Estratègies per a una docència inclusiva i el marc DUA

Cap a una educació inclusiva: Reflexió i pràctica

La diversitat és avui una realitat inqüestionable a qualsevol aula. Per això, els docents tenim la responsabilitat de construir entorns que donin resposta a tots els alumnes, i no només a aquells que s’ajusten a allò que tradicionalment es considera “la norma”. Les lectures de González Gándara (2022), Alba Pastor (2018) i Pujolàs (2008) aporten una mirada complementària que convida a repensar de manera profunda el que significa ensenyar en clau inclusiva. Aquest assaig recull la meva reflexió crítica a partir d’aquestes aportacions i conclou amb una autoavaluació personal sobre el tipus de docent que vull arribar a ser.

Identificació de barreres segons González Gándara

Una idea que m’ha impactat especialment de González Gándara és que “hem esperat massa sovint al fracàs per actuar” (González Gándara, 2022). Aquesta afirmació sintetitza molt bé la crítica al model clínic, que cerca en l’alumne allò que “falla” en lloc de mirar cap al context. L’autor defensa que és imprescindible adoptar una mirada preventiva, col·laborativa i centrada en identificar les possibles barreres a l'aprenentatge i la participació. El canvi conceptual és profund: si la causa deixa de situar-se en l’alumne, la responsabilitat recau en nosaltres, en com planifiquem, organitzem i avaluem. Com diu l’autor, “la mentalitat és la clau del procés inclusiu”, i per això proposa que siguin els mateixos docents qui redactin les barreres del seu context, fugint de llistats tancats o classificacions rígides. Aquesta idea m’ha fet prendre consciència que la inclusió no és un conjunt de mesures excepcionals, sinó una forma de pensar.

El Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA)

La lectura de Carmen Alba Pastor reforça aquesta transformació de mirada. La seva aportació és clara: “no hi ha una sola manera òptima d’ensenyar ni una sola manera òptima d’aprendre” (Alba Pastor, 2018). A partir del marc del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), l’autora defensa la necessitat de planificar tenint en compte la variabilitat des del primer moment, evitant adaptar a posteriori allò que ja ha estat dissenyat de manera rígida. El DUA ofereix tres principis potents:

• Múltiples formes d’implicació.
• Múltiples formes de representació.
• Múltiples formes d’acció i expressió.

Alba Pastor explica que “la informació que no arriba al cervell no pot convertir-se en coneixement”, i per això cal garantir diferents vies perceptives i cognitives. Aquesta lectura m’ha fet entendre que l’accessibilitat no és un afegit, sinó un requisit pedagògic. Si dissenyem des de la diversitat, molts alumnes que abans hauríem considerat “amb dificultats” deixen de trobar tantes barreres.

La cooperació com a eina d'inclusió

Pujolàs aporta una altra peça imprescindible: la cooperació. Ell recorda que “no es tracta de fer treballs en grup, sinó de fer del grup un instrument d’aprenentatge” (Pujolàs, 2008). Aquesta idea connecta directament amb el DUA i amb la detecció de barreres, perquè el treball cooperatiu és, alhora, una metodologia i un facilitador. Quan els alumnes treballen en equips base, amb rols distribuïts i responsabilitat compartida, es genera un clima on tothom pot participar i aportar. Pujolàs insisteix que la cooperació “afavoreix la participació de tot l’alumnat, especialment dels més vulnerables”. Això m’ha fet veure que una aula cooperativa no només redueix barreres socials i emocionals, sinó que potencia la motivació i la persistència, dues dimensions que Alba Pastor relaciona directament amb les xarxes afectives de l’aprenentatge.

Reflexió final sobre la pràctica docent

Aquestes lectures m’han transformat la manera de concebre la docència. He après que la inclusió no és un conjunt de recursos o protocols, sinó una actitud crítica que revisa constantment el context. He entès que una barrera pot ser una activitat massa llarga, un únic format d’avaluació o una explicació desconnectada dels interessos dels alumnes. També he pres consciència que dissenyar amb DUA no és complicar la feina, sinó fer-la millor. I he descobert que la cooperació no és una estratègia simpàtica, sinó una eina essencial per democratitzar l’aula.

Autoavaluació i compromís professional

Després d’aquest procés, crec que vull ser una docent que:

• Observa i revisa: sabent que el context pot generar barreres invisibles.
• Planifica amb DUA: oferint opcions, flexibilitat i accessibilitat real.
• Fomenta la cooperació: creant comunitat i corresponsabilitat.
• Posa l’alumne al centre: no com a receptor, sinó com a agent actiu.
• Aprèn constantment: amb humilitat i mirada crítica.

En la meva autoavaluació, identifico com a fortaleses la sensibilitat envers la diversitat i la predisposició a innovar. Les meves àrees de millora són l’aplicació sistemàtica del DUA i la consolidació de dinàmiques cooperatives. Tot i així, aquestes lectures m’han proporcionat una base sòlida i coherent per seguir construint-me com la docent inclusiva que aspiro a ser.