L'Estètica de Kant i l'Aparició de la Societat Industrial

L'Estètica segons Kant

Kant aborda qüestions estètiques a la Crítica del Judici, on defineix l'art i la bellesa com a finalitat sense fi, és a dir, desinteressada. Aquesta obra ha estat font d'inspiració per a molts creadors i artistes, i alguns la consideren una síntesi de les dues crítiques anteriors. A la Crítica de la Raó Pura, parla del coneixement universal i necessari, mentre que a la Crítica de la Raó Pràctica, tracta la llibertat. En una obra d'art, quan un autor intenta reflectir la naturalesa, per exemple, en un paisatge, s'uneixen:

• Universalitat (pròpia de la naturalesa)
• Llibertat (pròpia de l'ésser humà)

L'Aparició de la Societat Industrial al Segle XIX

El segle XIX va ser un període complex a Occident, marcat per canvis significatius en els àmbits econòmic, polític i social. En l'àmbit econòmic, la revolució agrícola va permetre obtenir un major rendiment dels conreus, i el desenvolupament de la medicina va provocar una explosió demogràfica, especialment a Europa i Amèrica. Aquest augment de la població va tenir dues conseqüències principals: l'aparició de grans nuclis urbans (metròpolis) i l'emergència de l'anomenada societat de masses.

Thomas Malthus, en la seva obra Assaig sobre la població (1798), va detectar aquest fenomen d'explosió demogràfica i va argumentar que les societats industrials generen més individus dels que poden sobreviure. Aquesta tesi es coneix com a Darwinisme social.

En l'àmbit polític, la majoria de les colònies espanyoles a Amèrica van aconseguir la independència. A Europa, va sorgir el fenomen dels nacionalismes, una ideologia amb tres conseqüències importants:

1. La independència de Grècia (1822)
2. Les unificacions d'Itàlia (1870)
3. Les unificacions d'Alemanya (1871)

També al segle XIX, va aparèixer el colonianisme, amb les grans potències europees repartint-se Àfrica i Àsia.

La revolució industrial va crear un nou ordre social. Al segle XIX, es van produir dues revolucions liberals, on la burgesia va aprofitar per acabar amb els privilegis de les classes socials i l'Antic Règim. Al mateix temps, va sorgir una nova classe social: els obrers. Marx i Engels van descriure en les seves obres les dures condicions de vida dels treballadors d'aquesta època: jornades de feina de 14 hores per a tothom (homes, dones i nens), salaris miserables, condicions higièniques i de seguretat inexistents, i acomiadament lliure.

En aquesta època, van aparèixer diferents ideologies polítiques, com el liberalisme, el socialisme, el comunisme i l'anarquisme. Els màxims representants del comunisme o socialisme científic van ser Marx i Engels, mentre que els de l'anarquisme van ser Bakunin i Proudhon. Robert Owen i Charles Fourier van ser figures destacades del socialisme.