Estratègies de Motivació, Autoestima i Presa de Decisions

Motivació Orientada a Objectius i Metes

Cal fixar-se objectius i metes, però aquests només són motivadors si estan plantejats de manera adequada. La PNL (Programació Neurolingüística) proposa un model per definir correctament un objectiu, basat en set punts clau:

1. Enunciat en positiu: Pensa en allò que vols i no en allò que no vols.
2. Assumir responsabilitats: L'objectiu ha d'estar sota la teva responsabilitat i control.
3. Especificació: Concretar qui, què, on, quan, etc.
4. Evidències: Definir quina serà l'evidència que t'indiqui que has aconseguit el resultat desitjat.
5. Mida: T'has de fixar objectius que estiguin al teu abast perquè siguin motivadors.
6. Recursos: En funció dels objectius marcats, cal veure de quins recursos disposes (Exemple: econòmics).
7. Ecologia i conseqüències de l'objectiu: Com afectarà la teva vida la decisió que prenguis.

La Teoria de les Motivacions segons Maslow

Abraham Maslow va elaborar una teoria molt completa sobre les motivacions de les persones. Afirma que tenim dues classes de necessitats, ordenades jeràrquicament (és a dir, s'han de satisfer per ordre):

• 1. Les Necessitats Deficitàries

  Inclouen:

  • Necessitats fisiològiques (menjar, beure, dormir...).
  • Necessitats de protecció i seguretat (davant de perills tant físics com psíquics).
  • Necessitats d'afecte i acceptació (justifiquen les conductes socials de les persones).
  • Necessitats de valoració (autoestima, fonament bàsic per a la supervivència psíquica).

• 2. Necessitats de Creixement

  Són pròpies de l'autorealització.

Les Dreceres Equivocades en la Presa de Decisions

Aquestes són dreceres enganyoses per triomfar socialment que, sovint, poden portar cap a la delinqüència. A l'hora de prendre una decisió, no hem d'utilitzar aquests mètodes:

1. Rapidesa: La velocitat multiplica el risc de l'error.
2. Ajornament: Proposar una decisió indefinidament.
3. Inèrcia: No buscar cap solució, deixar les coses tal com estan perquè ens és més còmode i ens estalvia la decisió.
4. Translació: Posar la decisió en mans d'una altra persona.
5. Immediatesa: Actuar buscant la satisfacció immediata sense considerar les conseqüències.
6. Reduccionisme: Reduir el problema a un sol component, de manera que la decisió estarà absolutament condicionada per aquest mal plantejament inicial.
7. Egoisme: Pensar només en nosaltres mateixos.
8. Oposició: Tenir dos punts de vista i optar pel que jo defenso, no pel que considero millor, sinó perquè és el meu punt de vista. Sovint denota manca de seguretat en un mateix (Exemple: fer el contrari que els pares).
9. Ceguesa: No tenir suficient informació sobre allò sobre el qual s'ha de prendre la decisió.
10. Fantasia: Utilitzar la imaginació com un sistema per plantejar objectius que no es poden realitzar (Exemple: expressar el desig de ser més ric o més guapo).

Què és l'Autoestima?

La consciència d'un mateix és la capacitat que un té d'establir la pròpia identitat i atribuir-li un valor. Aquest valor és l'autoestima.

Si ens deixem vèncer per la crítica, els judicis que farem sobre nosaltres mateixos seran negatius, la qual cosa provocarà un baix nivell d'autoestima. Això comportarà greus patiments personals que poden acabar transformant-se en una veritable depressió.

Si aconseguim mantenir un bon nivell d'autoestima, resistirem les crítiques, ens obrirem millor als altres, aprendrem a demanar ajuda i ens resultarà molt més gratificant viure.

Les Distorsions Cognitives

Són els hàbits de pensament que deformen negativament la realitat. Les distorsions posen etiquetes, són maximalistes, ens separen de la realitat, i són inexactes i imprecises.

1. Etiquetatge: Tens poca confiança en tu mateix. Els absoluts no existeixen. Condemna a la marginació.
2. Hipergeneralització: D'una experiència negativa en fas una llei general pessimista.
3. Filtratge: Solament ets capaç de percebre els elements negatius de les situacions.
4. Autoacusació: Sentir-se culpable sense ser el responsable dels fets.
5. Polarització (Pensament Dicotòmic): Tot és blanc o negre, tot o res. Tendència al perfeccionisme.
6. Lectura del pensament: Suposes que els altres pensen malament de tu. Aquesta manera d'organitzar el pensament és perillosa perquè et portarà a actuar agressivament.
7. L'error de l'endeví: Preveure que les coses sortiran malament.
8. Magnificació i Minimització: Fas gran allò dolent i petit allò que és bo.
9. Raonament Emocional: Les coses són com tu les sents. Exemple: "Em sento inútil, per tant, soc inútil."
10. El Deure: Obsessió per l'«hauria de». Provoca irritació, frustració i ressentiment.