L'Estil Barroc: Escultura i Pintura - Característiques Clau

Estil de l'Escultura Barroca

1. Caràcter Propagandístic: L’art barroc neix com a expressió de la Contrareforma catòlica. L’objectiu és seduir l’espectador amb imatges impactants i expressives, que emocionin i convencin. Els missatges són clars i entenedors. A Holanda i Anglaterra l’estil barroc desenvoluparà una vessant més burgesa i laica.

2. Teatralitat i Dramatisme: Cerca l’espectacularitat escenogràfica, la teatralitat i el dramatisme, amb una representació de vegades emfàtica de gestos i expressions. Sovint es vincula a un marc arquitectònic que limita la seva visió a un punt de vista privilegiat, tendint a la unifacialitat. És freqüent que es fusioni també amb altres expressions artístiques cercant una obra total.

3. Naturalisme i Fantasia: S’allunya de l’excés d’idealització pròpia del Renaixement i cerca un alt grau de realisme, que no defuig els detalls desagradables o fins i tot vulgars. Aquest realisme es combina amb elements imaginaris, sobretot en les representacions religioses de miracles. S’equilibra amb un llenguatge realista. També es desenvolupa una escultura purament decorativa i fantasiosa de caràcter grotesc.

4. Elements Plàstics: Es tendeix a l’exuberància de formes i textures, que generen dramàtics o expressius canvis de llum i ombra. Les formes es projecten en totes direccions, els plecs de la roba s’agiten generant tota mena d’entrants i sortints, convexitats i concavitats. Això se sol combinar amb il·luminacions pensades amb efectes dramàtics. També es cerca el cromatisme. També és característic el dinamisme i la tensió compositiva, presidida per corbes i diagonals, les composicions obertes o centrífugues.

L’Estil de la Pintura Barroca

1. Caràcter Propagandístic: L’art barroc neix com a expressió de la Contrareforma catòlica. L’objectiu és seduir l’espectador amb imatges impactants i expressives, que emocionin i convencin. Els missatges són clars i entenedors.

2. Teatralitat: Amb el seu intent d’emocionar, la pintura barroca cerca l’espectacularitat escenogràfica, la teatralitat. A la pintura mural religiosa són freqüents els efectes il·lusoris de perspectiva, que trenquen visualment amb els límits del mur i suggereixen un espai infinit. És freqüent que la pintura es fusioni amb altres expressions artístiques a una obra total.

3. Realisme i Naturalisme: La pintura barroca s’allunya de la idealització pròpia del Renaixement i cerca un alt grau de realisme, que es manifesta en la descripció acurada d’ambients i fisonomies, el gust pel detall i l’anècdota quotidiana. Per aquest motiu es desenvolupa el retrat, la natura morta, l’escena costumista i l’interior domèstic burgès. El corrent naturalista iniciat per Caravaggio combina temes del passat ambientats en el present.

4. Elements Formals: Es tendeix a l’exuberància de formes i colors, el tractament pictòric en front del lineal, la pinzellada solta, un clarobscur contrastat fruit d’una concepció dramàtica i expressiva de la llum, el dinamisme i la tensió compositiva, presidida per corbes i diagonals, i la composició en profunditat. La llum intensa i diagonalment direccionada de Caravaggio unida al seu naturalisme tindrà una forta influència i rebrà el nom de tenebrisme. Cal però fer esment d’una tendència classicista de composicions racionals i tractament més lineal.