Estratificació Social i Processos de Socialització

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,17 KB

Tipologies d'Estratificació Social

L'estratificació social es pot analitzar segons la seva ubicació, rang, legitimació, forma de desigualtat i nivell de desigualtat:

  • Esclavista: Adscripció tancada. Legitimació ideològica/legal. Desigualtat econòmica. Nivell alt.
  • Castes: Adscripció religiosa tancada. Legitimació religiosa. Desigualtat d'estatus/honor. Nivell alt.
  • Estamental: Adscripció tancada. Legitimació per costum/legal/religió. Desigualtat econòmica/poder. Nivell alt.
  • Classes: Assoliment/adscripció oberta. Legitimació ideològica/legal. Desigualtat econòmica/autoritat/burocràcia/poder.

Conceptes Clau en Sociologia

Promoció social:
Una acció o conjunt d'intervencions dirigides a impulsar una persona o un grup de persones de la societat que no té els mitjans i oportunitats per a gestionar una situació de privació o vulnerabilitat.
Millora relativa:
Millora de les condicions de vida i socials en un àmbit concret sense que hi hagi un canvi de posició en l’escala de l’estratificació social.
Desigualtat social:
Posició de dominació o subordinació que socialment s’imposa als individus mitjançant la demarcació diferenciada de graus d’accés a recursos de diferent naturalesa.

Eixos de la Desigualtat vs. Posicions Relatives

Els eixos de la desigualtat són el conjunt d’elements que generen desigualtat (ubicació, rang, legitimació) que originen una estratificació determinada, és a dir, són els criteris que generen desigualtat. La suma d’aquests fa que l’individu estigui situat en una posició o una altra, és a dir, on et situa l’estratificació.

Les posicions relatives a la discriminació fan referència a la ubicació d'un individu o grup en relació amb processos de discriminació.

Socialització Primària (3-9 anys)

  • Període: Primers anys de vida (aproximadament 3-9 anys).
  • Intensitat: Màxima intensitat.
  • Vincle: Afectiu.
  • Agents: Principalment la família.
  • Impacte: S'escriu sobre l'arrel de la consciència i estableix les bases de la nostra personalitat.
  • Característiques:
    • Socialització unitària: concentrada en pocs agents.
    • Focalitzada en els valors de la família.
    • Entrem en contacte amb el nostre primer món de referència social, familiar i de valors.
    • Des d'un punt de vista de personalitat (actituds i comportaments), adopció de rols i actituds dels altres significatius (família).
    • Procés d'aprenentatge durant els primers anys de vida.
    • El que aprenem aquí és el que més ens marca i té un impacte més fort en la nostra personalitat i forma de ser.
    • El rol de la família es diversifica amb els mitjans de comunicació.

Socialització Secundària (a partir dels 8-9 anys)

  • Període: A partir dels 8-9 anys fins al final de la vida.
  • Intensitat: Menor que la primària.
  • Vincle: No afectiu (la societat és qui marca els rols).
  • Agents: Altres agents generalitzats (escola, mitjans de comunicació, grups d'iguals).
  • Impacte: No té la mateixa intensitat que la primària, però implica canvis, reforços, investigacions i reformulacions. Afegeix capes sobre la personalitat ja creada.
  • Característiques:
    • La intensitat és menor a mesura que les persones entren en contacte amb diferents mons específics (universitat, feina, casal, grups).
    • L'etapa més important és l'adolescència.

Resocialització

Subetapa per la qual no tothom passa. És un procés que es dona per un esdeveniment de ruptura total que suposa un procés de reaprenentatge de les bases de la personalitat o socialització. Implica repetir la socialització primària en l'etapa adulta, tornant a reaprendre o repetir els codis o valors fonamentals (per exemple, en processos de reinserció).

La resocialització pot ser voluntària o forçosa i es produeix sovint en institucions totals:

  • Promouen l'aïllament dels individus amb l'objectiu de modificar la seva conducta.
  • Hi ha una diferenciació clara entre el personal que hi treballa i els interns.
  • Es promou la uniformitat de la vida dels interns.
  • Regulació total de la vida quotidiana dels interns.

Aquest procés consta de dues fases:

  1. Primera fase: Desaprenentatge i eliminació dels trets personals.
  2. Segona fase: Modelatge de la conducta i la voluntat, mitjançant premis i càstigs.

Entradas relacionadas: