Estratificació Social: Classes, Castes, Rol i Estatus

Societat de classes o castes

Es caracteritzen perquè estan formades per grups que tenen un accés diferent, tant al poder i al prestigi com als recursos econòmics. Aquestes societats es poden estructurar per classes socials o per castes.

S’entén per classe un conjunt de persones que tenen les mateixes oportunitats d’obtenir recursos econòmics, poder i prestigi. La pertinença d’una persona a una classe social determinada no depèn únicament del nivell econòmic.

En la societat occidental actual és difícil delimitar clarament les classes socials. A grans trets, s’hi poden distingir les següents:

• Classe alta: La constitueixen els propietaris dels mitjans de producció, que corresponen als àmbits financers, industrials o comercials. Tenen importants quotes de poder polític i de prestigi social.
• Classe mitjana: Inclou petits propietaris de tipus industrial o comercial i, sobretot, de serveis, professionals liberals i assalariats d’alt nivell adquisitiu. En funció del poder adquisitiu, s’hi distingeixen tres nivells: alta, mitjana i baixa, encara que la mobilitat dins la classe mitjana pot ser molt important. En les societats més industrialitzades han estat fins ara les classes socials amb més membres, i en els sistemes polítics democràtics han tingut cada cop més poder.
• Classe baixa: Comprèn el sector social amb menys nivell econòmic, i també cultural, sense arribar a la pobresa o la marginació. El formen persones assalariades de baix nivell econòmic o amb feines precàries. En les societats occidentals és una classe fluctuant pel que fa a la quantitat de persones que hi pertanyen.

Tot i que es pot passar d’una classe social a una altra, en la majoria de casos la classe social en què es neix és determinant. La mobilitat depèn, bàsicament, del nivell econòmic de les persones.

L’organització de la societat en castes és un sistema exclusiu de l’hinduisme i es dona només a l’Índia. Una casta és un estament de la societat, la pertinença al qual està determinada pel naixement. Per tant, només es pot pertànyer a una casta si s’hi ha nascut, alhora que el fet d’haver-hi nascut comporta no poder-ne sortir. Actualment, els membres d’una casta poden passar a una casta superior gràcies al seu treball; però, en canvi, no hi poden accedir mitjançant el matrimoni. L’organització en castes comporta privilegis per als membres de castes superiors i va acompanyada d’una estratificació en el treball.

L’inici de l’estratificació social va lligat a l’augment de la productivitat agrícola i a l’existència dels excedents. Com més complexa era la producció i el repartiment, els caps o responsables d’aquest repartiment més consolidaven el seu poder i l’estratificació. L’augment de la tecnologia, la divisió del treball i la complexitat dels sistemes de producció van anar afavorint encara més l’estratificació social fins que es va arribar a la situació de classes ben marcada en les grans cultures clàssiques com Egipte, Grècia o Roma.

El rol i l’estatus

Per entendre l’acció social dels individus en el marc de l’estratificació social, els sociòlegs han elaborat els conceptes de rol i d’estatus.

• L’estatus és la posició que ocupa una persona dins d’un grup social, posició que implica una sèrie de conductes. Un estatus també és sinònim d’un prestigi social determinat o d’una categoria en el marc del grup. Totes les persones de la societat pertanyen a un estatus o a un altre.
• El rol és el conjunt de conductes, el comportament que la societat espera d’una persona segons el seu estatus. En aquest sentit, a cada estatus li correspon un rol. Els rols estan definits per la societat i són estàndard. Una de les causes de conflictes socials es genera quan una persona no segueix el rol, és a dir, la conducta que correspon al seu estatus.