Estètica Empirista, Bellesa i Història de l'Art: Hume i l'Escola de Viena

L'Estètica Empirista: L'Eix Vertebrador

L’estètica empirista, a diferència de la clàssica, no s’interessa directament per l’obra d’art, sinó pel subjecte. Vol conèixer el seu estat i el procés psíquic en què es verifica la vivència de l’obra d’art, és a dir, els processos psicològics que fan que a un individu li agradi una determinada obra.

Dins d’aquest corrent, el gust és un dels conceptes clau, ja que és el sentiment espontani de resposta a la bellesa.

• Aquesta experimentació de la bellesa no està relacionada amb la raó, sinó més aviat amb la sensibilitat.
• El gust és universal, propi de la naturalesa humana.
• L’ésser humà té la possibilitat de ser afectat per la bellesa, però no tothom la tindrà ni ho farà de la mateixa manera.

Definició de Bellesa des del Subjecte Artístic

L’estètica empirista no s’interessa per l’obra d’art sinó pel subjecte artístic. Vol conèixer la totalitat del procés psíquic en què es verifica la vivència de l’obra d’art i vol descobrir els processos que fan que a un individu o a un subjecte li agradi i li sembli bell una determinada obra. Per tant, la bellesa es definirà des del subjecte perquè necessitem un sentiment que la bellesa de l’obra ens provocarà.

El Plaer en Hume: “És bell allò que ens plau”

Hume vol dir que allò bell és el que proporciona un determinat sentiment i que el gust és un sentiment de plaer enfront de la bellesa. És a dir, que el subjecte roman en el que anomenem bellesa en la seva ment, per això pot afirmar que és bell tot allò que ens dóna un plaer.

Caracterització de l'Escola de Viena

L’Escola de Viena tenia com a objectiu vertebrar una història de l’art des del principi del desenvolupament històric. Volien fer una història de l’art seriosa que expliqués els canvis d’estil i allò que tenen en comú les escoles. Assaja una visió global i sistemàtica de l’art.

El que els unia, a part de la tradició, també era el rebuig que sentien davant dels plantejaments positivistes i idealistes.

L'Aportació de Burckhardt a la Història de l'Art

La principal aportació de Burckhardt va ser situar l’obra d’art en un context cultural. A parer seu, l’art era una part imprescindible de la cultura. Segons les seves paraules, l’art era una de les grans forces de la història de la humanitat i que valia la pena ocupar-se personalment d’ell.

Burckhardt era un home molt format i amb una gran cultura, amb una gran extensió de coneixements i de profunditat, on les seves obres sempre estaran guiades per l’objectivitat científica.

El Concepte de 'Zeitgeist' (Esperit de l'Època)

El concepte Zeitgeist el trobem a l’obra Ciceró del 1855 (una espècie de guia de viatge del Renaixement Italià) de Burckhardt i significa esperit de l’època. Per entendre l’art s’ha d’entendre aquest concepte.

L’Escola de Viena va continuar utilitzant el concepte com un fonament per a la comprensió de l’art.