la Zona proximal i la Zona distal (aigües netes).

Talús i fons oceànic:

El talús representa el límit de l'escorça continental.