Estratègies Empresarials i Competitives

La estratègia és el conjunt de decisions que una empresa pot prendre sobre les actuacions que cal fer i pretén arribar a una sèrie d’objectius empresarials.

La missió: conjunt d’objectius que vol assolir en el present i factors essencials.

La visió: com vol esdevenir a llarg termini i les metes que pretén aconseguir.

Els valors corporatius: principis que fonamenten les pautes de comportament de l’empresa.

La direcció estratègica és el procés de gestió d’una estratègia dins l’empresa, que s’ha d’adaptar a un entorn canviant i a la interacció amb la competència, tenint en compte el llarg termini i aconseguir l’èxit de l’empresa per millorar la posició competitiva. Per una bona gestió cal analitzar les amenaces que cal salvar i les oportunitats que s'han d’aprofitar. Punt febles que s’han d'evitar i punts forts que s’han de potenciar. Cal determinar el tipus d’estratègia que es vol implantar i planificar com s'ha d’aplicar l’estratègia.

Nivells d’estratègia:

• Corporativa: Decisions relacionades amb l'objectiu global de l'empresa.
• De negoci: Definir els elements que poden fer competitius els productes i serveis de l'empresa dins el mercat.
• Operativa: Gestionar de manera eficient els recursos de l'empresa per tal d'aconseguir els objectius definits.

L’avantatge competitiu és un conjunt de característiques internes que l’empresa ha de desenvolupar per obtenir una posició d’avantatge respecte de les empreses competidores. La creació de valor és un element que pot tenir repercussió en la millora de la posició competitiva, ja que consisteix en la generació d’un valor afegit que pugui servir com a element crucial per assolir l’èxit d’una estratègia competitiva.

La cadena de valor segons Michael E. Porter és una forma d’anàlisi de l’activitat empresarial que du a terme, amb l’objectiu d’identificar fonts d’avantatges competitius.

TIPUS D’ESTRATÈGIES COMPETITIVES:

• De diferenciació: Busca que el producte sigui diferent del dels competidors.
• De lideratge en costos: Consisteix a produir amb els costos més baixos, de manera que es pugui oferir a un preu inferior al de la competència.
• D'enfocament: Consisteix a centrar-se en un segment del mercat, aplicant la diferenciació o el lideratge en costos i opta per la millor.

Segons Porter, la situació competitiva d’una empresa depèn de 5 variables:

1. Amenaces de productes substitutius: Són els productes de la competència que poden comprar en lloc dels nostres.
2. Amenaces de nou competidors: Si hi ha facilitat per a l’entrada de nous competidors, serà poc atractiu i més difícil tenir èxit.
3. Poder de negociador dels clients: Quan més poder negociador tinguin els nostres clients, més dificultats tindrem per satisfer-los amb els nostres productes.
4. Poder de negociació dels proveïdors: Capacitat dels proveïdors per imposar-nos condicions a les operacions de compravenda.
5. Grau de rivalitat dels competidors: Es tracta de estudiar el nivell de competidors en l’actualitat. A més competidors actuals, més difícil serà tenir èxit amb el nostre negoci.

La localització és el lloc que s’escull físicament per ubicar una empresa o negoci. Cal valorar diferents variables: la demanda del mercat, el proveïment de matèries primeres, la qual cosa s’ha de valorar la seva qualitat, el mercat de treball, les comunicacions i el transport, és a dir, saber si tenim bones comunicacions. D’altra banda, conèixer la disponibilitat de subministraments i el cost de la construcció i del solar. S’ha de conèixer bé la legislació i situar l’empresa en un lloc amb possibilitats de rebre finançament.

La dimensió és la capacitat de producció, determinada per una sèrie de factors, com la tecnologia, el nombre de treballadors o el mercat.

El creixement intern de l’empresa és l’increment de la seva capacitat productiva mitjançant noves inversions.

• Estratègia d’especialització: Es posen en marxa estratègies per vendre més.
• Estratègia de diversificació: Produir altres productes relacionats amb els existents.

El creixement extern fa referència a la cooperació amb la finalitat d’accedir a mercats nous.

• Fusió pura: Unió de societats on es crea una de nova.
• Fusió per absorció: Una empresa adquireix una altra.
• Participació: Una empresa compra part del capital d’una altra.
• Cooperació: Acords per compartir objectius.
• Clúster: Concentració d’empreses a un sector concret.
• Joint-ventures: Acords entre empreses.
• Càrtel o H: Empreses d’un mateix sector productiu que dominen el mercat.
• Trust o V: Empreses que operen en totes les fases d’un procés productiu.
• Hòldings: Una companyia matriu aconsegueix les accions d'unes altres empreses.

La globalització és l’extensió de les relacions econòmiques entre diferents països.

La internacionalització són les operacions que du a terme una empresa per vincular-se amb els mercats internacionals.

Procés d'internacionalització: estratègies

• Multidomèstica: Descentralitza l'organització en cada país, contractació de treballadors, independència entre la filial i la seu central i enfocament comercial.
• Global: Centralització de recursos globals, administració des del país d'origen i productes iguals per a tots els països.
• Transnacional: Utilitza les estratègies sense tenir en compte l'origen, cada centre aporta idees i per explotar globalment, poden assignar-se a les filials.

Les empreses multinacionals tenen una gran capacitat productiva que busquen nous mercats i es localitzen en països diferents dels d’origen de les empreses.

La deslocalització és el trasllat d’activitats productives des de països industrialitzats fins a països caracteritzats per tenir nivells inferiors a la seva renda. Hi ha empreses que subcontracten amb la finalitat de reduir costos.

Les pimes tenen poca formació empresarial, pocs coneixements tècnics, poca capacitat financera, falta d’adaptació als canvis tecnològics, facilitat de comunicació entre el personal, alta participació en la gestió de l’empresa, aprofitament dels espais buits que deixen les grans empreses i dominen els recursos de treball més que de capital.

La innovació tecnològica ha permès a les empreses millorar l’eficiència. Aquests canvis venen determinats per la globalització econòmica, coneixement, comunicació i Internet. Internet és una xarxa global d’ordinadors que es poden comunicar entre si. Més opcions d’inversió i finançament, increment de la productivitat laboral i una relació cordial entre client-proveïdor.