Estil concertato i baix continu al Barroc

Estil concertato

En comparació amb etapes anteriors les nostres oïdes perceben les obres vocals de manera diferent. Fins ara, o bé apareixia a capella, o bé, hi havia veus i instruments (el més habitual), però els instruments substituïen alguna veu o la doblaven. En el barroc es va a utilitzar l'estil concertato, es varen 'concertar' veus i instruments, és a dir, s'uneixen concertant els diversos elements que entren en una composició musical, grups d'uns, contra grups d'altres (contrast). Es contraposen solos, duets, cors, i combinacions d'instruments. Aquesta manera de treballar s'aplica també a obres vocals sense instruments, enfrontant cors, per exemple. I també s'aplica a obres instrumentals sense veus, grups enfrontats, un solista o solistes davant del grup.

El baix continu

És una tècnica que s'introdueix al barroc, inclús hi ha historiadors que es refereixen al barroc com l'època del baix continu. Aquesta tècnica consisteix en que com es fica de moda la melodia acompanyada, i la música es fica al servei de la paraula. Quan volem ficar música a un text i harmonitzar tota la melodia es molt llarg, aleshores, escrivien una melodia i un baix, i després feien com un farciment harmònic. S'introdueix una manera de composar molt ràpida, ja que sols creaven la melodia i el baix i el intèrpret ho emplenava amb acords. El fet de que hi haja melodia permet la introducció d'aquesta tècnica.

4. Períodes del Barroc

1- Primer Barroc (1580-1630)

• L'harmonia no té una orientació tonal definida.

• Diferencia la música instrumental de la vocal.

• Geasualdo, Sweelinck, Praetorius.

2- Barroc mitjà (1630-1680)

• Auge de l'òpera i cantates.

• Creix la música instrumental davant la vocal.

• Es torna a utilitzar textura contrapuntística. Montevedri, Carissima, Lully.

3- Barroc Final (1680-1730)

• Sistema Tonal Major/menor plenament establert.

• La música instrumental adquireix més importància que la vocal. Formes com la Suite, el concert o la sonata.

• Haendel, Vivaldi, Bach.

És fàcil trobar el tema principal en la música barroca? : El tema barroc no deixa captar fàcilment, la determinació dels seus límits planteja dubtes, podríem dir que estem davant d'una melodia d'expansió contínua, un material que està sotmès contínuament a escales, arpegis, seqüències, notes de pas, floreig, trinats, mordents... La tonalitat té aquí ja un paper fonamental però no trobem la tècnica de desenvolupament que després s'apreciarà en els clàssics, on a un tema totalment perfilat i definit se li treu molt partit gràcies a la capacitat modulatòria que els clàssics dominen.

En la Seconda Prattica o Stile Moderno, que té més importància, la música o el text? En la Seconda Prattica, el text té més importància que la música. En aquest període, seguint les modes que la Camerata Florentina defensava, hi ha una tornada a la monodia, on la melodia, caracteritzada per l'estil concertat, presenta major verticalitat i senzillesa per tractar de donar claredat al text. D'aquesta manera, es va augmentar el sentiment que es volia transmetre en el text a través de la música.

6. Què és la Camerata Florentina? Quina importància té en l'aparició de l'òpera i en la utilització de la melodia acompanyada?

A partir del 1576, a Florència es reuneixen un grup de músics i literats, al voltant del comte Giovanni Bardi, com Peri. Aquest col·lectiu admira la importància de la cultura hel·lenística. Reivindiquen una major expressió i senzillesa en la música vocal del moment, dominada per la complexa polifonia contrapuntística, tot i que també caldria aclarir que no pretenen una ruptura total.

A cada manera li correspon un tipus de sentiment: tristesa, alegria, etc... en superposar diferents modes (polifonia contrapuntística) es produeix una confusió en l'expressió dels sentiments. Una cosa així és el que afirma V.Galilei en el Diàleg sobre la música Antiga i Moderna.

Per tant, promulguen la idea d'un estil amb una veu solista o monodia, amb un senzill acompanyament harmònic.

La fi d'aquesta associació serà en 1587 quan Fernando de Medicis arriba al poder succeint a Francisco, amb qui no mantenia una bona relació, i per tant, en ser aquest últim aliat de Giovanni Bardi, la Camerana i ell cauen en desgràcia.

El primer Melodrama: En 1590 posa música a Dafne de Rinuccini i sorgeix probablement el primer melodrama de la història, la música no té autonomia pròpia, està sotmesa a l'expressió dramàtica i anuncia el que serà l'estil representatiu.

1600 serà un any decisiu per al naixement de l'òpera ja que Cavalieri realitza un melodrama religiós en estil representatiu, hi ha qui afirma que serà el primer Oratori escrit. Ja apareixen escenes dialogades, decorats, cromatisme, modulacions, ornaments expressius, baix xifrat...

Quines son les diferències entre Oratori i Òpera?

En l'oratori:

-El text és religiós i prové de l'antic i nou testament. Si el text estava en llatí es deia Oratori Llatí, si estava en italià, Oratori Vulgar.

- Poques vegades es representaven escènicament, l'acció es narra o es suggereix.

- El cor té fins dramàtics, narratius i meditatius.

- Major pes contrapuntístic. (Polifonia religiosa)

- La seva principal diferència amb la Cantata religiosa és que l'oratori és essencialment narratiu i dramàtic, mentre que la Cantata és molt més lírica i sentimental.

Quins instruments apareixen en l'època barroca: Durant el Barroc conviuen un gran nombre d'instruments, alguns dels quals viuran els seus últims moments d'esplendor (llaüt, clavecí,) Altres s'incorporaran grans avenços tècnics (violí) i també naixeran nous instruments (piano)

LLAÜT: Va ser l'instrument més popular del Renaixement juntament amb altres instruments de la mateixa família iniciaran la seva decadència cap a 1650. Són substituïts per la guitarra, que al S.XVIII ocuparà el seu espai a causa de seu major volum, possibilitats i afinació.
CLAVECÍ: Es un instrument de teclat amb cordes puntejades, no permet variacions dinàmiques en la interpretació. Tindrà el seu apogeu en el Barroc però cedirà el seu lloc al piano en el Classicisme.

PIANOFORTE: el seu veritable desenvolupament tindrà lloc a la segona meitat del XVIII. El seu mecanisme de cordes percudides permet realitzar efectes dinàmics, pel que en el Romanticisme serà l'instrument més important.

Corda fregada VIOLÍ: Deixarà de ser considerat un instrument de taverna i experimentarà un notable creixement.
VIOLA: La viola de gamba seguirà conservant les seves dues funcions , solista i acompanyant però desapareixerà totalment cap al 1750, sent substituïda pel VIOLONCEL que té un major volum i facilitat tècnica.

CONTRABAIX : Amb 4 o 5 cordes començà a desplaçar al violó italià.

ORGUE Es va desenvolupar cada vegada més. Va ser un focus d'especulació tímbrica amb els seus plans sonors bàsics: flautats, mixtures

Vent-fusta : FLAUTA: La flauta travessera és de fusta té un orifici cònic i clau. La seva sonoritat és més suau i menys uniforme que la de la flauta metàl·lica. La flauta dolça o de bec també serà molt emprada fins a mitjans del XVIII.
OBOÈ: Apareix a mitjan segle XVI. Té doble llengüeta, cos de fusta de boix, tub cònic i dues claus.
FAGOT: En aquesta època consta de tres a cinc claus. Molt utilitzat com baix continu substituint la viola de gamba.

Vent -Metall TROMPETES: Destaquen les trompetes en Do i Re amb una sonoritat molt brillant.

10. Per què considerem que l'Orfeu de Monteverdi és la primera òpera de la història?

El mite d'Orfeu: Orfeo es un personaje de la mitología griega y según este relato, tocaba su lira y las fieras se calmaban y de esta forma se enamoró Eurídice y también después consiguió bajarla al inframundo gracias a su lira. La historia más conocida de Orfeo es en la que recupera a su esposa Eurídice del inframundo después de morir tras haber sido mordida por una serpiente. La mensajera le trasmitió el mensaje y cantó sus penas junto a la lira. Se propuso rescatar a Eurídice y Caronte se negó a dejarlo cruzar con su barca pero Orfeo tocó la lira y este se conmovió y finalmente le dio paso. Le devolvían a Eurídice a la vida con una condición; no poder darse la vuelta y mirarla. No aguantó mucho tiempo y Orfeo rompió el pacto y miró a su amada.

L'estil representatiu fa referència a una forma o manera d'expressar-se que procura representar amb precisió la realitat o un determinat aspecte de la mateixa. Aquest terme es pot aplicar en diversos àmbits com l'art, la literatura, la política o la moda, indicant una intenció de reflectir de manera acurada allò que es vol expressar o representar.