L'estímul, la sensació i la percepció

L'estímul, la sensació i la percepció

L'estímul és tota energia física, mecànica, tèrmica, química o electromagnètica que excita o activa un receptor sensorial, és a dir, algun dels nostres sentits. La sensació consisteix a detectar alguna cosa a través dels sentits (vista, oïda, gust, olfacte i tacte) i dels receptors de sensació interns (moviment, equilibri, malestar, etc.) sense que encara hagi estat elaborat o tingui un significat.

Sentits-Exteroceptors (que recullen informació del món exterior). Propioceptors (que ens informen sobre els músculs i el moviment del cos). Interoceptors (que ens informen de l'estat de les vísceres).

Percepció és un procés constructiu pel qual organitzem les sensacions i captem conjunts o formes dotades de significat. Podem dir que la percepció és la transformació de la impressió sensitiva (sensació) en informació cognitiva.

Característiques

• És un procés d'informació: els sentits són les principals fonts d'informació del nostre entorn. Gràcies a ells podem conèixer el medi en el qual vivim.
• Té una funció adaptativa: gràcies a la informació que rebem dels sentits i que interpretem perceptivament, podem conèixer millor la realitat que ens envolta i adaptar-nos a ella de forma més adequada per tal d'evitar perills i augmentar les nostres possibilitats de sobreviure i tenir èxit.
• Suposa un procés de selecció: com que rebem més estímuls dels que podem processar, gràcies a l'atenció, seleccionem aquells que tenen especial rellevància per la nostra adaptació al medi.
• És un procés constructiu i interpretatiu pel qual donem sentit a les sensacions a la llum de les vivències passades, dels motius, dels interessos, de la personalitat i de les expectatives de futur que tingui el subjecte i, fins i tot, de la cultura a la qual hom pertany.

4 fases perceptives:

• DETECCIÓ → cada sentit té els seus receptors, grups de cèl·lules sensibles a un tipus específic d'energia. Ex: les cèl·lules de l'ull són sensibles a l'energia electromagnètica.
• TRANSDUCCIÓ → els receptors converteixen un tipus d'energia en una altra: l'energia de l'estímul en missatges nerviosos. De la mateixa manera que al parlar per telèfon, el senyal converteix els senyals sonors en elèctrics; els nostres sentits converteixen l'energia electromagnètica (llum) o les ones del medi físic (sons) en senyals electroquímics que circulen pel nostre sistema nerviós.
• TRANSMISSIÓ → Quan l'energia electroquímica té una intensitat suficient, desencadena impulsos nerviosos que transmeten informació codificada sobre les característiques de l'estímul cap a diferents zones del cervell.
• PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ → El cervell organitza i interpreta la informació (processament) en forma d'experiències conscients.

Factors externs que condicionen la percepció

• La intensitat de l'estímul. Percebem amb més precisió els estímuls intensos que els esmorteïts.
• La reiteració o repetició de l'estímul fa que aquest s'interpreti més fàcilment.
• La mida i la grandària de l'objecte. En general, els objectes més grans atrauen més l'atenció; per exemple, l'edifici més alt d'una illa de cases.
• La novetat d'un estímul fa que en ser habitual, aquest es fixi més fàcilment.
• El moviment i les variacions. Els objectes mòbils i els que varien de ritme, intensitat o tonalitat es perceben millor que els que romanen estàtics o invariables; els automòbils que circulen més que els que estan aparcats.
• El contrast. El canvi més o menys brusc de la situació o de l'entorn. El so d'una explosió enmig del silenci, taques negres sobre objectes blancs...

Agnòsia:

Incapacitat per identificar un objecte mitjançant un sentit o varis. No es tracta de cap errada dels sentits de l'individu, sinó està relacionada amb problemes al cervell.

Pareidolies:

Il·lusions fantàstiques pròpies de la imaginació, conseqüència de donar una estructura formal a una cosa que no la té. Ex: veure cares en els núvols.

L'atenció:

Procés cognitiu conscient que inhibeix el que pugui interferir, orienta els sentits, els sistemes de resposta i els esquemes de coneixement residents en la memòria. Pot patir constants modificacions i disminueix en determinades circumstàncies.

Tres elements de l'atenció són:

• L'atenció és selectiva perquè l'ésser humà no pot processar tota la informació que arriba als seus òrgans sensorials.
• L'atenció sostinguda, o vigilància, és la capacitat per realitzar una tasca monòtona durant molt de temps sense que disminueixi l'atenció de l'individu.
• El control es refereix al fet que, de vegades, suspenem una activitat per processar una altra informació important per continuar després amb l'anterior.

Factors que modifiquen l'atenció:

• L'estat físic, la fatiga mental, la son.
• Fàrmacs, aliments o substàncies psicoactives: cafè, tabac, alcohol, drogues...
• Condicions externes: temperatura, pressió atmosfèrica.
• Maduresa individual.

En què consisteix la teràpia cognitiva:

Quan no pots reconèixer que els teus pensaments són inexactes, recomanen practicar la teràpia cognitiva que ajuda a identificar i reconèixer aquests pensaments, dit d'una altra forma, tornar-los a processar. Per exemple, quan fem alguna cosa malament, podem pensar de manera negativa sobre nosaltres i això és considerablement perillós perquè pot desencadenar un pensament negatiu més sòlid. El que busca la teràpia cognitiva és ajudar a la persona a aprendre a reavaluar els pensaments com d'altres. Tots aquests procediments es fan de manera independent.