Estil ovidi

TEMES I TÒPICS (III): L’AMOR

VULNUS AMORIS, «la ferida de l’amor», una «dolça ferida» que caus plaer i sofriment al mateix temps FUROR AMORIS, «la bogeria de l’amor»; la passió́ amorosa vista com una MALALTIA mental que obnubila l’enteniment, i també́ com una malaltia física que trasbalsa el cos i l’ànima. La poeta grega Safo (segles VII-VI aC) ja va descriure els símptomes de l’enamorament i, més endavant, Ovidi (20aC-17dC) escriví́ els Remeis a l’amor, una guia per curar el mal d’amor. Tòpic freqüent a la literatura medieval, renaixentista, barroca i Romàntica. FLAMMA AMORIS O IGNIS AMORIS, «la flama, el foc de l’amor», una passió́ fogosa que crema per dintre. És un dels motius més recurrents de la poesia amorosa; usat ja per Ovidi i els elegí́acs llatins, encara perviu en la literatura actual.
MILITIA AMORIS, «la milícia de l’amor», en què l’enamorat és un soldat que ha d’aplicar les arts de la guerra per conquerir l’estimada. L’expressió́ prové de l’Ars amatòria (2, 233), d’Ovidi, una obra molt influent en la literatura erótica posterior. Encara avui dia parlem d’una «conquesta» quan ens referim a l’inici d’una relació́ amorosa.

FOEDUS AMORI

S, un «pacte d’amor» que vincula els amants amb un jurament de fidelitat. Tòpic principal de l’amor cortès, o fin’amor, de la poesia trobadoresca, en què l’enamorat esdevé́ vassall de l’estimada, midons (meus dominus, ‘el meu senyor’) L’amor idealDONNA ANGELICATA, «dona de naturalesa angèlica»; l’estimada és vista com un ésser superior, gairebé́ Diví́, que exerceix una influència benèfica en l’ama.El paradigma de donna angelicata és Beatriu, l’estimada del poeta Itàlià Dante Alighieri (1265- 1321), iniciador del dolce stil novo. L’altre gran model és la Laura de Francesc Petrarca (1304-1374).
DESCRIPTIO PUELLAE, «descripció́ de la noia» estimada amb imatges estereotipada. La descripció́ sol anar de dalt a baix i no va més enllà de la cintura. És un tòpic renaixentista, que usa recursos presos dels poetes antics i dels stilnovisti. Algunes de les imatges més habituals són els ulls clars i lluminosos, la pell blanca com la neu o les flors, el cabell d’or, els llavis de corall, les dents com perles o cristalls.L’amor real La DONA REAL, humana i propera, amb virtuts i defectes, en contrast amb el tòpic de la donna angelicata. Els poetes romans, com Catul (c. 84 aC-54 aC) i els elegí́acs, a més de cantar l’amor envers les dones que estimaven, també́ en van criticar els defectes. El tòpic de la dona ideal fou sovint replicat pels autors renaixentistes i barrocs.

L’AMOR ADÚLTE

R té dos punts de vista: el de l’amant que manté́ relacions amb una dona casada, i el de la dona que busca en l’adulteri una via per fugir del’avorriment i la rutina del matrimoni. Catul dedicà poemes a Lèsbia, sobrenom de la seva amant, que era una dona casada; aquest motiu és bàsic en l’amor cortès, i l’heretà la literatura cavalleresca. La dona adúltera és un tòpic recurrent en la novel·la realista del Segle XIX. Etapes i facetes de l’amor L’ENAMORAMENT PER LA MIRADA
: els ulls poden provocar l’amor, i també́ «matar», ser portadors de desgràcia i sofrimentPRAECEPTOR AMORIS, «mestre d’amor», tòpic en què l’amant inicia l’estimada, jove i inexperta, en les arts amatòries, o l’autor posa la seva experiència al servei del lector i li dóna consells perquè aprengui a enamorar les dones. Aquest motiu té un referent bàsic en l’Ars amatòria d’Ovidi, un autèntic manual de seducció́. Vinculada amb aquest tòpic hi ha la figura de l’alcavota, experta en temes amorosos; la protagonista de La Celestina, de Fernando de Rojas n’és un bon exemple.
ODI ET AMO, «odio i estimo» alhora; sentiments oposats que suscita en l’amant la persona estimada. L’expressió́ es troba al poema 85 de Catul, però el poeta grec Anacreont ja havia dit molt abans . La lluita de contraris és un motiu freqüent en la literatura medieval, renaixentista i barroca.
El JOC DE L’AMOR, que pot referir-se al gaudi sensual o a l’amor com a llibertinatge, com a pura diversió́ i cerca del plaer. L’aspecte lúdic de l’erotisme és present a la literatura de totes les èpoques, des del Càntic dels Càntics de la Bíblia.