Estratègies de Relacions Públiques i Gestió de la Reputació

Visió global i llegat en la gestió d'esdeveniments

Adoptar una visió global que permet generar un llegat positiu i no només resultats puntuals. Primer de tot, hem de saber que un esdeveniment és una reunió d’una comunitat focalitzada en una temàtica concreta que pot ser extraordinària o periòdica, i contribueix a establir vincles entre diversos públics i compartir una experiència. Segons la lectura de l’autor Joan Cuenca, els esdeveniments s’han consolidat com una eina estratègica central de les Relacions Públiques, orientada a la construcció de relacions. A partir d'aquí, sabem que un esdeveniment no pot ser mesurable només per resultats puntuals, sinó que ha d’estar definit per metes (què vol aconseguir l’empresa a llarg termini, com ara reputació o fidelització) i objectius SMART. Aquests són criteris rellevants per després avaluar l’impacte d’un esdeveniment, com la coherència amb aquests objectius, la qualitat de la relació establerta amb el públic, el nivell de participació i implicació, i la percepció i reputació generades. Aquesta visió global ens permet concloure que un esdeveniment és una eina estratègica de les Relacions Públiques orientada a gestionar relacions, imatge, reputació i rellevància en l’organització.

La confiança per reduir la incertesa i generar reputació

Reduir la incertesa, reforçar la relació amb els públics i generar recomanació, reputació i millors resultats organitzatius. Primer de tot, segons la lectura anomenada "Les Relacions Públiques avançades" dels autors Joan Cuenca i Ivan Puentes, podem saber que la confiança és l’element central per entendre la societat avui dia i el gran repte de la comunicació. La confiança és un sentiment que ens sorgeix quan esperem que una empresa compleixi la promesa que ha establert amb nosaltres; no es basa en paraules, sinó a complir allò que dius amb allò que fas. Es construeix combinant generadors i potenciadors de confiança: els generadors són la marca, la reputació i els valors, que disminueixen la incertesa i defineixen el que l’empresa aportarà a la societat; i els potenciadors són la cultura i les relacions qualificades, que defineixen el discurs i asseguren la coherència entre el que es diu i el que es fa. La confiança aporta tant valor dins l’organització com al públic. Es defineix a partir d’un procés progressiu basat en notorietat, familiaritat i compliment d’expectatives. En primer lloc, la notorietat fa que l’empresa estigui en la ment dels públics; quan una empresa no és coneguda, no es troba en el procés de decisió. Després tenim la familiaritat, que es caracteritza per posar en contacte la primera relació de públic i empresa basada en el coneixement previ. I, finalment, resolem amb un test de confiança que compara les expectatives prèvies amb l'experiència real del públic. Quan una empresa compleix o supera la seva promesa, es construeix un valor mutu. Com a resultat, obtenim relacions duradores i lleials, menys capacitat de control, més rapidesa en la presa de decisions i més recomanació, obtenint una reputació corporativa. I els potenciadors són la cultura, les relacions qualificades, etc., i defineixen el discurs i asseguren la coherència entre el que es diu i el que es fa. La confiança aporta tant valor dins l’organització com al públic. Es defineix a partir d’un procés progressiu basat en notorietat, familiaritat i compliment d’expectatives. En primer lloc, la notorietat fa que l’empresa estigui en la ment dels públics; quan una empresa no és coneguda, no es troba en el procés de decisió. Després tenim la familiaritat, que es caracteritza per posar en contacte la primera relació de públic i empresa basada en el coneixement previ. I, finalment, resolem amb un test de confiança que compara les expectatives prèvies amb l'experiència real del públic. Quan una empresa compleix o supera la seva promesa, es construeix un valor mutu. Com a resultat, obtenim relacions duradores i lleials, menys capacitat de control, més rapidesa en la presa de decisions i més recomanació, obtenint una reputació corporativa.

Disseny de plans i estratègies per a públics concrets

Facilitar el disseny de plans habituals i, alhora, d'estratègies específiques a problemes concrets. Segons la lectura de l’autora Maria Isabel, ens aporta una base fonamental per entendre el paper dels públics en les Relacions Públiques. En aquesta disciplina, els públics són un element clau, ja que l'objectiu no és només comunicar, sinó gestionar les relacions entre l'organització i els grups influïts per objectius o amb capacitat d’influir. Segons la lectura, el concepte de públic s'entén des de dues perspectives: la primera, col·lectius més o menys permanents definits per la seva relació amb l’organització (com clients o empleats); i col·lectius situacionals que emergeixen davant d’un problema o issue (com a latents, informats, públics actius o no públics). Això ens permet entendre que els públics estratègics no són fixos i varien segons el context. A partir d'aquí, sabem que aquesta perspectiva és una eina eficaç, ja que el públic té un poder d'influència en les organitzacions i pot influir en la identitat i la reputació. Aquesta capacitat ens demostra que la importància de la gestió dels públics és una eina estratègica. Maria Isabel conclou que la gestió dels públics per classificar-los i ordenar-los és una funció estratègica i dinàmica basada a poder identificar el poder, l’activitat i el tipus de relació entre organització i públic.

Campanyes d'identitat i reputació en entorns VUCA i BANI

Una campanya de comunicació d'identitat, imatge i reputació corporativa. Primer de tot, hem de situar-nos en el fet que totes les organitzacions operen en entorns canviants i complexos anomenats VUCA o BANI, sobretot en situacions de crisi o incertesa. En aquest context, Theaker defensa que la comunicació estratègica és una eina clau per donar sentit, reduir la incertesa i generar confiança. L'acció seleccionada és una campanya estratègica de comunicació d’identitat, imatge i reputació, basada en una campanya destinada a millorar la percepció de l’organització davant els seus públics vitals i l'opinió pública. Genera valors econòmics en millorar la confiança, la credibilitat, les inversions, les fidelitzacions o reduir el risc reputacional. Segons Theaker, la reputació no només és resultat de la comunicació, sinó també del comportament, la coherència i la relació amb el públic. Per això, aquesta campanya és una eina essencial i estratègica per afrontar una crisi reputacional basada en la confiança, element bàsic i central de la comunicació, on es genera valor econòmic indirecte mitjançant la confiança, la reputació i la gestió de relacions.

L'avaluació en RRPP: Diferències entre outputs i outcomes

La valoració d'outputs i outcomes. En l’avaluació d’un programa de Relacions Públiques s’està aplicant la distinció fonamental entre outputs i outcomes, àmpliament acceptada en els models internacionals de mesura i rendició de comptes. Els outputs fan referència als resultats immediats de difusió i visibilitat del missatge: nombre d’impactes, cobertura mediàtica, aparicions als mitjans, abast, freqüència o notorietat. Indiquen què s’ha fet i fins a quin punt el missatge ha arribat als públics, però no mesuren canvis reals. Els outcomes mesuren els efectes reals de la comunicació sobre els públics clau, és a dir, els canvis en percepcions, actituds i comportaments. Aquests indicadors permeten valorar si el programa ha contribuït a assolir els objectius estratègics de l’organització, com la confiança, la reputació, la implicació o la fidelització. Des d’una perspectiva estratègica, el model internacional de mesura en Relacions Públiques estableix que l’avaluació no pot quedar-se només en outputs, sinó que ha d’incorporar outcomes per justificar el valor real de la comunicació. Aquest enfocament permet rendir comptes, demostrar l’impacte del programa en els objectius organitzatius i prendre decisions de millora basades en evidències, reforçant així la legitimitat i l’eficàcia de les Relacions Públiques.