Estratègies d'Ensenyament de l'Escriptura i la Lectura: Guia per a Mestres

Estratègies d'Ensenyament de l'Escriptura i la Lectura

L'alfabetització implica que les activitats d’escriptura s’entrellacen de manera inseparable amb les de lectura i amb la comunicació oral.

Escriure i aprendre a escriure: dues activitats que s’encreuen (Anna Camps)

Com pot l’escola ajudar l’alumnat a avançar en el domini dels gèneres escrits?

Activitats d’ensenyament d’escriptura

Les activitats escrites han de tenir un objectiu comunicatiu, fins i tot si s’escriu per a un mateix.

Escriptura i gèneres discursius

Establir un doble objectiu de les activitats d’ensenyament de l’escriptura: un objectiu discursiu i un objectiu específic d’aprenentatge.

Ensenyar gramàtica: quan el perquè articula el què i el com (Xavier Fontich)

Què i com cal ensenyar l’ensenyament gramatical? Com aprenen els alumnes? Un punt menys rellevant és el perquè. L’ensenyament gramatical tindria, doncs, per objectiu ampliar els recursos de l’aprenent per reflexionar sobre la llengua.

• Ensenyament gramatical
• Ús lingüístic
• Sistema de la llengua
• Reflexió
• Activitat metalingüística

És important revisar dues qüestions bàsiques: el contingut gramatical i els processos d’ensenyar i aprendre.

La correcció dels escrits: del vermell al núvol (Daniel Cassany)

Amb l’arribada d’internet, la correcció dels escrits dels alumnes continua sent feixuga.

• Correcció
• Corrector
• Escriptura digital
• Composició
• Resposta escrita

L’objectiu que encara es tira endavant és trencar amb la dinàmica establerta que diu que cal corregir-ho tot. Distingim la correcció escolar (privada, cooperativa, amb l’objectiu de fomentar l’aprenentatge) de la correcció editorial (pública, professional, que produeix textos model). Un model efectiu consisteix a dedicar temps a planificar i a revisar els escrits.

Usar la gramàtica implícita, és a dir, aprendre la gramàtica mentre s'usa la llengua. A l’escola hem de passar del model de gramàtica explícita, explicant o descobrint al nen que el llenguatge és un sistema estructurat a partir del que ell usa:

• Explicació raonada de les regles que regulen l’ús de la llengua.
• Condicions i regles necessàries per construir frases i textos.
• Regles gramaticals i textos.

Edats lectores (Díaz-Plaja)

Quant més gran sigui el ventall de lectors (diversitat) que llegeixen un llibre, més qualitat té el llibre. Coincideixo amb en Pep Molist que els llibres, encara que estiguin classificats per edats, no han de ser sempre corresponents a l’elecció dels infants. És a dir, un infant pot triar el llibre que vulgui (pels seus interessos, gustos, esperit crític…) no perquè estiguin en un prestatge o en un altre. L’origen de la classificació dels llibres per edats prové de Piaget, de la psicologia evolutiva, i per tant de les etapes evolutives. Però, encara que aquesta classificació estigui molt consolidada, amb el pas del temps s’ha detectat que les edats lectores depenen també de les experiències lectores dels infants, que són molt diverses, i de la qualitat dels llibres.

Segons Teresa Colomer, no és tan l’evolució sinó el recorregut del nen i la qualitat del text, és a dir, no és tan important la classificació, sinó analitzar el corpus de textos preseleccionats. Tampoc hem de deixar que els infants llegeixin sempre els llibres que els agradin, sinó que hem d’aconseguir que llegeixin una àmplia varietat. Els gustos s’eduquen. Hem de redissenyar la classificació i donar-li més importància a les capacitats dels infants i les seves experiències per aconseguir un lector model per a cada edat.

Lector model és la idea que tu et fas, o decisions que com a mestre prens, perquè quan l’infant arribi al quart curs, per exemple, conegui uns referents i així alimenti la seva competència. Objectiu del mestre? Que l’alumne sigui capaç d’arribar al punt que el mestre s’ha plantejat.