Estils d'Il·luminació: De Caravaggio al Cinema Modern

Estils d'Il·luminació

Si la narrativa del cinema es basava en la narrativa decimonònica, la il·luminació es va recolzar en els grans mestres de la història de la pintura occidental.

Referents Pictòrics

El descobriment de la llum com a personatge o com a element capaç de donar un sentit a l'acció de l'escena.

Caravaggio

Es decideix a copiar una il·luminació real, escollint combinacions de llum artificialment preparades: un raig que il·lumina una porció de la figura, quedant la resta en una negra tenebra. Aquest raig de llum consisteix en petites finestres que des de fora de camp llancen rajos concentrats que creen les formes en clarobscur. Caravaggio farà que allò clar sigui molt clar i allò obscur sigui tenebrosament obscur.

El Clarobscur

Aconsegueix donar volum i aporta una funció expressiva, sense deixar d'obeir a una realitat. La llum dóna un sentit a l'acció de l'escena. Ex: La vocació de Sant Mateu.

Barroc

Va utilitzar la llum d'una manera realista que aportava un naturalisme en l'aspecte figuratiu.

• Pintura barroca holandesa: va influenciar el cinema per la seva vocació naturalista.
• Rembrandt: s'utilitza com a influència pel cinema dramàtic.
• Veermer: s'utilitza pel seu realisme quotidià.

La Tour (1593-1652)

Utilitzava llum puntal, espelmes o torxes que figuraven en el camp de visió del quadre. La llum està situada per sota dels ulls, il·lumina els rostres i crea ombres projectades a la paret. El tractament de la llum de La Tour ha servit al cinema quan s'han representat vampirs, homes llops, zombis, entre d'altres. Ex. Sant Josep Fuster (Georges de la Tour, 1642) / L'adoració dels pastors.

Altres Pintors

Caldria destacar la pintura espanyola com Velázquez i Goya. Velázquez (mitjans del segle XVII) és el màxim representant del Segle d'Or (època del barroc). També utilitzava el clarobscur per donar més realisme a les escenes que pintava.

Estils d'Il·luminació Cinematogràfics

Estil Clàssic. Sobresignificant

La il·luminació per a jerarquitzar, organitzar il·luminacions que signifiquin. Dramatització de la llum: el sentit dramàtic que demana el relat guia la il·luminació. Dóna importància a determinades zones per difuminar-ne d'altres. Il·luminar de forma significant: llum i ombres, cuidadosament organitzades, dibuixant un sentit dramàtic o metafòric evident. Il·luminarà de forma selectiva.

Moviments

• Expressionisme alemany
• Cinema negre i terror (low-key)
• Comèdia (high-key)

Expressionisme Alemany (1910-1930)

Els cineastes s'adonen que la fotografia cinematogràfica pot superar el paper de mirall i la il·luminació esdevé significant. Davant de la fidelitat del món real captat pels sentits, es busca la interpretació afectiva i subjectiva d'aquesta realitat, distorsionant contorns i colors.

Característiques

• Deformació de perspectives
• La revolució en els decorats
• La llum incisiva en els rostres i els objectes simbòlics
• Els forts contrastos blanc-negre
• El clarobscur
• Reconstrucció arquitectònica de l'espai escènic amb la llum
• Moviments coreogràfics
• Maquillatges

Exemple: El Gabinet del Doctor Caligari (1919) - Robert Wiene.

Directors Expressionistes

• Paul Wegner: L'Estudiant de Praga i El Golem (1916)
• Robbert Wiene: El Gabinet del Doctor Caligari (1919)
• Murnau: Nosferatu, el vampir (1922)
• Fritz Lang: Metropolis (1926)

Cinema Negre i de Terror

Il·luminació en clau baixa.

• Chore light: Llum organitzada en forma de nucli (llum zenital). La font principal se situa en el centre del camp, enmig dels actors que queden irradiats. Ambient de conspiració. Llum zenital, contra picada... Exemple: La Jungla del asfalto de Huston.
• North light: Pròpia de Sternberg (Binomi: Lee Garmes/Marlene Dietrich). Tendeix a erotitzar i a estilitzar (llum zenital). Exemple: El expreso de Shangai de Sternberg.

Comèdia

Utilització del triangle d'il·luminació en clau alta (high key). Imatges molt clares, desdramatitzades.

Característiques del Barroc. Multisignificant

Explorar totes les formes i estats de la llum. Multiplicat de sentits. Proliferació del detall: solapament d'il·luminacions, decorats i vestuari, i dins les pròpies il·luminacions solapament de reflexes, clarobscurs, miralls... Exemple: Decorats i il·luminació, Welles - El proceso (1962). Transgredeix el codi lumínic més acadèmic i explora formes possibles de llum. L'encreuament de llums, reflexes, clars obscurs, la llum cisellada sobre materials diversos (aigua, cabells, fum, vidre). La llum metafòrica. Exemple: Llum metafòrica, Hitchcock - Sospecha (1941).

Estil Il·luminació Moderna

Apareix a finals dels anys 50 amb el sorgiment de la Nouvelle Vague. La Nouvelle Vague apareix com a una reacció en contra del cinema de Hollywood. El Neorealisme italià també utilitza aquest estil d'il·luminació però per necessitat, per això el seu estil s'ha anomenat il·luminació naturalista.

Exemple: Nouvelle Vague, Godard - Al final de la escapada (1959). Neorealisme Italià - De Sica, Ladrón de bicicletas (1948).

Característiques de l'Estil Modern. Intrasignificant

Intervenció mínima, que no signifiqui sinó que plasmi de la forma més objectiva possible. La llum no respon a un sentit imposat. Il·luminació que conserva la llum natural. Llum no dramàtica. Il·luminació indirecta, rebotada.

El mètode de la Nouvelle Vague tindrà influència en altres corrents com: Free cinema, New American Cinema, Neues Deutsches Kino, Cinema Novo brasiler, Nuevo Cine Espanyol.